François Dufault (francès: François du Fault) (Bourges,1604- 1672)
François Dufault (o Dufaut) (abans 1604 (?) – ca. 1672?) fou un llaütista i compositor francès.
Dufault Va néixer en Bourges, França. Com a estudiant de Denis Gaultier, va gaudir d'una reputació excel·lent com un instrumentista, el qual és demostrat dins moltes fonts contemporànies on va ser descrit com un del més gran llaütistes del seu temps. Gairebé cap informació és conservada sobre la seva vida. Va morir, probablement durant el final del 1660s o la primeria de 1670s, dins Anglaterra.[1]
De les seves feines ha sobreviscut una col·lecció de dotze composicions de llaüt en tablature[2] a més unes quantes feines individuals dins manuscrit o altres recopilacions publicades per P. Ballard el 1631.[3] Com la majoria dels grans compositors de la seva època, Dufaut va mostrar una certa inclinació per les harmonies i els colors erudits, sense abandonar la discreció i el refinament que caracteritzaven el seu art.[1]
Obra
Algunes de les obres per a llaüt, foren d'aproximadament 165 peces:
Suite en sol mineur:
Prélude
Allemande
Sarabande & Doble
Courante suedoise
Gigue
Tombeau de Monsieur Blancrocher
Suite en ut mineur:
Prélude
Allemande
Courent
Sarabande
Guigue
Suite en la mineur:
Prélude
Allemande
Gigue
Courante
Courante
Sarabande
Suite en ut majeur:
Allemande
Sarabande
Gavotte
Sauterelle
Pavane en mi mineur
Discografia
El 1976, Hopkinson Smith va gravar un disc sencer sota el segell Astrée/Auvidis, (ref. As 15), reeditat en CD el 1989 (ref. E 7735)
Dufaut: 5 suites per a llaüt de Louis Pernot a Accord (Musidisc) (Ref: 200262 MU 750) enregistrades el 1988
François Dufaut, Jacques Gallot Peces per a llaütPascal Montheilhet, disc Virgin
El 2006, André Henrich va dedicar un disc sencer al compositor, el disc Aeolus.
↑ 1,01,1Marc Vignal, Dictionnaire de la musique, vol. 1, article « Dufaut », Paris, Larousse, 1999, p. 600.
↑Robert (1572?-165 ?) Compositeur Ballard et René (15-1638?) Compositeur Mesangeau, « Tablature de luth de differens autheurs, sur les accords nouveaux » [archive], sur Gallica, 1631 (consulté le 29 avril 2022)
↑Silvo Riolfo Marengo, Encyclopédie de la musique, article « François Dufaut », Paris, LGF, coll. La Pochothèque, 2000, p. 231-232