Squarcione és una figura singular i polèmica. Encara que es conserven poques de les seves obres, el seu paper en la introducció del Renaixement en la regió de Pàdua i Toscana sembla haver estat crucial. Segons la tradició, el seu veritable ofici era el de sastre. La seva passió per les antiguitats romanes, tanmateix, el va portar al comerç d'obres d'art així com a fundar un taller per a l'educació de joves artistes. Aquests produïen obres per alimentar el seu negoci. Almenys 137 pintors i alumnes van passar per la seva escola, que va ser famosa també fora de la ciutat.
Políptic de Lazzara
Squarcione va viatjar per Itàlia, i potser també per Grècia, a la recerca d'antiguitats: estàtues, relleus, vasos i tot tipus d'objectes artístics, amb els quals va formar una àmplia col·lecció. Va fer dibuixos de les peces, i va permetre que altres artistes les estudiessin.
El seu principal alumne va ser Andrea Mantegna, a qui va ensenyar llatí i va instruir en l'escultura clàssica, que tan important seria en l'obra posterior d'aquest artista. Tanmateix, sembla que la seva relació va acabar de manera poc amistosa, a causa del caràcter tirànic del mestre. També Ansuino da Forlì es va formar en la seva escola.
Bibliografia
Giorgio Vasari. Las Vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos, Editorial Cátedra (2002), ISBN 84-376-1974-2(castellà).
The Grove Dictionary of Art, MacMillan Publishers (2000) (anglès).
