Galà cia durant l'Imperi Romà El gà lata és una llengua morta celta parlada antigament a Galà cia , a l'Anatòlia (actual Turquia ) fins al segle iv .
De la llengua només se'n conserven algunes gloses i breus comentaris d'escriptors clà ssics i uns pocs noms d'inscripcions. Tot junt sumen unes 120 paraules, la majoria noms de persona acabats en -riks (gal -rix/-reix , antic irlandès ri , llatà rex ) "rei", alguns acabats en -marus , datiu -mari (gal -maros , antic irlandès mor , gal·lès mawr ) "gran", noms de tribus com Ambitouti (antic irlandès imm- "al voltant", antic irlandès tuath "tribu") i paraules com drunaimeton "lloc de l'assemblea" (antic irlandès drui "druida", antic irlandès nemed "lloc sagrat").
A partir dels segles VIII aC i el V aC, els celtes es van estendre des del seu nucli original centreeuropeu per gran part d'Europa , arribant un poble originari de la Gà l·lia , els gà lates , per l'est fins al territori de l'actual Turquia , establint-se a la regió anatòlia de Galà cia .
Segons explica l'historiador i geògraf grec del segle ii , Pausà nies , l'any 279 aC, algunes tribus de gals es van dirigir cap a Grècia a través dels Balcans arribant a atacar Delfos i el santuari d'Apol·lo , sent finalment derrotats, caient mort Brenner, el seu comandant.
Després d'aquesta derrota, aquesta tribu es va dirigir cap a Trà cia , on es van enfrontar a les forces d'AntÃoc I de SÃria , sent de nou derrotats, malgrat la qual cosa a l'empara d'aquesta invasió frustrada es van anar formant petits Estats independents que s'anirien consolidant durant els regnats dels reis successors d'AntÃoc.
Més tard, a causa dels continus saquejos a la regió per part dels gà lates , el rei de Pèrgam Èumenes I es va enfrontar a ells, rebutjant-los ajudat pel seu gran exèrcit de mercenaris. Poc després van arribar nous destacaments des dels boscos de Germà nia i van tornar a atacar, però de nou van ser rebutjats a Pèrgam i en les grans ciutats de la costa de l'Àsia Menor , pel successor d'Eumenes, el rei Àtal I . Els historiadors pensen que aquestes derrotes dels gà lates van ser beneficiosos per a la trajectòria de la cultura hel·lenÃstica, que potser d'una altra manera s'hauria truncat.
Com a resultat d'això es van establir al centre de la penÃnsula d'Anatòlia , i el seu territori més tard passaria a formar la provÃncia de Galà cia . Cap al segle V d. C. tenim testimonis que els gà lates tot i haver adoptat una cultura i forma de vida ja tÃpicament grecs, conservaven la seva llengua. Aixà en la carta als Gà lates de Pau de Tars apareixen noms clarament celtes , i Sant Jeroni va deixar constà ncia en els seus escrits que la llengua dels gà lates resultava semblant al dialecte gal (llengua) de Trèveris .
Atès que l'origen dels gà lates es trobava a la Gà l·lia és molt possible que de fet el gà lata fos originalment un dialecte gal (llengua) .
De la llengua només es conserven algunes glosses i breus comentaris d'escriptors clà ssics a més d'uns pocs noms d'inscripcions. Tot plegat sumen unes 120 paraules, la majoria dels noms de persona acabats en-riks (gal -rix/-reix, antic irlandès ri, llatà rex) "rei", alguns acabats en-marus, datiu-mari (gal-Maros, antic irlandès mor, gal·lès mawr) "gran", noms de tribus com Ambitouti (antic irlandès imm-"al voltant", antic irlandès Tuatha "tribu") i paraules com drunaimeton "lloc de l'assemblea" (antic irlandès drui "druida", antic irlandès NEMED "lloc sagrat").
Tenim molt poca evidència de textos en llengua gà lata; principalment l'evidència consisteix en glosses registrades per autors clà ssics i material onomà stic: localitats, clans i noms personals de l'Àsia Menor , aixà com les declaracions de Sant Jeroni i unes poques paraules registrades per historiadors grecs .
Bibliografia
Philip Freeman: The Galatian Language A Comprehensive Survey of the Language of the Ancient Celts in Greco-Roman Asia Minor , ISBN 0-7734-7480-3
Llengües principals Llengües regionals Llengües minorità ries
