Fabio Pusterla (Mendrisio, Suïssa, 3 de maig de 1957) és un poeta, traductor i assagista suís de llengua italiana.
Llicenciat en literatura moderna per la Universitat de Pavia, ensenya al Liceo Cantonale i a la Universitat de la Suïssa italiana de Lugano. Durant uns anys va donar cursos en la Universitat de Ginebra. Va ser un dels fundadors de la revista literària Idra, publicada a Milà del 1988 al 1998. Col·labora en diaris i revistes de Suïssa i Itàlia, i tradueix principalment del francès, amb alguna inclursió en la literatura portuguesa. Va dirigir l'edició crítica de les obres de Vittorio Imbriani.
Caracteritzada al principi per una forta influència expressionista (com va assenyalar Pier Vincenzo Mengaldo), però amb traços més calms que l'insereixen en la tradició del corrent definit per Luciano Anceschi com la «Linea Lombarda» (Giorgio Orelli i Vittorio Sereni),[1] la poètica de Pusterla s'ha anat acostant cada vegada més a una poesia amb un fort contingut civil,[2] com particularment es veu en Folla sommersa (Multitud submergida), mentre que l'experiència de la traducció estretament lligada a Philippe Jaccottet l'ha portat a una major atenció als objectes quotidians, a les vides i les coses oblidades (així en Le cose senza storia),[3][4] probablement reforçada per l'origen geogràfic descentrat: va créixer en una ciutat fronterera, Chiasso, i el seu treball docent té lloc a Lugano, en la Suïssa de llengua italiana.[5]
Philippe Jaccottet, E tuttavia. Note dal botro. Milà: Marcos y Marcos, 2006.
Philippe Jaccottet, La ciotola di Morandi, Bellinzona: Casagrande, 2007.
Premis i reconeixements
Premi Internacional Eugenio Montale (1986)
Premi Schiller (1986, 2000, 2010)
Premi Giuseppe Dessì (2009)
Premi Prezzolini (1994), Lionello Fiumi (2007) i Achille Marazza (2008) de traducció literària
Premi Gottfried Keller (2007)
Premio Svizzero di Letteratura (2013) i Premio Napoli (2013) pel conjunt de la seua obra.
Referències
↑Luzzi, Giorgio. Poesia italiana 1941-1988: la via lombarda. Milà: Marcos y Marcos, 1989, p. 32-33.
↑Destefani, Sibilla «"Perché so, adesso so che siamo qui davvero, io e tua madre…". Fabio Pusterla tra dimensione privata e poesia civile: due letture da Corpo stellare». Rivista Europea di Letteratura Italiana. Fabrizio Serra, núm. 41, 2013, p. 125-148. ISSN: 1122-5580.
↑Cavadini, Mattia. Il poeta ammutolito. Letteratura senza io: un aspetto della postmodernità poetica. Philippe Jaccottet e Fabio Pusterla. Milà: Marcos y Marcos, 2004.
↑Vischer, Mathilde. La traduction, du style vers la poétique: Philippe Jaccottet et Fabio Pusterla en dialogue. París: Kimé, 2009.
↑Destefani, Sibilla. «Dimensione pubblica e dimensione privata nella poesia di Fabio Pusterla. Una proposta di lettura». A: Tatiana Crivelli, Laura Lazzari. "Chi sono io? Chi altro c'è lì?". Prospettive letterarie dalla e sulla Svizzera italiana. Florència: Franco Cesati, 2015, p. 71-82.