Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Frédéric Luz

Plantilla:Infotaula personaFrédéric Luz

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Frédéric Nicolas Jacques Rodriguez-Luz Modifica el valor a Wikidata
9 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Pretendent al tron Regne de l'Araucània i la Patagònia
24 març 2018 –
← Jean-Michel Parasiliti di Para Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióassagista, heraldista Modifica el valor a Wikidata
PartitNovèla Accion Reialista (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnnie-Marie Lauzeral (–2020) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
(es) Marichiweu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfredericluz.jimdofree.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: frederic.luzheraldiste Modifica el valor a Wikidata

Frédéric Luz nascut a Tolosa de Llenguadoc, França, el 9 de març de 1964 és un escriptor i heraldista francès. També és l'actual pretendent a l'extint tron del Regne de la Araucanía i la Patagonia.

Biografia

Frédéric Luz ha estudiat literatura moderna i és membre d'un club de tir.[1][2][3] Viu a França, està casat i té dos fills.[4]

Des de 1984, Luz ha treballat professionalment com heraldista i ha publicat una sèrie de treballs sobre el tema. Va ser conseller heràldic d'Enric d'Orleans, comte de París.[5] Entre 2003 i 2004, va crear escuts d'armes per a ciutats i ministeris del govern del Senegal, així com per als presidents senegalesos Léopold Sédar Senghor i Abdoulaye Wade. Pel seu treball, va ser nomenat Comandant de l'Ordre Nacional del Lleó de Senegal.[6]

Frédéric Luz va ser nomenat vicepresident de l'ONG Auspice Stella, que treballa per promoure els drets del poble maputxe en la comunitat internacional.[7]

El 24 de març de 2018, en una reunió del Consell de Regència del Regne de Araucanía, Luz va ser escollit com el nou "príncep de Araucanía i Patagonia".[8][9][10][11][12][13][14][15] Sobre aquest tema, ja en 1873, el Tribunal Penal de París havia determinat que Antoine de Tounens, el primer rei de Araucanía i Patagonia, no justificava el seu estatus com a sobirà.[16]

Obres

  • Armorial de France et d'Europe, No. 1, (Courtnay, 1990)
  • Armorial de France et d'Europe, No. 2, (Gaillac: La Plau royale éditions, 1991)
  • Le soufre & l'encens: Enquête sur les Eglises parallèles et les évêques dissidents, (Paris: C. Vigne, 1995)
  • Le blason & ses secrets: Retrouver ou créer ses armoiries aujourd'hui, (Paris: C. Vigne, 1995)
  • Blasons des familles d'Europe: Grand armorial universel, (Gaillac: La Plau royal éditions, 1996)
  • Dictionnaire du blason / L.-A. Duhoux d'Argicourt, prefaci de Frederic Luz, (Gaillac: La Plau royale éditions, 1996)
  • Armorial de France et d'Europe, No. 6, (Gaillac: La Plau royal éditions, 1998)
  • Orthodoxie, (Puiseaux : Pardès, 2001)
  • Armorial de France et d'Europe, (Gaillac: La Plau royale éditions, 2002)
  • Armorial de France et d'Europe, (Gaillac: La Plau royale éditions, 2005)

Distincions honorífiques

  • Comandant de l'Ordre Nacional del Lleó (República de Senegal, 30/04/2004).50x50px

Referències

  1. ↑ Presidente de la República de Senegal decreto del 30 de abril de 2004(lire en ligne).
  2. ↑ «Qui suis-je?». blasons-armoiries.eu.
  3. ↑ «Un nouveau président au club de tir graulhétois - 09/03/2016». ladepeche.fr.
  4. ↑ «Araucanie: le nouveau prince des Mapuches - 15/05/2018». sudouest.fr.
  5. ↑ Point de Vue, n° 2943, página 27
  6. ↑ «Décret n° 2004-611 on avril 30 2004 from the Président of the Republique of Senegal». web.archive.org. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: 18 agost 2020].
  7. ↑ «Auspice Stella». auspicestella.org.
  8. ↑ «Dordogne : le royaume d'Araucanie a un nouveau prince». Sud Ouest.fr.
  9. ↑ «Un Graulhétois sacré prince d'Araucanie et de Patagonie - 05/04/2018». ladepeche.fr.
  10. ↑ Fuligni, Bruno. Politica Hermetica Les langues secrètes. L'Age d'homme, 1999, p. 135. 
  11. ↑ Journal du droit international privé et de la jurisprudence comparée, 1899, p. 910. 
  12. ↑ Montaigu, Henri. Histoire secrète de l'Aquitaine. A. Michel, 1979, p. 255. 
  13. ↑ Lavoix, Camille. Argentine : Le tango des ambitions. Nevicata, 2015. 
  14. ↑ Bulletin de la Société de géographie de Lille, 1907, p. 150. 
  15. ↑ Intermédiaire des chercheurs et curieux. ICC, 1972, p. 51. 
  16. ↑ Le XIXe siècle : journal quotidien politique et littéraire, 1873. 
Kembali kehalaman sebelumnya