El Girona Futbol Club, S.A.D. és un club de futbol català, el més representatiu de la ciutat de Girona i de les comarques gironines. Actualment, el seu equip masculí competeix en la Primera Divisió, després que el 19 de juny del 2022 ascendís a aquesta categoria per segona vegada a la seva història[2] i esdevingués el vuitè equip català a assolir aquest mèrit esportiu.[3] A finals de la temporada 2023-24 ocupa la posició número 41 de la classificació històrica de la Primera Divisió d'Espanya.[4] El 4 de maig de 2024, el Girona aconseguí classificar-se matemàticament per jugar la Lliga de Campions de la UEFA per primera vegada a la seva història, en derrotar el FC Barcelona per 4-2 a Montilivi, a quatre jornades per al final de lliga.[5]
El club va ser fundat el 25 de juliol de 1930 i el seu primer president fou Albert de Quintana de León. Els colors que identifiquen el club són el blanc i el vermell, utilitzats en forma de ratlles verticals en el seu uniforme titular des de la seva fundació. Des del 1970 juga com a local a l'estadi Municipal de Montilivi, de propietat de l'Ajuntament de Girona (cedit al club fins a l'any 2042 amb opció fins al 2062), i amb una capacitat de 14.624 espectadors.[6]
El club compta amb un important planter, on es formen jugadors des de la categoria prebenjamí. El filial del primer equip de futbol és el Girona FC B, que milita a la Tercera Divisió RFEF. En setze ocasions ha aconseguit el Trofeu Costa Brava,[7] el torneig que organitza el mateix club cada estiu.
Història
Naixement
El futbol entrà a Girona a principis del segle xx. L'any 1908 un grup d'estudiants començaren a practicar el futbol. No arribaren a constituir cap entitat organitzada però jugaven sota el nom d'Athletic Club Gironí. A mitjans del 1909 es fundà l'Strong FC, primer club organitzat de la ciutat i que tingué una vida d'uns vuit anys. A poc a poc anaren sorgint noves entitats com l'Sport FC (que agrupava els seminaristes), el Club Patronat (social-catòlic), l'Agrupación Juventud, l'Atlètic (de la classe obrera), i d'altres menys destacats com el Gerunda, Olímpic, Catalònia, Estudiantil i Industrial. Els primers partits de futbol a la ciutat es disputaren al camp de Mart de la Devesa.
Als anys vint el futbol agafa força amb clubs com el CE Gironí, fundat el 1921 i que més tard esdevingué FC Ateneu Social Democràtic, però sobretot per la Unió Deportiva Girona, fundada el 13 de febrer del mateix any, en unir-se els elements del Centre Deportiu Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes. El club aviat en convertí en el més fort de la ciutat. Vestia colors groc i blau marí i fou el constructor de l'estadi de Vista Alegre, l'any 1922. El club però desaparegué el 1929 pels problemes econòmics, arran d'un deute d'unes 200.000 pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps).[8]
Primers anys del Girona Futbol Club
El 25 de juliol de 1930, al cafè Norat de la Rambla, es fundà el Girona Futbol Club, sobre les cendres del recentment desaparegut UE Girona gràcies a l'obstinació d'un grup d'entusiastes com: Albert de Quintana de León (primer president del Girona FC), Andreu de Benito, Manuel de Chopitea, Lluís Ribas, Josep María Pla Dalmau, Francesc Figueras, Joaquim Medrano, Antoni Güell, Rafael Portas, Amadeu Oliva, Coll, Poch i el doctor Roca Pinet.
En poques setmanes es va aconseguir que a Girona hi hagués una autèntica febre pel futbol. L'1 d'agost, l'Ajuntament autoritzava al club per tal que pogués fer ús de l'escut de la ciutat en els seus distintius.
L'equip s'integrà a 2a categoria ordinària del campionat català la temporada 1930-31. El primer partit oficial va ser al camp de la Colònia Artigas (1-1, amb gol de Clara). La històrica primera alineació la van formar: Florenza, Teixidor, Farró, Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas.
