Francesco Guardi va néixer en el si d'una família d'artistes i es va formar al taller familiar, marc en el qual es va desenvolupar també tota la primera part de la seva carrera artística, en col·laboració amb el seu germà Giovanni Antonio. En aquesta època no li va ser possible crear un estil propi, ja que es va veure obligat a posar els seus dots creatives al servei dels nombrosos encàrrecs que arribaven al taller i no va poder donar curs a la seva inventiva.
La primera mostra del seu geni la constitueixen les Escenes de la vida de Tobies, pintades per l'església de Sant Rafael de Venècia. Encara que els crítics discrepen sobre si aquests quadres són obra seva o del seu germà Giovanni Antonio, per la mestria de la realització i el caràcter evanescent dels fons sembla més probable que es deguin a Francesco, qui molt poc després va manifestar uns dots extraordinaris per al paisatge.
En efecte, el 1760, a la mort del seu germà, va abandonar els encàrrecs del taller familiar per dedicar-se en exclusiva a un gènere, el de la veduta, que estava en aquells dies en ple floriment gràcies a Canaletto i alguns altres artistes.
Segurament era aquesta la vocació de Guardi des dels inicis, i a ella es va lliurar, al principi com a seguidor dels passos del realisme a ultrança de Canaletto. Però no va trigar a emprendre el seu propi camí, amb obres en què la llibertat del traç i el caràcter envoltant de l'atmosfera creen un ambient més aviat irreal. Aquestes realitzacions (majoritàriament vistes de Venècia) i no les de la primera època són les que defineixen la personalitat artística de Guardi, el geni, però, no va ser reconegut fins a l'aparició dels impressionistes.
Encara complimentar encàrrecs de la República de Venècia, amb la finalitat d'immortalitzar les festes celebrats amb motiu de la visita a la ciutat de personalitats rellevants, en el seu temps no va ser un pintor massa valorat, i va morir en la pobresa.
Obres
A Francesco Guardi se le atribueixen vora de 850 obres, entre les quals estan:
Sant adorant l'Eucaristia, ca. 1740, oli sobre llenç, 87 x 69, Trento, Museu Nazionale
La Caritat, ca. 1747, oli sobre taula, 160 x 76, Sarasota, Museu Ringling
L'Esperança, ca. 1747, oli sobre taula, Sarasota, Museu Ringling
Històries de Tobies, 1750 - 1752, set llenços, Venècia, església dell'Angelo Raffaele, (atribuïda)
La Plaça de Sant Marc, ca. 1760, oli sobre llenç, 62 x 96, Bèrgam, Accademia Carrara
Miracle d'un sant dominic, 1763, oli sobre llenç, 121 x 172, Viena, Kunsthistorisches Museum
El Pont de Rialto per la Fondamenta del Carbó, 1764, oli sobre llenç, 122 x 205, Pyrfort Court, Col·lecció Iveagh
La Plaça de Sant Marc cap a la Basílica i la Torre dell'Orologio, 1764, oli sobre llenç, 122 x 205, Pyrfort Court, Col·lecció Iveagh
La Trinitat amb els sants Pere i Pau, 1778, oli sobre llenç, 295 x 155, Roncegno, església parroquial
Góndola a la llacuna, 1780, oli sobre llenç, 25 x 38, Milà, Museu Poldi-Pezzoli
El Gran Canal amb Santa Llúcia i Santa Maria de Natzaret, c. 1780, oli sobre llenç, 48 x 78, Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza.
El Gran Canal amb Sant Simeó Petit i Santa Llúcia, c. 1780, oli sobre llenç, 48 x 78, Madrid, ídem
La trobada de Pius VI amb el dux a San Giorgio in Alga, 1782, oli sobre llenç, 52 x 68, Milà, col·lecció Rossello
El pontifical a San Zanipolo, 1782, oli sobre llenç, 52 x 67, Cleveland, Museum of Art
El comiat de Pius VI i el dux, 1782, oli sobre llenç, 52 x 69, Cleveland, Museum of Art
La llotja pontifícia a la piazza San Zanipolo, 1782, oli sobre llenç, 37 x 31, Washington DC, National
Gallery
Concert de dames al casino dei Filarmonici, 1782, oli sobre llenç, 67 x 90, Múnic, Alte Pinakothek
Desfilada a la Plaça de Sant Marc, 1782, oli sobre llenç, 67 x 90, Venècia, Fondazione Giorgio Cini
La mongolfiera, 1784, oli sobre llenç, 66 x 51, Berlín, Staatliche Museen
El moll de Sant Marc cap a l'illa de San Giorgio, ca 1785, oli sobre llenç, 36 x 44, Mòdena, Galeria Estense
Incendi del dipòsit d'oli de San Marcuola, 1790, oli sobre llenç, 41 x 60, Venècia, Gallerie dell'Accademia
Incendi del dipòsit d'oli de San Marcuola, 1790, oli sobre llenç, 42 x 62, Múnic, Alte Pinakothek
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Aldo Rizzi, I maestri della pittura veneta del '700, Electa - Milano 1973