La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà[1] és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals,[2] corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla. S'ha fet un lloc a les taules com a concurrent de la paella d'arròs.[3]
Plat de Fideuada (Castelló)
És molt probable que tingui l'origen en els plats que cuinaven els pescadors.[4] És un plat típic de la gastronomia valenciana,[5] especialment de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia. Seria el fruit de l'atzar, d'un pescador que volia fer paella, però havia oblidat l'arròs.[6] A hores d'ara és habitual a la Safor i la Marina Alta, tot i que també se'n pot trobar a gran part de la costa valenciana, la costa catalana meridional, i fins i tot a les Terres de l'Ebre. És un plat únic i no admet variants amb pollastre, verdures, carn, etcètera. Es cuina, com la paella, en una paella ampla i plana.
N'hi ha moltes variants.[4] És fa a base de peix de roca, cloïsses i gambes, brou de peix o aigua i sofregit. Es pot fer amb o sense ceba, la sípia es pot reemplaçar per calamar, es pot fer amb sardines, seitons, galeres, bacallà… segons la temporada i la disponibilitat.[7] Qui la vull eixuda, fa servir una paella plana, que facilitat l'evaporació, qui se l'estima mas sucosa pren una cassola més fonda.[4]
A la ciutat de Gandia, bressol de la fideuada, se celebra un concurs internacional d'aquest plat típic des de 1972 i des de 2022 també un concurs amateur.[8]
↑Aymamí, Pepa; D.A.. «fideuada». A: Corpus de la Cuina Catalana: El receptari més complet del nostre patrimoni culinari. Barcelona: Columna Edicions, 2006, p. 229-230. ISBN 978-84-664-0772-4.
