Gabriele Manfredi

Gabriele Manfredi

Biografia
Naixement	25 març 1681 Bolonya (Estats Pontificis)
Mort	5 octubre 1761 (80 anys) Bolonya (Estats Pontificis)
Sepultura	Santa Maria Maddalena 44° 29′ 51″ N, 11° 21′ 15″ E / 44.4974589°N,11.3541289°E / 44.4974589; 11.3541289
Activitat
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat de Bolonya (1720–1752) Consell Comunal de Bolonya (1708–1752)
Alumnes	Ramiro Rampinelli
Família
Cònjuge	Teresa Dal Sole
Germans	Eustachio Manfredi Eraclito Manfredi Maddalena Manfredi Emilio Manfredi Teresa Manfredi

Gabriele Manfredi (Bolonya, 25 de març de 1681 - Bolonya, 5 d'octubre de 1761) va ser un matemàtic italià del segle xviii.

El seu pare era notari a Bolonya i tenia una bona cultura que va trametre als seus fills; els seus germans (Eustachio i Eraclito) també van ser professors de matemàtiques i/o astronomia.

Gabriele va començar estudiant medicina a la universitat de Bolonya, però aviat se'n va cansar i es va orientar, amb l'ajut del seu germà gran Eustachio, vers les matemàtiques, estudiant pel seu compte les obres de Leibniz, de Johann i Jakob Bernoulli i de L'Hôpital.^[1]

El 1702 se'n va a Roma, on col·labora en la construcció de la meridiana solar de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri dirigida per Francesco Bianchini i en la verificació de l'exactitud del calendari Gregorià.^[1]

La primavera de 1706 retorna a Bolonya on poc després publicarà la seva obra més famosa.^[2] El 1708 és nomenat assessor de la cancelleria bolonyesa i el 1720 és nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Bolonya, en la qual romadrà fins la seva mort el 1761.^[3]

A la mort del seu germà Eustachio el 1742 el substitueix com a superintendent de les aigües de la comuna de Bolonya.^[1] Malgrat els seus esforços no va aconseguir resoldre el problema de les crescudes del Riu Reno i les disputes que provocaven entre Bolonya i Ferrara.

Es va casar amb Teresa del Sole, amb qui va tenir tres fills.

Com ja s'ha esmentat la seva obra més coneguda és De constructione aequationum differentialium primi gradus (Bolonya, 1707)^[4] que és un tractat sobre les equacions diferencials de primer grau; és, de fet, el primer tractat que es va publicar mai sobre aquest tema,^[5] i va ser força elogiat per Leonard Euler.^[6]

El llibre es divideix en sis seccions sistemàticament organitzades:^[7]

• En la primera demostra que les propietats diferencials de les corbes (tangents, radis de curvatura, àrees tancades, volums dels seus sòlid de revolució, etc.) estan vinculades amb equacions diferencials de primer grau.
• En la segona estudia les equacions diferencials de la forma ${\displaystyle (A)x{dx}=(B)y{dy}}$ que condueixen a corbes algebraiques.
• En la tercera estudia les equacions diferencials de la forma ${\displaystyle {dz}=q{du}}$ que no procedeixen de corbes algebraiques.
• En la quarta estudia les equacions diferencials no lineals.
• En la cinquena secció estudia la construcció d'equacions diferencials amb variables separables ${\displaystyle q(t){dt}=p(u){du}}$ .
• En la sexta i darrera secció, la més interessant i original, estudia les equacions diferencials que no són integrables algebraicament.

• Borgato, Maria Teresa. «Mathematical Research in Italian Universities in the Modern Era». A: Mordechai Feingold, Víctor Navarro Brotons (eds.). Universities and Science in the Early Modern Period (en anglès). Springer, 2006, p. 127-140. ISBN 978-1-4020-3974-4. 
• Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle XVII fins a l'inici de l'època contemporània. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-475-3799-0. 
• Giuntini, Sandra «Gabriele Manfredi e l'insegnamento della matematica a Bologna nel XVIII secolo» (en italià). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 29, Num. 2, 2009, pàg. 1-76. ISSN: 0392-4432.
• Pepe, Luigi «Gabriele Manfredi (1681-1761) et le calcul différentiel en Italie» (en francès). Studia Leibnitiana Supplementa, Vol. 26, 1986, pàg. 79-87. ISSN: 0303-5980.
• Roero, Clara Silvia «Gabriele Manfredi’s treatise "De constructione aequationum differentialium primi gradus" (1707)» (en anglès). Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach, Report Num. 51, 2004, pàg. 2734-2737. DOI: 10.4171/OWR/2004/51. ISSN: 1660-8933.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriele Manfredi

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gabriele Manfredi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Pepe, Luigi. «Manfredi, Gabriele» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2007. [Consulta: 15 novembre 2024].