118.690.000 (31 març 2022) 105.030.000 (30 setembre 2000) 114.790.000 (31 març 2001) 115.980.000 (30 setembre 2001) 118.420.000 (31 març 2002) 118.690.000 (31 març 2003)
Game Boy (Japonès: ゲームボーイ, Gēmubōi) és una sèrie de consoles portàtils de 8 bits amb videojocs alimentades amb bateria i comercialitzades per Nintendo. Era el sistem portàtil més venut fins a l'arribada de la Nintendo DS, que ha venut més de 140 milions d'unitats.
La segona consola de jocs portàtil de Nintendo, Game Boy combina funcions tant del sistema domèstic NES com del maquinari de Game & Watch. La consola compta amb una pantalla de matriu de punts de color verd amb contrast ajustable, cinc botons de control (un controlador de joc direccional, dos botons de joc (A, B), un d'inici (star) i un de selecció (select)), 2 altaveus amb volum ajustable i, igual que els seus rivals, usa cartutxos com a suport físic per a jocs. L'esquema de colors es realitza a partir de dos tons de gris amb tocs de negre, blau i granat. Totes les cantonades de la unitat rectangular orientades a la pantalla estan arrodonides suaument, excepte en la part inferior dreta, que està corbada. En el moment del llançament, es venia com a unitat independent o amb un de diversos jocs: Super Mario Land o Tetris entre ells. També es van desenvolupar diversos accessoris, incloent una bossa de per transportar-la i una impressora.
Tot i ser tècnicament inferior als seus competidors de quarta generació (Game Gear de Sega, Linx d'Atari, i TurboExpress de NEC), Game Boy va rebre elogis per la seva durada de la bateria i la seva resistència. Va superar ràpidament la competència,[3] venent un milió d'unitats als Estats Units en poques setmanes. La Game Boy i el seu successor, la Game Boy Color, han venut aproximadament 118 milions d'unitats a tot el món.[4] És un dels dispositius més reconeguts de la dècada del 1980, convertint-se en una icona cultural als anys següents al seu llançament. Durant la vida de la consola es van llançar diversos redissenys, incloent Game Boy Pocket (1996) i Game Boy Light (1998; només al Japó).
La producció de Game Boy va continuar a principis de la dècada del 2000 i finalment es va aturar després del llançament de la Game Boy Advance, el 2001.[5]
Desenvolupament
El nom original del criptònim de la Game Boy era «Dot Matrix Game», i les inicials DMG van aparèixer al número de model del producte final: «DMG-01». La recepció interna de la consola a Nintendo va ser inicialment molt pobra; la DMG fins i tot va rebre el sobrenom de «DameGame» dels empleats de Nintendo (en japonès, «dama» significa «desesperat» o «coix» en aquest context).[6]
Maquinari
La Game Boy té quatre botons d'operació etiquetats «A», «B», «SELECT» i «START», així com una creu direccional (d-pad).[7] Hi ha un regulador de volum a la part dreta del dispositiu i un regulador similar al costat esquerre per ajustar el contrast.[8] A la part superior de la Game Boy, es troba un commutador lliscant (l'interruptor d'encesa i apagada de la consola) i la ranura per als cartutxos de la Game Boy.[9] L'interruptor d'encesa i apagada inclou un bloqueig físic per evitar que els usuaris insereixin o retirin un cartutx mentre es connecta la unitat. Nintendo recomana als usuaris deixar un cartutx a la ranura per evitar que la pols i la brutícia entrin al sistema.[10]
La Game Boy també conté connectors d'entrada i / o de sortida opcionals. A la part esquerra del sistema hi ha una presa de corrent CC externa de 3,5 mm × 1,35 mm que permet als usuaris utilitzar bateries recarregables externes o un adaptador de CA (es venen per separat) en lloc de les quatre piles AA.[11] La Game Boy requereix 6 VDC d'almenys 150 mA.[12] A la part inferior de la unitat es troba una presa per a un connector de 3,5 mm que permet als usuaris escoltar l'àudio amb auriculars o amb altaveus externs.[13]
El costat dret del dispositiu ofereix un port que permet a un usuari connectar-se a un altre sistema Game Boy a través d'un cable d'enllaç de jocs, sempre que els dos usuaris juguin al mateix joc.[14] El port també es pot utilitzar per connectar una impressora de Game Boy. El cable d'enllaç va ser dissenyat originalment perquè dos jugadors juguessin junts com el Tetris. No obstant això, el desenvolupador de jocs Satoshi Tajiri va utilitzar més tard la tecnologia de cable d'enllaç de jocs com a mètode de comunicació i connexió en xarxa a la popular sèrie de videojocsPokémon.[15]
Especificacions tècniques
Game Boy transparent, llançat només als Estats Units
Característiques del sistema original de 8 bits (DMG-001) (1989):
CPU: Z80 de 8 bits Sharp LR35902[16][17] treballant a 4,194304 MHz. Aquest processador és similar a un Intel 8080, ja que cap dels registres introduïts a la Z80 està present. No obstant això, algunes de les millores del conjunt d'instruccions del Z80 sobre el 8080, especialment la manipulació de bits, estan presents. Altres instruccions són úniques per a aquest gust particular de la CPU 8080 / Z80. El bit de paritat, la meitat de les instruccions condicionals i totes les instruccions d'entrada i sortida es van eliminar també del conjunt d'instruccions 8080. El circuit integrat també conté un generador de so integrat.