La temporada 1935-36 fou un gran èxit. El seu primer any a la Segona Divisió espanyola, el Girona FC es classifica primer del seu grup i disputa la lligueta de promoció a Primera Divisió, juntament amb el Celta de Vigo, Saragossa, Arenas, Reial Múrcia i Xerez CD. El Girona, penúltim, es va quedar sense el premi de l'ascens.
En els anys de la Guerra Civil no es podia dir que hi havia lliga nacional, així que el Girona va ser inscrit en un torneig interregional, quedant segon per davant del València CF i el RCD Espanyol i per darrere del Barça. També es van disputar molts partits amistosos i benèfics. Després de la Guerra Civil l'equip va alternant la Segona amb la Tercera divisió fins a l'any 1959 en què el club baixa a Tercera on romandrà fins al 1977. El 1946 es funda el CD Girona, club que més tard esdevindrà filial del Girona FC.
A Montilivi
L'any 1968 es comença a construir l'estadi de Montilivi, el qual seria el primer camp de propietat del club. L'estadi de Montilivi s'inaugurà el 14 d'agost de 1970 amb un gran partit entre el FC Barcelona i el club local, que guanyaren els blau-grana per 3 a 1. Amb aquesta inauguració es deixava enrere l'estadi de Vista Alegre, que va ser el seu domicili durant quasi cinquanta anys. Els dies 15 i 16 del mateix any es disputà la primera edició del Torneig Costa Brava, amb un gran cartell: Borussia Neurnkirchen, València CF, RCD Espanyol i San Lorenzo de Almagro.
En el 1971 es va proclamar campió del Trofeu Finalíssima, trofeu que es va disputar en una sola edició, per tal de decidir quin seria el propietari de la copa i campió de campions del Trofeu Moscardó, fent una eliminatòria amb tots els equips que havien guanyat alguna vegada el torneig. A la final van arribar l'CE Europa i el Girona FC.
La temporada 1991-92 el club va realitzar una gran temporada, quedant tercer classificat del Grup III de Segona divisió B i classificant-se pels "play-off" d'ascens a Segona divisió. El sorteig va deixar el Girona enquadrat en el grup del UD Salamanca, Vila-real CF i la Real Balompedica Linense. En la darrera jornada de la lligueta el Girona depenia d'ell mateix per a pujar, però una derrota en el camp del UD Salamanca per 2-1, va deixar al Girona un any més a Segona B.
El 1997 l'equip militava a primera catalana, entrenat per Pere Gratacós fins que el maig del 1999 va celebrar l'ascens a Tercera Divisió, per no tornar més a les categories territorials.[9] Després de diverses temporades en les quals l'equip gironí militava a Tercera i Segona Divisió B, el Girona FC encadenaria dos ascens consecutius entre el 2006 i 2008. La temporada 2006-2007, el Girona FC va acabar la competició quedant segon classificat del grup V de Tercera divisió, amb el qual es garantia disputar la promoció d'ascens, aconseguint una plaça per jugar a Segona divisió B al vèncer en el "play-off" a la RSD Alcalá.
Celebració de l'ascens a Segona Divisió el 2008
La temporada 2007-08, sota les ordres de Raül Agné, l'equip aconsegueix acabar primer en el Grup III de Segona B i ascendeix a Segona divisió, després de 49 d'absència, al vèncer en el "play-off" d'ascens, a semifinals al Barakaldo CF i en la final a l'AD Ceuta el 15 de juny de 2008.
