El fals merlet (Muschampia proto)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució
Present al sud d'Europa, incloent-hi la península Ibèrica, el sud-est de França, sud de la península Itàlica, sud dels Balcans i Grècia, així com al nord-oest d'Àfrica, al Marroc i Algèria, i a l'Àsia des de Turquia i el Llevant fins a l'Iran i el sud-est de Rússia. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília, Citera, Càrpatos, Sime, Corfú i Rodes.[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, excepte l'extrem nord-oest, mentre que a Catalunya es troba principalment a la meitat sud, sent molt més escassa a la meitat nord i aparentment absent a la província de Girona.[5][6]
Descripció
Envergadura alar d'entre 27 i 31 mm.[7] Sense dimorfisme sexual, a excepció de la presència, en els mascles, d'un plec costal a l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior de color bru fosc amb gran quantitat d'escates grises, sobretot a la zona basal, i diverses taques blanques a la part central i exterior. Anvers de l'ala posterior bru fosc amb diverses taques blanques. Presenta les fímbries escaquejades. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb un to més clar i uniforme. Revers de l'ala posterior de color bru palla o vermellós amb diverses bandes de taques blanques ben marcades, excepte la submarginal.[5]
Hàbitat
Llocs amb abundància de flors, sovint en matollar mixt en vessants secs i pedregosos, però també en prats secs.[4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1600 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses lamiàcies del gènere Phlomis, com ara P. fruticosa, P. lychnitis o P. herba-venti a Europa, mentre que al nord d'Àfrica es coneixen P. crinita i P. bovei.[4]
Període de vol i hibernació
Vola en una generació d'emergència prolongada entre abril i octubre.[4] Hiverna com a eruga a l'interior de l'ou.[7]
Comportament i particularitats biològiques
Les femelles ponen els ous a la base de la seva planta nutrícia o en substrats propers.[5] Les erugues es construeixen un refugi a partir d'una fulla de la seva planta nutrícia, que manté plegada gràcies a fils de seda.[4][7]
Galeria
-
Anvers d'un adult
-
Revers d'un adult
Referències
- ↑ «Fals merlet». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ «Muschampia proto» (en anglès). UICN, 28-02-2013. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ Galanos, Christos J. «First records of Pararge aegeria and Cacyreus marshalli, and a
verification of Muschampia proto from the Greek Island of Rhodes. First records of Cacyreus marshalli and Gegenes sp. from the Greek Island of Tilos; Dodecanese Complex S. E. Aegean (Lepidoptera: Hesperioidea & Papilionoidea)» (en anglès). Phegea, 42(4), 2014, pàg. 74–77. ISSN: 0771-5277.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
_Corfu.jpg)
.jpg)
