A la mort de Nicèfor I Comnè (circa. 1297), Felip prengué el títol de dèspota de Romania. Tanmateix, la vídua de Nicèfor, Anna Cantacuzena, proclamà el seu fill Tomàs com a legítim dèspota de l'Epir i n'assumí la regència.
Felip I de Tàrent acusà d'infidelitat la seva muller Tamara Comnè Ducas el 1309. Això l'alliberà per participar en un complex pacte matrimonial a tres bandes:
Les seves terres, herència materna de Courtenay, i unes altres propietats al continent foren cedides a Joana de Borgonya i de França, germana d'Hug V de Borgonya, que al seu torn es casà amb el germanastre de Caterina de Valois-Courtenay, Felip de Valois, qui esdevindria el futur rei de França Felip VI.
Felip I de Tàrent cedí el Principat d'Acaia a Matilda d'Hainaut, que es casà amb el germà d'Hug V de Borgonya, Lluís de Borgonya, el 29 de juliol del 1313. Aquesta donació però, era restringida: si la parella moria sense hereus, el principat havia de tornar a la Casa de Borgonya mentre que Matilda d'Hainaut en gaudiria de l'usdefruit per a tota la vida, sempre que no es tornés a casar altra volta sense el permís del seu senyor Felip I de Tàrent.
Per completar la separació de drets entre Orientals i Occidentals, Hug V de Borgonya cedia els seus drets al Regne de Tessalònica en favor del seu germà Lluís de Borgonya, mentre que aquest renunciava als seus drets sobre l'herència dels seus pares en favor del seu germà gran Hug.
Per la seva part, Matilda d'Hainaut protestà davant del jutjat papal d'Avinyó, on revelà que s'havia casat secretament amb el cavaller Hugh de La Palice. De resultes d'això, el seu matrimoni amb Joan de Gravina fou anul·lat, però de retruc donava altra volta arguments als Anjou per a la confiscació del Principat d'Acaia. Aquest fou concedit naturalment a Joan de Gravina mentre que Matilda d'Hainaut passà la resta dels seus dies empresonada a Aversa per tal d'evitar noves reclamacions, on morí el 1331.
Consolidat el Principat d'Acaia en mans del seu germà menor, Felip I de Tàrent continuà planejant la seva recuperació de l'Imperi Llatí. El 1318 feu una aliança amb el seu nebot Carles I d'Hongria, però el 1330 el darrer dels seus fills del primer matrimoni, Carles de Tàrent, morí sense descendència, i el títol de dèspota de l'Epir li va retornar.
Tots els seus drets i els títols passaren a la seva mort, dos anys més tard, al seu fill gran del seu segon matrimoni, Robert I de Tàrent.
Matrimonis i descendència
Felip es casà en primeres núpcies l'any 1294 amb Tamar Angelina Comnena, de la qual s'acabaria divorciant l'any 1309 [a]. D'aquest primer matrimoni nasqueren:
Pere[1] (mort jove). S'hauria casat amb una filla del rei de Mallorca [b]
Carles (1296 -1315). Princep d'Acaia. Mort a la batalla de Montecatini
Joana (1297 - 1317). Casada amb el rei Oshin d'Armènia i posteriorment amb Oshin de Korikos.
↑ Tamar fou acusada d'haver comès adulteri amb més de 40 nobles de la cort de Nàpols. L'acusació, probablement falsa, serví de pretext a Felip per anul·lar el seu matrimoni i contraure segones núpcies amb Caterina de Valois per tal d'adquirir els seus drets a l'Imperi Llatí.
↑ A la genealogia de Tolomei de Lucca (1236-1327) i d'altres se l'identifica com el primogrènit de Felip i Tamar. Hereu del despotat de Romania, patrimoni matern, hauria mort essent encara adolescent. Sobre el seu matrimoni amb una filla del rei de Mallorca, es tractaria d'una filla de Sanç I (eventual hereva doncs del regne de Mallorca), ja que se la menciona com neboda de la reina Sança de Nàpols.
