Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Giulia Recli

Plantilla:Infotaula personaGiulia Recli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, assagista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIldebrando Pizzetti i Victor de Sabata Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: df659789-26bd-43c8-b4e6-73b2f9d33658 Lieder.net: 5457 Modifica el valor a Wikidata

Giulia Recli (Milà, 4 de desembre de 1884 – Brivio, 19 de desembre de 1970) fou una compositora i assagista italiana.[1]

Biografia

Va estudiar piano amb Giovanni Maria Anfossi, cant amb Alessandro Bonci i Vittorio Vanzo, composició amb Ildebrando Pizzetti i Victor de Sabata. Va comptar amb la col·laboració literària de la seva germana Maria, poetessa i pintora.[2]

Va ser la primera compositora italiana "per a la qual els grans temples d'art es van obrir a les actuacions orquestrals: el Teatro alla Scala i l'Augusteo a Itàlia, el Metropolitan Opera als Estats Units d'Amèrica, el de Bremen a Alemanya, la Sala Vidagò de Budapest, el Royal Albert Hall de Londres".[3]

Va obtenir premis i honors, guanyant diversos concursos musicals a Europa i Amèrica.[4] Les seves obres van ser introduïdes als Estats Units sobretot pel director d'orquestra Tullio Serafin.[5] Va fer servir intèrprets eminents, com el violinista belga César Thomson.[6] El 1931 la seva Nicolette s'endort (descrita pel New York Times com una "cançon de bressol gràcil")[5] va ser interpretada al Metropolitan pel tenor francès Georges Thill, acompanyat pel violí solista de Mario Vitetta.[5] En un concert el 1965, les seves obres (i les de tres compositors més) van ser interpretades a Roma per l'Orquestra de la RAI.[7]

Composicions

Obres líriques

  • Villidiana (1922 ca.)
  • Cent Ducati (1956 ca.)
  • Belluccia (1960 ca.)

Música simfònica

  • Andante doloroso (Budapest, 1937)
  • Invocazione (Budapest, 1937)
  • Alba dell'anima (Milà, Teatro alla Scala, 1914)
  • Bozzetti montanini: il Pastore a "Col di sogno" (Bremen, 1921)
  • L'isola dei pastori (Milà, Rai, 1963)
  • Aucassine et Nicolette (Nova York, Metropolitan Opera, 1931)

Música de cambra

  • Quartet per a cordes (Milà, 1913)
  • Tres tempos per a violí i piano (Milà, 1925)
  • Nicolette s'endort de la Suite "Aucassine et Nicolette" (Viena, Wiener Secessionsgebäude, 1922)

Música de piano

  • La dansa de la nina i del titella (Milà, 1956)

Música vocal

  • Cantate Domino, Salm de David, Cor (SATB) i orquestra (Milà, Castell Sforza, 1928)
  • Vocavi te, La profecia d'Isaïes, Cor de dones (SSA) i orquestra (Milà, 1927)

Referències

  1. ↑ Sanvitale, Francesco. Francesco Paolo Tosti: la vita e le opere, 1991, p. 175. ISBN 978-88-7063-094-7 [Consulta: 25 juliol 2009]. 
  2. ↑ VV., AA. L'arte delle donne. Nell'Italia del Novecento. Meltemi, 2001, p. 101. ISBN 88-8353-123-X. 
  3. ↑ Article sobre el Conservatori de Milà amb fotos de Giulia Recli, Buenos Aires, La Prensa, 16 de setembre de 1923
  4. ↑ Exhibit of contemporary Italian music in the United States of America, 1959: under the patronage of the Italian Government. Soc. ed. Cremona nuova, 1959, p. 146. OCLC 1610141. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Georges Thill in Opera Concert». The New York Times.
  6. ↑ «Cesar Thomson in Opera Concert». The New York Times.
  7. ↑ «Gal Writers Are Honored». Billboard Magazine. Nielsen Business Media, Vol. 77, No. 49. ISSN: 0006-2510.
Kembali kehalaman sebelumnya