Canvis constants de propietaris
Degut a l'ascens de categoria, el club ha de fer una gran inversió en l'estadi per col·locar seients en totes les grades, condicionar els accessos al camp, les sortides d'emergència i construir la grada de preferent. L'Ajuntament invertí 1.200.000 € del fons estatal d'inversió local per a la remodelació de l'estadi. També es converteix en Societat Anònima Esportiva. El 30 de juliol de 2009 Josep Gusó, president de l'entitat, anuncia que la conversió queda realitzada gràcies a la venda d'accions, amb la qual el Girona aconsegueix reunir els 3.230.000 euros que li havia imposat el Consell Superior d'Esports. Gusó va passar a ser el primer propietari del Girona FC SAE, un càrrec que va mantenir fins a l'estiu de 2010, quan es va vendre la majoria accionarial que posseïa a Josep Delgado.[10]
El 22 de juliol de 2010 un grup d'empresaris de Girona encapçalats per Ramon Vilaró, Joaquim Boadas i Josep Delgado van comprar el 72% de les accions que tenien conjuntament l'antic president Josep Gusó i Josep Rofes passant així a ser els nous propietaris del Girona FC. Això els fa tenir la totalitat d'accions de Gusó i gairebé la totalitat de les de Rofes, que es queda amb una mica més del 6%. La resta d'accions queden repartides entre els petits accionistes. En la presentació del nou organigrama institucional i esportiu de l'entitat que tindrà com a president Ramon Vilaró, Joaquim Boadas tindrà un paper molt destacat en la gestió del club, mentre que en l'àrea esportiva es presenta com a nou director esportiu a Xavi Julià i Raül Agné com a entrenador.[cal citació]
El 2 de març de 2011 l'estadi presenta el seu primer ple absolut amb 9.286 espectadors, des de la construcció de seients en totes les grades. El 18 de març del mateix any la junta general extraordinària d'accionistes aprova una ampliació de capital,[11] que es concretaria amb l'emissió de 300.000 noves accions a raó de 10 € cadascuna. Prèviament a l'ampliació, es realitza una disminució del capital de 64.600 € (6.460 accions de 10 €) a causa de les pèrdues,[12] pel que el capital final quedà en 3.064.600 €. El 14 de maig, el club comunica que l'ampliació ha estat completada, gairebé totalment pel màxim accionista (Unió Esportiva Girona S.L.).[13]
L'any 2011 va absorbir el Club de Futbol Riudellots, fins aquell moment un club de futbol català del municipi de Riudellots de la Selva que la temporada 2011/2012 militava a la Segona Catalana. Va passar a ser l'equip filial del Girona FC B.[14] Es decideix crear un camp de gespa natural a Palau, d'uns 90 m x 45 m en una esplanada del GEiEG. El Girona FC i el GEiEG arriben a un acord per tal que el club gestioni tot el procés de les obres i el manteniment. D'aquesta manera, s'evitaria que jugadors i cos tècnic s'haguessin de desplaçar a fora de la ciutat per a entrenar.[cal citació] El club va optar llavors per blindar als seus jugadors, ja que abans qualsevol equip que pagués 30.000 € (que era la quantitat mitjana de les clàusules de rescissió dels jugadors) feia possible que aquests poguessin abandonar l'equip abans de finalitzar el seu contracte. La quantitat que haurien de pagar passava a ser d'entre 1.000.000 € i 3.000.000 €.[cal citació] Es van fer traspassos com el d'Hiroshi al Sevilla Atlético per 150.000 € o el de Ranko Despotović a l'Urawa Red Diamonds de la Primera divisió japonesa, per 700 000 €.[cal citació]
Al desembre de 2012, el club convoca una nova junta d'accionistes i una ampliació de capital, i s'anuncia per primera vegada des que està a la LFP, que el Girona FC acabarà la temporada amb un superàvit de 200.000 €, a causa de la reducció notòria del pressupost d'aquesta temporada passant de 8.000.000 € a només 4.494.711 €.[cal citació] Al maig de 2013, el consell d'administració sota el lema "El Girona FC també és meu", aprova l'ampliació de capital de 300.000 € en accions de 10 €, amb l'objectiu d'equilibrar el patrimoni del club. El mes de juliol el club sol·licita un concurs de creditors per a garantir la seva viabilitat.[cal citació]
Ascens a Primera
Abans de l'ascens a Primera Divisió, el Girona va disputar en dos ocasions el Play-off d'ascens, els anys 2013 i 2015. A la temporada 2012-2013 va fer una gran temporada amb una banqueta dirigida per Joan Francesc Ferrer "Rubí". Una quarta posició va fer que afrontessin la primera eliminatòria del Play-off d'ascens contra l'AD Alcorcón. En el primer partit van empatar 1-1 i a la tornada a Montilivi la il·lusió dels gironins va derrotar els madrilenys guanyant per 3-1. Això feia que tinguessin la possibilitat de jugar l'eliminatòria definitiva, contra l'U.D.Almeria. I l'experiència dels andalusos va derrotar els inexperts gironins en els dos partits jugats, 0-1 i 3-0.