Usuaris: fins a 4 via cable d'enllaç de jocs connectat al port de sèrie i una Game Boy amb un cartutx de joc per cada usuari.
Usava com a mesura ("Gamepacks") en cartutxos basats en tecnologia PROM. El joc que la dugué veritablement al cim fou el Tetris.
Programari
A continuació es mostra el codi d'inici de la ROM de la consola en llenguatge ensamblador:
LD SP,$fffe ; $0000 Setup Stack
XOR A ; $0003 Zero the memory from $8000-$9FFF (VRAM)
LD HL,$9fff ; $0004
Addr_0007:
LD (HL-),A ; $0007
BIT 7,H ; $0008
JR NZ, Addr_0007 ; $000a
LD HL,$ff26 ; $000c Setup Audio
LD C,$11 ; $000f
LD A,$80 ; $0011
LD (HL-),A ; $0013
LD ($FF00+C),A ; $0014
INC C ; $0015
LD A,$f3 ; $0016
LD ($FF00+C),A ; $0018
LD (HL-),A ; $0019
LD A,$77 ; $001a
LD (HL),A ; $001c
LD A,$fc ; $001d Setup BG palette
LD ($FF00+$47),A ; $001f
LD DE,$0104 ; $0021 Convert and load logo data from cart into Video RAM
LD HL,$8010 ; $0024
Addr_0027:
LD A,(DE) ; $0027
CALL $0095 ; $0028
CALL $0096 ; $002b
INC DE ; $002e
LD A,E ; $002f
CP $34 ; $0030
JR NZ, Addr_0027 ; $0032
LD DE,$00d8 ; $0034 Load 8 additional bytes into Video RAM
LD B,$08 ; $0037
Addr_0039:
LD A,(DE) ; $0039
INC DE ; $003a
LD (HL+),A ; $003b
INC HL ; $003c
DEC B ; $003d
JR NZ, Addr_0039 ; $003e
LD A,$19 ; $0040 Setup background tilemap
LD ($9910),A ; $0042
LD HL,$992f ; $0045
Addr_0048:
LD C,$0c ; $0048
Addr_004A:
DEC A ; $004a
JR Z, Addr_0055 ; $004b
LD (HL-),A ; $004d
DEC C ; $004e
JR NZ, Addr_004A ; $004f
LD L,$0f ; $0051
JR Addr_0048 ; $0053
; === Scroll logo on screen, and play logo sound ===
Addr_0055:
LD H,A ; $0055 Initialize scroll count, H=0
LD A,$64 ; $0056
LD D,A ; $0058 set loop count, D=$64
LD ($FF00+$42),A ; $0059 Set vertical scroll register
LD A,$91 ; $005b
LD ($FF00+$40),A ; $005d Turn on LCD, showing Background
INC B ; $005f Set B=1
Addr_0060:
LD E,$02 ; $0060
Addr_0062:
LD C,$0c ; $0062
Addr_0064:
LD A,($FF00+$44) ; $0064 wait for screen frame
CP $90 ; $0066
JR NZ, Addr_0064 ; $0068
DEC C ; $006a
JR NZ, Addr_0064 ; $006b
DEC E ; $006d
JR NZ, Addr_0062 ; $006e
LD C,$13 ; $0070
INC H ; $0072 increment scroll count
LD A,H ; $0073
LD E,$83 ; $0074
CP $62 ; $0076 $62 counts in, play sound #1
JR Z, Addr_0080 ; $0078
LD E,$c1 ; $007a
CP $64 ; $007c
JR NZ, Addr_0086 ; $007e $64 counts in, play sound #2
Addr_0080:
LD A,E ; $0080 play sound
LD ($FF00+C),A ; $0081
INC C ; $0082
LD A,$87 ; $0083
LD ($FF00+C),A ; $0085
Addr_0086:
LD A,($FF00+$42) ; $0086
SUB B ; $0088
LD ($FF00+$42),A ; $0089 scroll logo up if B=1
DEC D ; $008b
JR NZ, Addr_0060 ; $008c
DEC B ; $008e set B=0 first time
