El seu pare va morir el 1902, quan Franz tenia 17 anys, i la seva mare Maria Ludmilla, de soltera Stremayr, un any més tard. El 1929 es va casar amb Romana Maria Hüller von Hüllenried, la filla del general Karl Rudolf Hüller von Hüllenried.
Durant la Segona Guerra Mundial va participar en la Invasió de Polònia de 1939 i a la batalla de França de 1940. Del 16 de setembre de 1940 al 2 de desembre de 1941 va ser comandant general del territori ocupat de Sèrbia. El 1944 va patir un greu accident aeri. El 1945 va ser Comandant en cap durant l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi.
Judici i suïcidi
Després de la seva captura a Noruega, va ser processat al Judici dels Ostatges en el marc dels Judicis Secundaris de Nuremberg i acusat pels crims comesos a Sèrbia, quan va controlar la regió al principi de la guerra. Va establir la quota de les accions de represàlia contra els serbis, assassinant-ne cent per cada alemany mort i cinquanta per cada ferit.[1] Es va suïcidar el 29 de maig de 1947 saltant del quart pis de la presó en què es trobava. El seu cos va ser inhumat a Graz.
Referències
↑Hana Weiner, Dalia Ofer, Anne Barber (1996), Dead-end Journey: the Tragic Story of the Kladovo-Šabac Group. University Press of America. ISBN 0-7618-0199-5 pp. 145-152
Bibliografia
Walther-Peer Fellgiebel (2000), Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