Durant la temporda 2014-2015 ho van tornar a provar, amb Pablo Machín dirigint l'equip. L'equip va estar molt a prop de l'ascens directe, però un empat a Montilivi en l'última jornada davant del CD Lugo el va deixar en tercera posició, quedant després eliminat a la primera ronda del play-off pel R. Zaragoza (amb els sorprenents resultats de 0-3 a la Romareda a favor del Girona i 1-4 a Montilivi favorable a l'equip aragonès).
La temporada 2015-2016, també amb Machin a la banqueta, el Girona FC va acabar en quarta posició, jugant novament el playoff, on va eliminar el Córdoba CF en primera ronda (2-1 a la capital andalusa i 3-1 a Montilivi), però sent eliminat a la final per part del CA Osasuna (2-1 a Pamplona i 0-1 a Montilivi)
En acabar la temporada 2016-2017 el Girona de Machin va aconseguir l'ascens a la primera divisió per primer cop en la seva història (4 de juny de 2017), en empatar 0-0 amb el Reial Saragossa a l'Estadi Municipal de Montilivi, a manca d'una jornada per finalitzar la temporada en què va acabar en segon lloc.[15] El club fou així el vuitè equip català de la història en jugar a la primera divisió.[16]
Un dels seus millors resultats d'aquesta primera temporada a primera divisió seria la victòria a Montilivi contra el R. Madrid (2-1). El novembre de 2017 l'equip es va confirmar com al millor debutant a la Lliga dels últims 27 anys, amb quinze punts en les onze primeres jornades.[20] El 3 de març de 2018 es va convertir en el millor debutant en la història de primera divisió amb 40 punts en la jornada 27.[21]
La temporada 2018-19 el Girona va accedir per primer cop a quarts de final de la Copa del Rei després dels empats contra l'Atlètic de Madrid, amb els resultats d'1-1 a casa i 3-3 de visitant, essent eliminat pel Reial Madrid als quarts de final. Al març va guanyar la seva primera Supercopa de Catalunya a l'imposar-se a l'F.C. Barcelona per 0-1 amb un gol de Cristhian Stuani.[22] Tanmateix, a la segona temporada a la primera divisió, i malgrat alguns resultats brillants com un 2-2 al Nou Camp contra el Barça, les victòries a domicili contra el València CF a Mestalla (0-1) i especialment contra el R. Madrid al Bernabeu (1-2), l'equip gironí va acabar baixant a la Segona Divisió, després d'un desastrós final de temporada en que va arribar a perdre sis partits seguits i només va aconseguir una meritòria victòria contra el Sevilla CF (1-0) a Montilivi.
Retorn a Segona Divisió
La temporada 2019-2020, amb Juan Carlos Unzué, Josep Lluís Martí i Francisco com a entrenadors, l'equip va acabar en cinquena posició, jugant el playoff d'ascens, on va eliminar l'UD Almeria en primera ronda (1-0 a Montilivi i 1-2 a la capital andalusa), però va ser eliminat a la final per part de l'Elx CF (0-0 a fora i 0-1 a Montilivi).