JR NZ, Addr_00E0 ; $008f ... next time, cause jump to "Nintendo Logo check"
LD D,$20 ; $0091 use scrolling loop to pause
JR Addr_0060 ; $0093
; ==== Graphic routine ====
LD C,A ; $0095 "Double up" all the bits of the graphics data
LD B,$04 ; $0096 and store in Video RAM
Addr_0098:
PUSH BC ; $0098
RL C ; $0099
RLA ; $009b
POP BC ; $009c
RL C ; $009d
RLA ; $009f
DEC B ; $00a0
JR NZ, Addr_0098 ; $00a1
LD (HL+),A ; $00a3
INC HL ; $00a4
LD (HL+),A ; $00a5
INC HL ; $00a6
RET ; $00a7
Addr_00A8:
;Nintendo Logo
.DB $CE,$ED,$66,$66,$CC,$0D,$00,$0B,$03,$73,$00,$83,$00,$0C,$00,$0D
.DB $00,$08,$11,$1F,$88,$89,$00,$0E,$DC,$CC,$6E,$E6,$DD,$DD,$D9,$99
.DB $BB,$BB,$67,$63,$6E,$0E,$EC,$CC,$DD,$DC,$99,$9F,$BB,$B9,$33,$3E
Addr_00D8:
;More video data
.DB $3C,$42,$B9,$A5,$B9,$A5,$42,$3C
; ===== Nintendo logo comparison routine =====
Addr_00E0:
LD HL,$0104 ; $00e0 ; point HL to Nintendo logo in cart
LD DE,$00a8 ; $00e3 ; point DE to Nintendo logo in DMG rom
Addr_00E6:
LD A,(DE) ; $00e6
INC DE ; $00e7
CP (HL) ; $00e8 ;compare logo data in cart to DMG rom
JR NZ,$fe ; $00e9 ;if not a match, lock up here
INC HL ; $00eb
LD A,L ; $00ec
CP $34 ; $00ed ;do this for $30 bytes
JR NZ, Addr_00E6 ; $00ef
LD B,$19 ; $00f1
LD A,B ; $00f3
Addr_00F4:
ADD (HL) ; $00f4
INC HL ; $00f5
DEC B ; $00f6
JR NZ, Addr_00F4 ; $00f7
ADD (HL) ; $00f9
JR NZ,$fe ; $00fa ; if $19 + bytes from $0134-$014D don't add to $00
; ... lock up
LD A,$01 ; $00fc
LD ($FF00+$50),A ; $00fe ;turn off DMG rom
Versions
Interior de la Game Boy
La Game Boy, és la versió original, però al llarg dels anys, Nintendo va llançar diverses versions amb noves característiques, algunes compatibles amb jocs de consola d'una o més versions més antigues:
Game Boy Pocket - Una unitat més petita, més nítida i que emprava menys bateria.
Game Boy Light - Només venuda al Japó, de la mateixa mida que la Pocket, però amb pantalla retroil·luminada per millorar la visibilitat. Alguns suggereixen que la seva pantalla retroil·luminada consumeix més la bateria.
Game Boy Color - Actualització de la gamma de Game Boy de 8 bits. Té el doble de velocitat de processador, dues vegades més memòria, una pantalla a color, i un port de comunicacions infrarroig. Sovint referida com GBC.
Game Boy Advance (2001) - disposa d'un processador de 32-bit ARM, una gamma més gran de colors, i un rellotge en temps real per a usar-lo en jocs. Tècnicament semblant a la Super Nintendo, beneficia d'adaptacions millorades de clàssics com Super Mario Bros, 2, Super Mario Kart i F-Zero juntament amb nous títols com per exemple Kuru Kuru Kururin. Sovint anomenada GBA.
