Francesco Brancati va néixer a Palerm (Sicília) l'any 1607. El 14 d'agost de 1623 va ingressar al noviciat dels jesuïtes de Nàpols.[1]
Va estudiar filosofia i teologia a Nàpols i va fer de professor de gramàtica a Palerm.
Conjuntament amb Ludovico Buglio i Girolamo Gravina, va sortir des de Lisboa cap a la Xina el 13 d'abril de 1635 i el 1636 va arribar a la regió de Jiangnan. El 1674 es va establir a Xangai on va fer una mitjana de 2000 i a 4000 batejos a l'any.[2]
Ni tan sols els trastorns derivats de la caiguda del Ming (1644) van frenar la seva feina d'evangelització que, després de més de vint anys d'apostolat, podia escriure el 1661 a Roma que el nombre total de fidels que va atendre va superar els quaranta-cinc mil.[2]
La campanya contra els missioners catòlics, en part per motius derivats de la seva actuació com a astrònoms, va fer que Bracanti i altres jesuïtes, tres dominics i un franciscà fossin enviats el juliol de 1665 a Pequïn i sentenciats a l'exili a Canton.[2][3]
Va escriure nombroses obres en xinès, tant de temes relacionats amb els ritus xinesos com "De Sinensium Ritibus politicis Acta" publicada a París el 1700, i altres amb sermons i homilies destinats a ser llegits en les celebracions religioses dels diumenges.[4][5]
Va morir el 25 d'abril de 1671 a Canton, però el 26 de gener de 1674 va ser enterrat a un cementiri de Xangai.[2]
Referències
↑Deherge SJ, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici SJ. [Roma], XXXVII, 1973 [Consulta: juliol 2018].
↑ 2,02,12,22,3Bertuccioli, Giuliano. «Brancati, Francesco» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani -Volume 13, 1971. [Consulta: juliol 2018].
↑Canaris, Daniel; Meynard SJ, Thierry; Danieluk SJ, Robert «Due lettere di Francesco Brancatti SJ in esilio a Canton (1668-69)». Intorcettiana, 2023, pàg. 50. ISSN: 2612-713X.
↑«Francesco Brancati» (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: juliol 2018].
