En verd, subdialectes de l'eoli 1: egeu o asiàtic 2: lèsbic 3: tessali 4: beoci
L'Eòlic o eoli (en grec anticΑἰολικός i Αἰόλιος)[1] és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia. Va tenir una breu hegemonia paral·lela a la de Tebes durant el segle iv aC i va ser llengua culta (Safo i Alceu de Mitilene la van usar en els seus poemes) durant un temps.
És possible que els seus parlants pertanyessin a la segona (és a dir, l'aquea) onada migratòria d'hel·lens des de les planes de l'Europa central (o segons altres teories, des del que ara és Ucraïna) cap al que va ser la seva terra.
Psilosi: al subdialecte lesbià, manca d'aspiració inicial on altres dialectes la feien. Aquest era un tret compartit del grec àtic. Per exemple: PIE*seh₂u̯elios, suh₂lios > protogrec*hāwelios > lesbià ἀέλιος, 'sol' (cf. àtic ἥλιος, jònic ἠέλιος).
En tessàlic[2] i beoci (tret compartit amb el dialecte dòric), es manté la semivocalprotoindoeuropea i protogrega *[w] en posició inicial, representant-la amb la lletra ϝ. Per exemple: PIE *u̯ekʷ-es- > beoci (i dòric) ϝέπος, 'paraula, èpica' (cf. àtic-jònic ἔπος, llatívox).
La labiovel·lar*[kʷ] va ser transformada en p en totes posicions, en contrast amb els dialectes àtic-jònic, dòric i arcadoxipriota, que van transformar-la en t davant de e i i. Per exemple: PIE *kʷetu̯ores > lesbià πίσυρες, beoci πέτταρες, 'quatre' (cf. àtic τέτταρες, jònic τέσσερες, dòric τέτορες). Aquest tret té la seva contrapartida exacta en el celta P i les llengües sabèl·liques, cosa que pot indicar una relació propera entre les branques hel·lènica, cèltica i itàlica de la família indoeuropea.
La a llarga protogrega es conserva en totes les posicions en contrast amb el dialecte àtic-jònic, que la va transformar en una e oberta llarga. Per exemple: PIE *meh₂ter- > eòlic μάτηρ, 'mare' (cf. àtic-jònic μήτηρ).
Ús extensiu de l'anomenada conjugació atemàtica. Per exemple: la conjugació acabada en -mi: φίλημι, 'amar' (cf. àtic-jònic φιλέω, φιλῶ). Es troba el mateix en l'irlandès, en què aquesta selecció s'ha generalitzat a per exemple -im.
Com en dòric, s'usa -men (i en lesbià també -menai) com a terminació de l'infinitiu atemàtic, mentre que l'àtic-jònic usa -(e)nai. Per exemple, lesbià ἔμμεν, ἔμμεναι, tessalià i beocià εἶμεν (cf. àtic-jònic εἶναι. En el cas del lesbià, aquesta terminació també s'estén a la conjugació temàtica (per exemple ἀγέμεν.)
En beocià, el sistema vocàlic va ser en molts casos canviat de manera similar a la pronunciació usada en grec modern. Per exemple η/e:/ (cf. àtic-jonic αι/ai/, grec modern αι/e/), ει/i:/ (cf. àtic-jònic η/e:/, grec modern ει/i/), υ/y:/ (cf. àtic-jònic οι/oi/, grec modern οι/i/).
Assimilació a -mm-, -nn-, -rr-, -ll- dels grups consonàntics originaris de l'indoeuropeu * -sm-, -sn-, -sr-, -sl-, -ms-, -ns-, -rs-, -ls-. Per contra, els dialectes àtic-jònic i dòric usaven una nasal/líquida curta i un allargament compensatori. Per exemple: PIE *h₁ésmi > ἔμμι (cf. àtic-jònic εἰμί).
.png)