La llibertat d'idioma, que s'havia permès quatre anys abans, va ser suprimida. No obstant això, Alemanya Occidental i Bèlgica van poder cantar en anglès, ja que havien triat les cançons abans que aquesta norma s'instaurés de nou.
El festival es va planejar al principi per al 2 d'abril, però va haver-hi una vaga de càmeres i tècnics de televisió en la BBC, fet que va provocar que el festival fos posposat durant 5 setmanes i, fins i tot, la BBC es retirés temporalment del festival mentre va durar el conflicte, la qual cosa va determinar que la nova seu seria Amsterdam, cosa que finalment no va ocórrer —es va proposar també a Màlaga i Portugal com a seus alternatives—[1][2] ja que el 31 de març es va anunciar oficialment que el festival es duria a terme a Londres el 7 de maig.[3] Això va provocar l'absència de filmacions entre les cançons per no haver-hi temps per rodar-les a causa de la vaga.
En principi, estava prevista la participació de Tunísia (que hauria participat en quart lloc en la final), però van decidir no acudir a causa de la participació d'Israel.
Resultats
Països participants.
Països que hi van participar al passat però no el 1977.
Irlanda va començar les votacions i els seus 12 punts van ser per a Hèlsinki, Finlàndia. En la segona votació, Israel, França i Itàlia empataven en el primer lloc, mentre que la tercera ronda de votacions l'encapçalava França. El Regne Unit, a partir de la quarta, va ser primer fins al final de la primera meitat. Ja en la segona meitat, França va superar el Regne Unit, igual que l'any anterior, però amb els rols canviats. França va dominar la segona meitat i la recta final de la votació, que finalment va guanyar matemàticament 3 rondes abans del final.
Barri de Wembley, Londres, seu del festival de 1977.
El jurat espanyol estava presentat per Isabel Tenaille i compost per l'artista faller José Martínez, la secretària María Antonia Martínez, el metge Claudio Mariscal, l'estudiant Celia García, l'actriu María José Cantudo, l'hostessa Rosa Grajal, el director de cinema Ángel del Pozo, la professora de Ciències Naturals María Ángeles Morán, el maitre i director d'hostaleria Adolfo Fernández, la infermera Esperança de la Fuente i el dibuixant d'RTVE i pintor Roberto Fernández "Rofer". Va actuar com a president Javier Caballé.
Referències
↑«El gran premio». El País, 27-03-1977. [Consulta: 23 maig 2018].
↑«Carlos Gil». El País, 18-03-1977. [Consulta: 23 maig 2018].
↑«Micky». El País, 01-04-1977. [Consulta: 23 maig 2018].
.svg){kind=small}
