Gai Quiri Fortunacià (llatí: Gaius Chirius Fortunatianus) va ser un gramàtic romà del segle iv autor d'una obra en tres llibres que resumeix els principis de retòrica dels principals autors de la matèria i que s'ha conservat fins als nostres dies.
Es coneixen poques coses d'aquest autor. Tot i així, es pensa que va néixer a final del segle iv i que va publicar la seva obra abans del 435, atès que Marcià Capel·la el cita en la seva obra publicada aquest any.[1] Els manuscrits de l'obra, que sovint anomenen l'autor Curi Fortunacià i Consult Fortunacià, porten per títol Chirii Fortunatiani Artis Rhetoricae Scholicae Libri tres. Es tracta d'un compendi de retòrica tècnica en tres llibres que segueix la modalitat de preguntes i respostes, i és una compilació de les principals autoritats en la retòrica grecollatina.[2]
Durant una bona època va ser una obra ben valorada com a manual, per la seva concisió i el seu abast. No obstant això, Cassiodor, que l'esmenta en nombroses ocasions, el considera un autor novell en comparació amb els grans mestres de la retòrica.[3] L'editio princeps de l'Ars Rhetorica va ser publicada a Venècia el 1523 en un volum que contenia altres autors menors de la mateixa temàtica; Nannius en publicà una segona edició a Lovaina el 1550, i Erythraeus una tercera a Estrasburg el 1568. El text també és inclòs dins els Rhetores Latini Antiqui de Pithou.[2]
Referències
↑Carruthers, Mary; Ziolkowski, Jan M. The Medieval Craft of Memory: An Anthology of Texts and Pictures. University of Pennsylvania Press, 2004, p. 295.
