De petit residí a Cuba. Posteriorment estudià Dret a Barcelona, publicà contes i articles en diverses publicacions catalanistes i fou redactor de Joventut. Paral·lelament estudià l'esperanto i col·laborà en la seva difusió des de la mateixa Joventut i des de La Veu de Catalunya (on escrigué sota el pseudònim Tamen). El 1906 publicà la Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto. El 1909 aprofità el seu càrrec de director del 5è Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona per donar a conèixer a tot el món l'existència de la llengua i cultura catalanes. Col·laborà també a La Revuo i a la Kataluna Antologio.[1] També escrigué obres de teatre en català com El geni (1904) i El boig (1907). El 1912 va publicar l'obra Homes artificials, considerada la primera novel·la de ciència-ficció en català. Com a curiositat, un dels personatges de l'obra és Pompeu Gener.[2] Dins de l'àmbit de la ciència-ficció catalana Pujulà va introduir dos temes: la droga –que afecta la relació entre l'individu i la societat– i els androides com a éssers creats en un laboratori, en contraposició als robots i altres autòmats.[2]
↑ 2,02,1Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció. Antologia a cura d'A. Munné-Jordà. Barcelona: Edicions 62. Col·lecció "El Garbell", Desembre de 1985, p. 172. ISBN 84-297-2373-0.
