Francesco Alciati (Milà, Llombardia, llavors capital del ducat de Milà, 2 de febrer de 1522 - Roma, 20 d'abril de 1580) va ser un cardenal italià del segle xvi. És parent del papa Pius IV.
Biografia
Andrea Alciato, pare de Francesco, era jurisconsult.[1] Francesco Alciati va estudiar a les universitats de Bolonya i Pàdua.[2] Francesco va succeir el seu pare l'any 1550 a la càtedra de dret a la Universitat de Pavia i va acabar la publicació de les seves obres. Va ser membre del Collegio dei Giurisconsulti. El seu alumne Carles Borromeo el crida a Roma, l'any 1560, després d'haver-se unit amb el seu oncle, el papa Pius IV (1559).
L'arquebisbe Alciati va ser nomenat cardenal per Pius IV durant el consistori del 12 de març de 1565.[3] El cardenal Alciati va ser prefecte de la Congregació del Consell des del 1565 i vice-penitenciari i gran cardenal penitenciari apostòlic el 1569. Va ser membre de la Congregació del Sant Ofici, de la Congregació per a Bisbes i de la Congregació per a la Correcció del Decret de Gracià.
↑P. Richard. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Tome deuxième. fasc. 7-12, sous la dir. de Mgr Alfred Baudrillart (en francès). L. Letouzey, p. 1832.