Forficula auricularia

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Forficula auricularia*
	;
Enregistrament
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Dermaptera
Família	Forficulidae
Gènere	Forficula
Espècie	Forficula auricularia ; Linnaeus, 1758

La papaorelles, papanovia o tisoreta (Forficula auricularia) és una espècie d'insecte dermàpter omnívor de la família Forficulidae. Són inofensius i tendeixen a habitar els mateixos llocs que els humans. El nom de papaorelles prové de la falsa creença que aquests insectes entren a les orelles humanes i entren dins el cervell.^[1] Tanmateix, s'han donat casos de papaorelles entrant dins les orelles per error.^[2] F. auricularia és una espècie que té cura dels seus fills i ha sobreviscut en una gran varietat d'ambients.

Noms comuns

Donat que és un insecte prou conegut i corrent a casa nostra rep nombrosos noms comuns: corcollana, cucatalles, estenalletes, estisora, estisoreta, labidur, papaestisores, papallona, papanovia, papaorelles, papa-sastres, picanovia, picapolla, sastre, tallacames, talladits, tisoreta, xoriguera, xuriana,^[3]^[4] també papapolles.^[5]

Morfologia

Forficula auricularia té un cos aplanat marronós,^[6] amb un pronot en forma d'escut,^[7] dos parells d'ales i un parell de crecs en forma de pinces.^[8] Fan entre 12 i 15 mm de llargada.^[9] L'antena té 11–14 segments, i la boca és de tipus mastegador.^[6]

Els adults mostren polimorfisme en el pes del cos i l'amplada del cap.^[10] Els cercs es fan servir durant l'aparellament, alimentació i autodefensa.

Història natural

Origen

Són originaris d'Europa, Àsia occidental i probablement el Nord d'Àfrica,^[11]^[12] Forficula auricularia va ser introduït a Amèrica del Nord a principi del segle XX i ara està estès per tot el continent.^[13] Les tisoretes es troben comunament en climes temperats, són més actives quan la temperatura del dia té la mínima fluctuació.^[1]^[14]

Comportament

Aquests dermàpters passen el dia en llocs frescos, foscos i inaccessibles com són les flors, les fruites i esquerdes de la fusta.^[8]^[11]^[15] Són actius principalment de nit, s'alimenten des de matèria vegetal a petits insectes. Són més aviat carronyaires que depredadors.^[1] Les seves plantes favorites inclouen la brassicàcia Sisymbrium officinale, el trèvol Trifolium repens, i la dàlia Dahlia variabilis.^[16] També s'alimentes de melassa i plantes no vasculars, líquens i algues.^[11] Prefereixen la carn i el sucre als vegetals.^[17] Prefereixen els àfids (pugons) a les fulles o trossos de fruites.^[18] Els adults mengen més insectes que no pas les nimfes.^[11]

Encara que F. auricularia té ales ben desenvolupades, són força febles i poques vegades les usen.^[15]^[13]^[19]

Reproducció

Passen l'hivern a uns 5 mm sota la terra. La femella pon, a la tardor, uns 50 ous en un niu subterrani. Entra en un estadi de dormició i s'està al niu amb els ous. La femella té cura de la seva descendència, a la primavera surt i emergeixen les nimfes que són molt similars als adults però més petites.^[14] Les vigila fins que tenen un mes.^[1]

Hàbitat

Les papaorelles europees tenen la seva temperatura òptima a 24 °C.^[11] L'aparició de les tisoretes es pot predir basant-se en paràmetres meteorològics.^[20]

Impacte en els humans

Forficula auricularia se sap que causa danys en els cultius, flors i vergers de fruiters quan arriba a altes poblacions. Les papaorelles es mengen els cabells (estils) del blat de moro i danyen aquest conreu. Entre els fruits danyen les pomes, préssecs, prunes i peres. Sovint se les veu entre els pètals de les flors ornamentals.^[14]

El control de F. auricularia s'ha intentat fent servir els seus enemics naturals incloent la mosca parasitoide Bigonicheta spinipenni, el fong Erynia forficulae i Metarhizium anisopliae, com també moltes espècies d'ocells.^[14] Entre els insecticides, el Diazinon.^[21]