Game Boy Advance SP (2003) - Un nou disseny de la Game Boy Advance sense canvis en les capacitats de procés. La seva forma plegable en redueix la mida, aproximadament, a la meitat. Incorpora retroil·luminació i bateria d'ió liti. També canvia el format de connexió d'auriculars a un connector especial.
Game Boy Micro (2005) - Tercer disseny de la Game Boy Advance, manté la pantalla retroil·luminada de la SP i redueix la mida de la consola. Pel que fa a la capacitat, és igual que la Game Boy Advance, encara que té la pantalla més petita i només és compatible amb els jocs de Game Boy Advance. La carcassa d'aquesta versió és bescanviable.
La major part de les consoles de videojocs es tornen obsoletes quan nous sistemes són llançats al mercat. La Game Boy, amb les seves actualitzacions, és única en vitalitat. El 2004 va fer el quinzè aniversari i en tot aquest temps ha sobreviscut a moltes rivals (la gran majoria tècnicament superiors), com per exemple, la SEGAGame Gear i la Atari Lynx.
Fins a la Game Boy Micro, han conservat compatibilitat amb els jocs de les versions d'abans.
Les diverses versions de la Game Boy
Jocs
El cartutx gris estàndard per als jocs de Game Boy originals, encara que existeixen altres colors i formes
Hi ha molts de jocs disponibles per a la Game Boy, els quals poden ser atribuïts en part a les seves vendes milionàries, un disseny ben documentat, i a un curt cicle de desenvolupament.
El sistema original de Game Boy disposa de poc més de 500 jocs publicats entre juny de 1989 i setembre de 2001.
Super Game Boy (1994). No era una consola Game Boy, sinó un adaptador que permet jugar amb tots els cartutxos de la Game Boy clàssica en la consola Super Nintendo en la pantalla del televisor. És, a més a més, una actualització de l'estàndard de Game Boy que en comptes d'assignar al joc 4 tonalitats de gris permet assignar colors des d'una paleta de 16 colors, fent servir en part el maquinari de Super Nintendo. La gamma de colors és molt limitada en alguns jocs perquè foren creats per al maquinari de Game Boy amb les seves limitacions.
Game Boy Player (2003). Semblant al dispositiu Super Game Boy. Aquest dispositiu permet jugar als jocs de Game Boy Advance a la Nintendo GameCube. Usa la mateixa gamma de colors que l'original del cartutx en comptes d'acolorir el joc, però es poden modificar la mida de la pantalla i té apagada automàtica, entre altres funcions.
Game Boy Camera & Printer (1998). Són un parell d'accessoris per a la consola portàtil Game Boy, llançats el 1998. El primer és una càmera fotogràfica que permet de fer i desar fotografies a la Game Boy. El segon és per a imprimir-ne les fotos o captures de pantalla d'alguns jocs.
Referències
↑Beuscher, Dave «Game Boy - Overview» (en anglès). Allgame. Arxivat de l'original el 2014-12-12 [Consulta: 22 abril 2019]. «A team headed by Gumpei Yokoi [sic] designed the Game Boy. Yokoi had previously designed hand held games for Nintendo with the cartridge based Game & Watch system, introduced in 1980. His staff, called Research and Development (R and D) team #1, had designed the successful NES games Metroid and Kid Icarus. What Yokoi's team did was create a hybrid of the NES and the Game & Watch systems.»
↑ «AtariAge - Lynx History». AtariAge. «Eventually the Lynx was squeezed out of the picture and the handheld market was dominated by the Nintendo GameBoy with the Sega Game Gear a distant second.»
↑Kent 2001, p. 416. "According to an article in Time magazine, the one million Game Boys sent to the United States in 1989 met only half the demand for the product. That allotment sold out in a matter of weeks and its black and white (except for Konami/Factor 5 games and SeaQuest DSV), was shown in color like the Game Gear version."
↑Owner's Manual, p. 5. "(10) Headphone jack (PHONES) — Connect the stereo headphones that come with the GAME BOY to enjoy the impressive sounds
of games without disturbing others around you...."
↑Owner's Manual, pp. 4, 8. "(4) Extension connector (EXT CONNECTOR) — Connects to other GAME BOY…Do not insert different games in the interconnected Game Boys."
↑Masuyama, Meguro. «Pokémon as Japanese Culture?». A: Game On (en anglès). Nova York, NY: Universe Publishing, 2002, p. 39. ISBN 0-7893-0778-2. «Pokémon allowed more than metaphorical communication; it made use of a system that created actual communication — a network game.»
