Ells mateixos han definit el seu estil com a "rock transgressiu" tot i que se sol catalogar com a rock urbà. El fundador, líder, vocalista i guitarrista extremeny "Robe" Iniesta ha estat l'únic membre estable al llarg de la història de la banda, tot i que Iñaki Antón "Uoho", productor i guitarrista basc va iniciar la seva col·laboració amb el grup en el 1993 integrant-se progressivament fins a convertir-se en el membre més actiu juntament amb el mateix Robe. La formació la completen Miguel Colino al baix i José Ignacio Canera a la bateria.
Història
Es forma com grup de rock a Plasència (Extremadura, Espanya), l'estiu de 1987 per Roberto Iniesta (també conegut com a "Robe" o "El Rei d'Extremadura"). El seu estil musical va ser denominat per ells mateixos com "rock transgressiu", i van resultar una influència per molts altres grups actuals com Marea, Poncho K, etc.[1][2]
Després de problemes amb les drogues[3] els antics components del grup extremeny abandonen la formació, i Robe, que ja no vivia habitualment en la seva Plasència natal s'estableix al País Basc i forma un estable tàndem amb Iñaki "Uoho" Antón (guitarrista de Platero y tú) i altres músics de la zona.
El contingut de les seves lletres va dur en el seu moment l'Ajuntament de Plasència a vetar-ne els concerts en aquesta localitat. Tampoc s'han caracteritzat per tenir una bona relació amb els mitjans de comunicació.
Cançons com So payaso, Golfa, Salir, Jesucristo García, Puta o Extremaydura són algunes de les més conegudes del grup, que va arribar al seu major grau de popularitat amb l'àlbum Agíla, amb el que van aconseguir, a més, el premi al millor vídeo musical per "So payaso" en la I edició dels Premis de la Música el 1996.
El novembre de 2004 van oferir el seu últim espectacle en directe de la gira de 'Yo, minoría absoluta', a la ciutat de Salamanca.
L'any 2005 van publicar el seu últim treball, Grandes éxitos y fracasos vol.2.
L'any 2006, Uoho Robe creen Muxik, una discogràfica que pretén, segons paraules de Robe "dar a conocer primeros trabajos de grupos que pensamos merecen ser escuchados",[4] malgrat la mala situació de la indústria discogràfica.
El 9 de setembre de 2008 va ser posat a la venda el nou disc d'estudi: 'La ley innata', un disc que trenca bastant amb els projectes anteriors del grup i que recorda a 'Poesía básica' o 'Pedrá' en certs aspectes (està compost per un sol tema que va variant; la varietat musical i instrumental també difereix força respecte al que és habitual en Extremoduro...).
Lletres
Les lletres d'Extremoduro (totes escrites per Robe i algunes per Manolillo Chinato) tracten principalment tres temes: sexe, droga i amor. Sovint ajunten les tres idees, però existeixen cançons tractades de totes les formes. A vegades també es parla d'assumptes polítics, en aquest cas es fa crítica principalment, al sistema policial i succedanis.[4][5]
Un exemple d'aquesta mescla de sexe, drogues i amor és Golfa. Així es pot comprovar en alguns dels seus versos.
«
Su piel... que me corro si me roza
su piel ay...
¿Fumas? Pero solo no me sienta
muy bien
¡toma! alíñale.
»
Traducció: La seva pell... que m'escorro si em frega, la seva pell ai... Fumes? Però a soles no m'agrada gaire. Tingues! Amaneix-lo.
El tema "Deltoya" és una de les proves de la lírica relacionada amb la droga a prop de l'amor.
«
Y yo me quedo en casa;
no necesito
tenerte cerca
cuando vomito
»
Traducció: I jo em quedo a casa; no et necessito a prop quan vomito.
I com a últim exemple, es pot contemplar "Standby", amb una lletra que tracta de les drogues i l'amor, va ser escrita per un component del grup que va perdre per aquests motius una persona estimada i li dedicà aquesta cançó.
«
Sueña que sueña con ella,
si en el infierno le espera,
quiero fundirme en tu fuego
como si fuese de cera...
»
Traducció: Somia que somia amb ella, si a l'infern l'espera, vull fondre'm en el teu foc, com si fos de cera...
El grup sempre ha tingut molta estima per la poesia, invitant a diversos poetes a col·laborar amb ells, i utilitzant versos i fragments de poemes en diverses cançons ("Salir", "Standby"). Fins i tot en una cançó, "Ama, ama, ama y ensancha el alma", la lletra són versos del poeta Manolo Chinato. Altres exemples són el primer vers de la cançó "Sucede", que pertany a Pablo Neruda, i el de la cançó "Buscando una Luna" que és obra d'Antonio Machado.