La temporada 2020-2021, també amb Francisco com a entrenador, l'equip va acabar en cinquena posició, jugant novament el playoff, on va tornar a eliminar l'UD Almeria (3-0 a Montilivi i 0-0 a la capital andalusa), però també va caure eliminat a la final contra el Rayo Vallecano (1-2 a Vallecas i 0-2 a Montilivi).[23]
Nou ascens a Primera Divisió
La temporada 2021-2022, amb Michel a la banqueta, el Girona FC va quedar sisè a la classificació general, cosa que li va permetre jugar una final a quatre per determinar el tercer equip que pujaria a primera divisió. Després d'eliminar l'SD Eibar en una primera ronda (0-1 a Montilivi i 0-2 a l'estadi d'Ipurúa) i d'empatar a casa amb el CD Tenerife al partit d'anada disputat l'11 de juny de 2022, va vèncer per 1-3 a Tenerife i va aconseguir un nou ascens a primera divisió.[24]
Durant la temporada 2022-2023 va aconseguir alguns grans resultats, entre ells un empat amb el R. Madrid a l'Estadi Bernabeu (1-1), una memorable victòria a Montilivi contra el mateix equip (4-2), un empat al Nou Camp amb el Barcelona FC (0-0) i altres importants victòries en ambdós camps contra el Sevilla FC o l'Athletic Club, acabant la temporada en 10à posició [25]
La temporada 2023-2024 seria la millor de la història del Girona FC fins aquell moment. Després de liderar la classificació en diverses jornades, arribant en aquest llocs a la jornada 17, va aconseguir acabar la temporada en la tercera posició, amb 81 punts i 85 gols a favor, amb la qual es classificava per a jugar la Lliga de Campions de la UEFA per primera vegada a la seva història.[26] Al llarg de la temporada obtingué excel·lents resultats, derrotant equips històrics com el Barcelona FC (4-2 en ambdós camps),[27]Vila-real FC, València CF i Sevilla FC, o endossant un contundent 7-0 al Granada CF a l'estadi de Montilivi.[28] A més, el davanter ucraïnès Artem Dovbyk va acabar guanyant el Trofeu Pitxitxi com a màxim golejador de la lliga 2023-24 amb 24 gols en 36 partits.[29]
La temporada 2024-2025 va destacar pel debut de l'equip a la Champions League. El primer partit del Girona de Míchel el 18 setembre de 2024 va ser contra el Paris Saint Germain, al Parc dels Prínceps, amb derrota per 1-0.[30] La primera victòria en la competició europea va arribar el 22 d'octubre del 2024, en la tercera jornada de la fase de grups, a Montilivi contra el ŠK Slovan Bratislava, per 2-0.[31]
Celebracions
50è aniversari
Segons el mateix club, per a la celebració del cinquantè aniversari es van organitzar dos partits. El 9 d'agost de 1980 contra la Reial Societat de Celayeta, Bakero, Zamora i Satrústegui que guanyà per 1-2, en la 11à edició del trofeu Costa Brava. I el 21 d'agost de 1980, contra el Reial Madrid d'Agustín, Gallego, Stielike, Del Bosque, Juanito, Santillana i Cunningham que guanyà 1-4, en el IV Trofeu Immortal de Girona.
El 6 de novembre de 2010 s'estrena el nou himne del Girona FC, compost per Josep Thió, excomponent de Sopa de Cabra i interpretat per The Gruixut's. Aquest substitueix a la sardana "Girona m'enamora" que el club feia servir com antic himne.[32]
Sota el lema: Tots som Girona el club busca mascota a través d'un concurs de dibuix que finalitzà l'1 de desembre de 2010 i que va rebre 2038 propostes.