D'altra banda les tisoretes es poden fer servir per controlar algunes plagues d'insectes incloent els psyllidae de la perera.^[22] Els danys en els cultius per F. auricularia està limitat quan hi ha alts nivells de les seves preses.^[23]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Jacobs S. «Entomological Notes: European Earwigs». Penn State–College of Agricultural Sciences. [Consulta: 22 febrer 2009].
↑ J. R. Fisher «Earwig in the ear». Western Journal of Medicine, 145, 2, 1986, pàg. 245. PMC: 1306897. PMID: 3765607.
↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 6 desembre 2021].
↑ «papaorelles - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 6 desembre 2021].
↑ «Els dermàpters: tisoretes i afins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 desembre 2021].
↑ ^6,0 ^6,1 White RA, Borror DJ.. A Field Guide to Insects: America North of Mexico. Boston: Houghton Mifflin, 1987. ISBN 0-395-91170-2.
↑ Buckell ER. «The Dermaptera of Canada». Proceedings of the Entomological Society of British Columbia, 26, 1929, pàg. 9–27.
↑ ^8,0 ^8,1 Fulton BB. «The European earwig». Station Bulletin/Oregon Agricultural College Experiment Station, 207, 1924, pàg. 1–29.
↑ Helfer JR.. How to know the grasshopper, crickets, cockroaches and their allies. Dubuque, Iowa: William Brown Co., 1963, p. 13–19.
↑ Lamb RJ., Robert J. «Polymorphism among males of the European earwig, Forficula auricularia (Dermaptera: Forficulidae)». The Canadian Entomologist, 108, 1, 1976, pàg. 69–75. DOI: 10.4039/Ent10869-1.
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 ^11,3 ^11,4 Crumb SE, Eide PM, Bonn AE. «The European earwig». Technical Bulletin United States Department of Agriculture Washington, D.C., 766, 1941, pàg. 1–76.
↑ Clausen CP.. «Dermaptera Forficulidae». A: Introduced parasites and predators of arthropod pests and weeds: A world review. Washington: U. S. Dept. Of Agriculture, 1978, p. 15–18.
↑ ^13,0 ^13,1 Weems HV Jr, Skelley PE. «Featured Creatures: European Earwig». University of Florida Institute of Food and Agricultural Services: Department of Entomology and Nematology. [Consulta: 22 febrer 2009].
↑ ^14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 Capinera, J. 2001. Handbook of Vegetable Pests. Academic Press, San Diego, CA.
↑ ^15,0 ^15,1 Goe MT. «Eight months study of earwigs (Dermaptera)». Entomological News, 36, 1925, pàg. 234–38.
↑ Beall G. «The life history and behavior of the European earwig, Forficula auricularia, L. in British Columbia». Proceedings of the Entomological Society of British Columbia, 39, 1932, pàg. 28–43.
↑ Fulton BB. «Concerning some statements on the habits of the European earwig (Orthoptera: Forficulidae)». Entomological News, 38, 1927, pàg. 272–73.
↑ Carroll DP, Hoyt 1984. «Augmentation of European earwigs (Dermaptera: Forficulidae) for biological control of apple aphid (Homoptera: Aphididae) in an apple orchard». Journal of Economic Entomology, 77, 1984, pàg. 738–40.
↑ Walker KA.. Aggregation, courtship, and behavioural interactions in European earwigs, Forficula auricularia L. (Dermaptera: Forficulidae). PhD dissertation. Virginia Polytechnic Institute and State University, 1997.
↑ Helson H, Vaal F, Blommers L., Herman; Vaal, Fredy; Blommers, Leo «Phenology of the common earwig Forficula auricularia L. (Dermaptera: Forficulidae) in an apple orchard». International Journal of Pest Management, 44, 2, 1998, pàg. 75–79. DOI: 10.1080/096708798228356.
↑ Maher B, Logan D. «European earwigs, Forficula auricularia, and predation of scale insects in organic and conventionally managed kiwifruit». New Zealand Plant Protection, 60, 2007, pàg. 249–53.
↑ Moerkens R, Leirs H, Peusens G, Gobin B, R.; Leirs, H.; Peusens, G.; Gobin, B. «Are populations of European earwigs, Forficula auricularia, density dependent?». Entomologia Experimentalis et Applicata, 130, 2, 2009, pàg. 198–206. DOI: 10.1111/j.1570-7458.2008.00808.x.
↑ Vickery, V. and D. Kevan. 1986. The Insects and Arachnids of Canada, Part 14. Canada Dept. of Agriculture, Ottawa, ON.

Bibliografia

Cranshaw, Whitney. Garden Insects of North America. Princeton University Press, 2004. ISBN 0-691-09561-2.
Eisner, T. (1960). Defense Mechanisms of Arthropods. II. The Chemical and Mechanical Weapons of an Earwig. Psyche 67:62–70 PDF (13 Creative Commons Attribution 2.5 license) Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Royal Horticultural Society- Gardening advice: Earwigs Arxivat 2008-12-08 a Wayback Machine. - Gardening advice in relation to Forficula auricularia
Abel Pest Control - Controlling and maintaining European earwigs

[PennState-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Jacobs S. «Entomological Notes: European Earwigs». Penn State–College of Agricultural Sciences. [Consulta: 22 febrer 2009].

[2] J. R. Fisher «Earwig in the ear». Western Journal of Medicine, 145, 2, 1986, pàg. 245. PMC: 1306897. PMID: 3765607.

