Va néixer a Nàpols el 1537 en el si d'una família dedicada a la milícia,[1] fill d'Antonio de Aldana, natural probablement de Guadalcanal, que va estar al servei de Cosme I de Mèdici des de 1554 fins a la seva mort, el 1570.[2] Durant molt de temps es desconegué la filiació exacta del poeta, a causa de l'existència de diferents branques de la família que feien el seu pare també natural de les poblacions extremenyes d'Alcántara[3][4] o Valencia de Alcántara.[5][6] Altres teories, molt més antigues, afirmaven un origen valencià o, fins i tot tortosí.[7][8]
Vida i obres
La seva joventut la va passar a Florència, entregat a l'estudi de les llengües clàssiques i dels autors de l'antiguitat, dels quals va arribar a ser un bon coneixedor. És un dels representants del neoplatonisme en la poesia espanyola.[9] Com a poeta, va ser tan lloat en la seva època que el van anomenar el Diví.
El seu germà Cosme va editar en dues parts (Milà, 1589; Madrid, 1591) allò que va poder trobar de la seva obra, en la qual destaquen en particular els sonets on revela el seu desengany i disgust per la vida militar que portava i expressa el seu desig de retirar-se a una vida contemplativa en soledat i en contacte amb la natura. També són importants una Faula de Faetonte en hendecasíl·labs blancs, la molt original Canción a Cristo crucificado i l'extraordinària Epístola a Arias Montano sobre la contemplación de Dios y los requisitos della (1577), en tercets encadenats, d'inspiració neoplatònica, que ha passat a totes les antologies de poesia en castellà com a obra clàssica per contingut i estil:
Va residir a la cort dels Mèdicis a Florència, on va concloure la seva formació. Enviat per Felip II de Castella al servei de Sebastià I de Portugal, va morir juntament amb Sebastià lluitant contra els sarraïns en la batalla de Kasr al-Kabir, empresa que ell havia desaconsellat fermament al rei.
Obres
Sonets
Al cielo
Alma Venus gentil, que al tierno arquero
¿Cuál es la causa, mi Damón, que estando
Cuál nunca osó mortal tan alto el vuelo
El ímpetu cruel de mi destino
Es tanto el bien que derramó en mi seno
Galanio, tú sabrás que esotro día
Hase movido, dama, una pasión
Mil veces callo que romper deseo
Mil veces digo, entre los brazos puesto
Otro aquí no se ve que, frente a frente
Por un bofetón dado a una dama
Reconocimiento de la vanidad del mundo
Poesies
Carta para Arias Montano (també coneguda com a Epístola a Arias Montano)
Pocos tercetos escritos a un amigo
Referències
↑«Francisco de Aldana» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 juny 2021].
↑Lennon, Paul Joseph. Love in the Poetry of Francisco de Aldana: Beyond Neoplatoism. Tamesis, 2019.
Bibliografia
Fernando Martínez Laínez; José María Sánchez de Toca. «Soldados y maestres». A: Tercios de España. La infantería legendaria. EDAF, 2006, p. 204-205. ISBN 84-414-1847-0.
A la soledad de nuestra Señora la Madre de Dios. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, 2058, fol. 138r-141v.
Canción a la Soledad de la Madre de Dios y Soneto al Sepulcro de Nuestro Señor. Edic. de B. J. Gallardo. En: Ensayo d'una biblioteca española de libros raros y curiosos. Madrid: s.n., 1863, Vol. I, cols. 129-131.
Epistolario poético completo. Noticia preliminar por A. Rodríguez Moñino. Edic. de 500 ejemplares numerados. Badajoz: Diputación Provincial. Instituto de Servicios Culturales (Madrid, Graf. Ugina), 1946, 126 p.
Hombre adentro, Epístola de ... El Divino y Epístola moral a Fabio. Edic. de J. M: de Cossío. México: Séneca, 1941, 58 p.
Obras completas. Edic. de Manuel Moragón Maestre. Madrid: C.S.I.C., 1953, 2 v.
Octava de muerte del Serenísimo Príncipe don Carlos, del único Aldana. En: Rey de Artieda, A. Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro. Zaragoza: s.n., 1605, fols. 29v-30r.
Poesías. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, n. 17719.
Poesías. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, n. 18140.
Poesías. Prólogo, edición y notas de E. L. Rivers. Madrid: Espasa-Calpe, 1957, 151 p.
Primera parte de las obras que hasta agora se han podido hallar del capitán... Agora nuevamente puestas en luz por su hermano Cosme de Aldana. Milán: Pablo Gotardo Panda, 1589.
Primera parte de las obras. S.l.: s.n., s.a., 158 fols.
Retrato a Gabriel Lasso de la Vega. En: Lasso de la Vega, Gabriel. Cortés valeroso... Madrid: s.n., 1588, Preliminares.
Segunda parte de las obras que se han podido hallar del capitán... Sacadas a luz nuevamente por Cosme Aldana. S.l.: s.n., s.a, 160 hs.
Segunda parte de las obras, que se han podido hallar. Madrid: Pedro Madrigal, 1591, 111 fols.
Soneto al sepulcro de Nuestro Señor. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, 2058, fol. 141v-142r.
Soneto. Florencia: Torrentino, 1563.
Todas las obras que hasta agora se han podido hallar... Agora nuevamente puestas en luz por Cosme de Aldana su hermano... Madrid: Luys Sánchez, 1593, 109 fols.
Fernando Martínez Laínez; José María Sánchez de Toca. «Soldados y maestres». A: Tercios de España. La infantería legendaria. EDAF, 2006, p. 202-204. ISBN 84-414-1847-0.
