Franz Ernst Neumann (1798-1895) fou un físic i matemàtic alemany.
Vida i Obra
Neumann és considerat el fundador de la física teòrica a Alemanya en el segle xix.[1] El seu seminari de física a la universitat de Königsberg va ser un exemple de rigor, de iniciativa i de crítica.[2]
Va començar els seus estudis secundaris a Berlin, però els va interrompre el 1814 per allistar-se a l'exèrcit contra Napoleó. Va ser greument ferit a la batalla de Ligny i es va llicenciar de l'armada el 1816. En tornar va començar a estudiar teologia a la universitat de Berlin seguint el desig del seu pare. El 1818 va deixar Berlin per la universitat de Jena on va iniciar els seus estudis científics, interessant-se sobre tot per la cristal·lografia. Retornat a Berlin l'any següent, va presentar la seva tesi doctoral sobre el tema el 1823, essent immediatament nomenat conservador del gabinet de minerals de la universitat.[3]
El 1829 va ser nomenat professor associat de la universitat de Königsberg, juntament amb Jacobi, amb qui mantindria una gran amistat al llarg del temps. Juntament amb ell va fundar el seminari de física matemàtica l'any 1833,[4] amb el que s'inauguraria una tradició de rigor quantitatiu que es va transmetre al conjunt de les universitats alemanyes.[5]
Es va retirar com a professor el 1873, però encara ca continuar uns quants anys atenent el seminari. La seva bona salut li va permetre fer muntanyisme amb més de vuitanta anys.
Els seus principals treballs van ser en els camps de la cristal·lografia, de l'electrodinàmica, de l'òptica i de la inducció electroestàtica. La major part dels seus treballs van ser publicats després de la seva mort pel seu fill, el també reconegut matemàtic Carl Neumann,[3]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Ernst Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
Burke, John G. «Neumann, Franz Ernst». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 juliol 2016].
.jpg)