[3] «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 6 desembre 2021].

[4] «papaorelles - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 6 desembre 2021].

[5] «Els dermàpters: tisoretes i afins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 desembre 2021].

[White1987-6] 6,0 ^6,1 White RA, Borror DJ.. A Field Guide to Insects: America North of Mexico. Boston: Houghton Mifflin, 1987. ISBN 0-395-91170-2.

[7] Buckell ER. «The Dermaptera of Canada». Proceedings of the Entomological Society of British Columbia, 26, 1929, pàg. 9–27.

[Fulton1924-8] 8,0 ^8,1 Fulton BB. «The European earwig». Station Bulletin/Oregon Agricultural College Experiment Station, 207, 1924, pàg. 1–29.

[9] Helfer JR.. How to know the grasshopper, crickets, cockroaches and their allies. Dubuque, Iowa: William Brown Co., 1963, p. 13–19.

[10] Lamb RJ., Robert J. «Polymorphism among males of the European earwig, Forficula auricularia (Dermaptera: Forficulidae)». The Canadian Entomologist, 108, 1, 1976, pàg. 69–75. DOI: 10.4039/Ent10869-1.

[Crumb1941-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 ^11,3 ^11,4 Crumb SE, Eide PM, Bonn AE. «The European earwig». Technical Bulletin United States Department of Agriculture Washington, D.C., 766, 1941, pàg. 1–76.

[12] Clausen CP.. «Dermaptera Forficulidae». A: Introduced parasites and predators of arthropod pests and weeds: A world review. Washington: U. S. Dept. Of Agriculture, 1978, p. 15–18.

[UFlorida-13] 13,0 ^13,1 Weems HV Jr, Skelley PE. «Featured Creatures: European Earwig». University of Florida Institute of Food and Agricultural Services: Department of Entomology and Nematology. [Consulta: 22 febrer 2009].

[Capinera-14] 14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 Capinera, J. 2001. Handbook of Vegetable Pests. Academic Press, San Diego, CA.

[Goe1925-15] 15,0 ^15,1 Goe MT. «Eight months study of earwigs (Dermaptera)». Entomological News, 36, 1925, pàg. 234–38.

[16] Beall G. «The life history and behavior of the European earwig, Forficula auricularia, L. in British Columbia». Proceedings of the Entomological Society of British Columbia, 39, 1932, pàg. 28–43.

[17] Fulton BB. «Concerning some statements on the habits of the European earwig (Orthoptera: Forficulidae)». Entomological News, 38, 1927, pàg. 272–73.

[18] Carroll DP, Hoyt 1984. «Augmentation of European earwigs (Dermaptera: Forficulidae) for biological control of apple aphid (Homoptera: Aphididae) in an apple orchard». Journal of Economic Entomology, 77, 1984, pàg. 738–40.

[19] Walker KA.. Aggregation, courtship, and behavioural interactions in European earwigs, Forficula auricularia L. (Dermaptera: Forficulidae). PhD dissertation. Virginia Polytechnic Institute and State University, 1997.

[20] Helson H, Vaal F, Blommers L., Herman; Vaal, Fredy; Blommers, Leo «Phenology of the common earwig Forficula auricularia L. (Dermaptera: Forficulidae) in an apple orchard». International Journal of Pest Management, 44, 2, 1998, pàg. 75–79. DOI: 10.1080/096708798228356.

[Maher_and_Logan-21] Maher B, Logan D. «European earwigs, Forficula auricularia, and predation of scale insects in organic and conventionally managed kiwifruit». New Zealand Plant Protection, 60, 2007, pàg. 249–53.

[Moerkens_et_al.-22] Moerkens R, Leirs H, Peusens G, Gobin B, R.; Leirs, H.; Peusens, G.; Gobin, B. «Are populations of European earwigs, Forficula auricularia, density dependent?». Entomologia Experimentalis et Applicata, 130, 2, 2009, pàg. 198–206. DOI: 10.1111/j.1570-7458.2008.00808.x.

[Vickery_and_Kevan-23] Vickery, V. and D. Kevan. 1986. The Insects and Arachnids of Canada, Part 14. Canada Dept. of Agriculture, Ottawa, ON.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

Forficula auricularia

Noms comuns

Morfologia

Història natural

Origen

Comportament

Reproducció

Hàbitat

Impacte en els humans

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Read other articles:

First Quantum Minerals

Tiger Stadium (Detroit)

浦和実業学園中学校・高等学校

The Challenge: All Stars (season 1)

Oh Se-hun

Pustula (protist)

パリピ孔明

1750

Salman Khan

Shylock

Michael Buffer

Men in Hope

Emanon (manga)

Pure (2010 film)

Thomas Rabe

Andhra Prabha

One Man Army (TV series)

Robot Rascals

Goodbye Casanova

Coventry Sallet