Fabàcies

Fabàcies

Fabaceae
flor
Dades
Font de	fesol i brot de soja verda
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae Lindl., 1836
Tipus taxonòmic	Faba
Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum
Sinònims	Leguminosae
Distribució

Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal,^[1] són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.^[2] Aquesta família botànica és la tercera més nombrosa després de les orquídies i les asteràcies, compta amb uns 700 gèneres i unes 20.000 espècies.^[3]

Moltes espècies d'aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà (pèsol, llentia, regalèssia, fava, cigró, mongeta, garrofer), farratge animal (alfals, trèvol, garrofer) o com a planta ornamental (mimosa, robínia). Acostumen a tenir bacteris simbiòtics que faciliten la fixació del nitrogen al sòl.

Entre les fabàcies trobem des d'arbres fins a herbes, fulles pinnades, peciolades i sovint compostes, les flors s'agrupen en inflorescències racemoses, presenten bractèoles, fruit dehiscent en forma de llegum.^[4][3]

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1836 a l'obra Natural System of Botany: or, a Systematic View of the Organisation, Natural Affinities, and Geographical Distribution, of the Whole Vegetable Kingdom; Together with the Uses of the Most Important Species in Medicine, the Arts, and Rural and Domestic Economy pel botànic anglès John Lindley (1799-1865).^{[5] [6]} Abans, l'any 1789, el botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836) va publicar el nom Leguminosae a la seva obra Genera Plantarum.^[7][8] Aquest nom no compleix les normes del Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, tanmateix l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal (IAPT) ha fet una excepció i permet el seu ús com a nom alternatiu al normatiu de Fabaceae.^[1]

Com d'altres famílies, les fabàcies han patit canvis a la seva classificació taxonòmica amb l'avenç de la filogènia molecular. Tradicionalment s'havien dividit en tres subfamílies, Mimosoideae, Caesalpinioideae i Faboideae,^[9] que abans havien estat considerades famílies independents, com per exemple en el sistema Cronquist (1981).^[10] Avui, al sistema APG IV vigent, se'n reconeixen sis subfamílies, Cercidoideae, Detarioideae, Duparquetioideae, Dialioideae, Caesalpinioideae i Faboideae.^[4][11]

Dins d'aquesta família es reconeixen 781 gèneres:^[5]

S'han descrit els següents híbrids:^[5]

Els següents noms són sinònims heterotípics de Fabaceae:^[5]

• Virgilia divaricata

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Lindley, John. Natural System of Botany: or, a Systematic View of the Organisation, Natural Affinities, and Geographical Distribution, of the Whole Vegetable Kingdom; Together with the Uses of the Most Important Species in Medicine, the Arts, and Rural and Domestic Economy (en anglès). Segona edició, 1836. 
• Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789. 
• Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabàcies

• International Legume Database & Information Service
• Beanref - Links to research on Beans

Viccionari