La mascota que havia de ser presentada a Montilivi, en el primer partit de 2011, es va retardar fins que el 5 de febrer de 2011 i muntada a un cavall blanc, es va presentar davant el seu públic amb el nom de Carmany, inspirat en el Rei Carlemany.
Revista Tots som Girona
El 13 d'agost de 2011, el club llança una revista amb les notícies recents del Girona FC i un informe complet i estadístic sobre l'equip que visita aquella setmana l'estadi, en un concurs on l'aficionat havia de buscar nom a aquesta publicació. Aquesta era entregada de manera gratuïta, a tots els aficionats que visitaven l'estadi els dies de partit. Posteriorment, es va passar a una edició mensual amb el resum dels partits que s'havien disputat i més tard, només es realitzava en format digital podent ser visitada des del web del club.
El club compta en total amb 15 penyes oficials. La Plaça de Catalunya és el lloc de celebració dels triomfs de l'equip.
Estadi
Vista general de Montilivi l'any 2010
L'Estadi Municipal de Montilivi és l'estadi on juga els partits com a local el Girona FC. Està ubicat al barri de Montilivi de Girona (Av. Montilivi, 141), amb una capacitat de 9.286 espectadors i les seves dimensions són de 100 x 68 m. Els seients són de color vermell en honor dels colors del club i posseeix gespa natural.
El 14 d'agost de 1970, en un amistós contra el FC Barcelona, es va inaugurar l'Estadi Municipal de Montilivi. És el segon camp que disposa el Girona FC després que l'anterior, Vista Alegre, hagués servit durant gairebé 50 anys. A principis de la temporada 1967-68 la directiva va projectar la construcció d'un nou camp que, a més d'oferir quatre vegades més espai que el de Vista Alegre, fos patrimoni del club.
En el 1984 el Girona FC va perdre el patrimoni amb la municipalització de Montilivi, des de llavors l'ajuntament ha hagut d'invertir en aquest per adaptar-lo a les exigències de la LFP.
El 12 de març de 2012 l'ajuntament de Girona cedeix el camp a favor del club per 30 anys, prorrogable a 50 en total. L'estiu de 2017 s'anuncià l'ampliació de l'estadi fins als 13.500 espectadors, a causa de l'ascens de l'equip a primera divisió.[34]
El 2010, amb la presidència de Ramon Vilaró i la iniciativa de Rotor Buisness, el Girona FC va entrar a patrocinar el Club Bàsquet Sant Josep Girona, de bàsquet masculí, militant a la Lliga LEB Oro, que va adoptar els colors, el nom i l'escut del "Girona FC".[35]
També l'equip de bàsquet femení Uni Girona Club de Bàsquet, militant a l'elit del bàsquet femení, es va incorporar a la marca "Girona FC" canviant així els seus colors pel blanc-i-vermell i el seu escut. De la mateixa forma que amb el bàsquet l'equip, Girona Club Hoquei va ajuntar-se a la iniciativa, en aquest cas prioritzant l'equip femení d'hoquei patins, que milita a la OK Lliga femenina. L'equip de bàsquet amb cadira de rodes MIFAS, també es va adherir en aquest projecte del patrocini del "Girona FC", acceptant canviar els colors de l'equipació, el nom i incorporant l'escut de l'equip gironí.[36]
El Girona FC ha tingut, comptant l'actual, 35 presidents al llarg de la seva història, 33 de diferents, atès que dos van repetir càrrec en una ocasió.
El primer president fou Albert de Quintana i de León, que tan sols va estar 2 anys al càrrec del club.
El president amb major durada en un mandat a la història del club és l'actual, Delfí Geli, que és al càrrec des de 2015. L'anterior president amb més durada en el càrrec fou Benjamí Colomer i Pous, que va ostentar el càrrec durant 8 anys, entre 1959 a 1967.
.svg){kind=logo}
_logo.svg){kind=logo}
.svg){kind=logo}
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
2.png){kind=small}
2.png){kind=small}
.png){kind=small}
4.png){kind=small}
