El 1951 li van oferir feina com a representant d'una petita distribuïdora de cinema.[1] Tres anys més tard, va treballar com a director en el documental d'art experimental Die ewige Kunde.[2] També va treballar com a editor de cinema per a Luis Trenker.
Després va realitzar diverses pel·lícules breus i documentals, principalment en nom de la Gesellschaft für bildende Filme.[3]
El 9 d'abril de 1959 va fundar el grup DOC 59 a Múnic amb Haro Senft, Enno Patalas, Hans Posegga i altres, l'objectiu de l'associació era renovar el cinema alemany i promocionar el nou cinema en públic. Això va conduir a l'elaboració del Manifest Oberhausen, que va ser llegit per Khittl el 1962 i es va introduir un canvi radical en el cinema alemany.[4]
El 1962 va publicar el seu primer i únic llargmetratge Die Parallelstraße. Aquí s'hi incorporen enregistraments documentals a la trama, que Khittl havia realitzat juntament amb el seu càmera Ronald Martini en dues gires mundials el 1959 i el 1960 a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud.[5] Tot i que la pel·lícula va rebre molta atenció als festivals de Canes i Sant Sebastià, no va rebre cap mena de reconeixement a Alemanya.[1]
Ferdinand Khittl va morir el 28 de febrer de 1976 a Múnic als 52 anys. El 1982 va ser homenatjat pòstumament a l'atorgament del Premi de Cinema Alemany com a signant del Manifest Oberhausen amb el premi honorífic "pels serveis destacats al cinema alemany".
Filmografia
1954: Die ewige Kunde (curtmetratge) – codirector
1954: Kavaliere im Eis (curtmetratge) – editor
1955: Benehmen ist Glückssache – editor
1956: Auf geht’s (curtmetratge) – director
1957: Ungarn in Flammen – director
1958: Großmarkthalle (curtmetratge) – director
1959: Eine Stadt feiert Geburtstag (curtmetratge) – director i guionista
1960: Das magische Band (curtmetratge) – director i guionista
