Els seus èxits més importants foren els dos triomfs consecutius a la general de la Volta a Espanya de 1935 i 1936, en aquesta darrera cursa son germà Alfons va finalitzar segon.[3] La guerra va trencar la seva carrera ascendent.[2] Va criticar la manca de professionalisme dels ciclistes espanyols que després d'una etapa bevien massa, feien turisme i anaven al teatre.[1]
A la primeria de la Segona Guerra Mundial servia a l'exèrcit belga al Fort d'Eben-Emael. El 10 de maig de 1940, després de la batalla del Fort d'Eben-Emael, Deloor era un dels 1.200 belgues que hi van ser fets presoners. Al camp de prisoners de guerra Stalag II-B a Hammerstein (avui Czarne a Polònia), va treballar a la cuina[4] gràcies a un oficial alemany interessat en l'esport. Quan Deloor va tornar el 1941, va trobar la seva casa saquejada i va decidir començar una nova vida als Estats Units el 1949.[5]
Després de deu anys a Nova York, es va instal·lar a Los Angeles. Hi va treballar com a mecànic fins que, el 1956, un client benestant el va ajudar a trobar feina al centre aeroespacial de Cap Canaveral.[6] A la companyia Marquardt Corporation, una empresa d'enginyeria aeronàutica, va treballar en el desenvolupament i disseny del motor estatoreactor per a la NASA que va servir per al coet de l'Apollo 11 Saturn V.[2]
Va perdre la seva primera dona el 1966, però es va tornar a casar. El 1980 va tornar a Bèlgica on va morir el 2002.[5]
