En el seu palmarès destaca la victòria en quatre victòries d'etapa del Giro d'Itàlia. La seva millor temporada fou el 1996, quan aconseguí 8 victòries i acabà cinquè en tres curses de la Copa del món. Aquell mateix any un control positiu per testosterona a l'Amstel Gold Race li suposà una sanció de sis mesos.
El 2001 li fou detectar un hematòcrit superior al 50%, cosa que el va dur a no poder competir durant 15 dies i ser el primer ciclista a ser sotmès a la prova de detecció d'orina de l'EPO.[1]
El 2005 passa a ser director esportiu de l'equip Navigare.
