Federació dels Verds (en italiàFederazione dei Verdi, FdV) o simplement Verdi és un partit políticitalià d'ideologia ecologista i pacifista. També defensen els drets dels animals, el reformisme laic i l'activisme social, tot i que han participat en diversos governs amb alguns ministres.
Orígens
Fou fundat el 6 de novembre de 1986 a Finale Ligure agrupant en un sol partit totes les Llistes Verdes d'arreu d'Itàlia, dotant-se així d'una organització nacional, uns estatuts, una executiva nacional i adoptaren com a símbol el Sol que Riu, que ja havien presentat a les regionals de 1985 a 8 regions.
La Federació dels Verds com és coneguda actualment es creà el 9 de desembre de 1990 en l'Assemblea de Castrocaro de la unificació de la Federació de Llistes Verdes i els Verdi Arcobaleno. El símbol serà el sol que riu. Elegí una executiva d'11 persones i el juny de 1991 edità el setmanari Notizie Verdi (quinzenal des de 1993).
Es presentà per primer cop a les eleccions legislatives italianes de 1992, on obtingué el 2,8% a la Cambra i el 3,1% al Senat (16 diputats i 4 senadors). El març de 1993 fou escollit portaveu nacional Carlo Ripa di Meana.
Manconi dimiteix i es convoca l'Assemblea extraordinària a Roma el 23-24 de juliol de 1999 de renovació, és elegit un comitè promotor dirigit per Grazia Francescato, portaveu de WWF Internacional, que serà elegida presidenta de la federació el 21-23 gener 2000 (Assemblea de Chianciano Terme). L'abril de 2000 Alfonso Pecoraro Scanio és nomenat per Amato ministre de política agrícola, i Gianni Francesco Mattioli ministre de política comunitària, així com dos subsecretaris.
Això provocà nova assemblea nacional a Chianciano Terme el 30 de novembre-2 de desembre de 2001, on és elegit president Alfonso Pecoraro Scanio. Es pretén un retorn a la política lligada a la defensa del medi ambient, de la salut dels ciutadans, del dret i la pau: Fan campanyes contra els aliments transgènics, canvien el símbol del partit (adopten la inscripció per la pau i l'arc de San Martí) i fan manifestacions contra la guerra d'Irak. Això provocà l'abandó del partit dels moderats que s'adscriviren a la Margherita o als Demòcrates d'Esquerres (Manconi).
A les eleccions legislatives italianes de 2006 canvià la llei electoral tornant al sistema proporcional amb premi de majoria. S'hi presentaren en coalició centresquerra l'Unione, aplegant a la Cambra 783.000 vots (2,1%) i 16 diputats, i al Senat, la llista amb el partit dels Comunistes Italians i Consumidors Units, obté 1.400.000 vots (4,2%) i 11 senadors (d'ells 6 verds). Angelo Bonelli en serà portaveu i Pecoraro serà ministre de Medi Ambient, Paolo Cento sotsecretari d'economia i Stefano Boco de política agrícola. Però el novembre de 2006 pateixen escissió dels ‘'Ecologisti per l'Ulivo, que s'integrarà finalment en el Partit Democràtic.
Fora del parlament
El 2007 es van adherir a la nova coalició la Sinistra-l'Arcobaleno, que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008 i aplegava tots els que eren a l'esquerra del Partit Democràtic (Refundazione Comunista, Comunistes Italians i Esquerra Democràtica), però només obtenen el 3% i es queden sense representació. Això provoca la dimissió de Pecoraro Ascanio i el congrés de juliol de 2008 a Chianciano Terme, on és nomenada portaveu Grazia Francescato sobre Marco Boato, partidari d'aliar-se amb el PD. L'octubre de 2008 participaren en les manifestacions ‘'Salva l'Italia amb el PD de Walter Veltroni i contra el govern Berlusconi. El 3 de desembre de 2008 es convocaren els Estats Generals de l'Ecologisme, on hi participaren dirigits per Angelo Bonelli i on hi participà Grazia Francescato.
.jpg)
