La seva associació d'antics alumnes, HEC Alumni, és una de les xarxes socials més antigues del món.[2]
Bachelor in Data, Society and Organisations
Anunciada l'octubre de 2023, l'escola ofereix una llicenciatura en arts en col·laboració amb la Universitat Bocconi de Milà.[3] Centrat en dades, societat i organitzacions, combina les ciències de les dades i les ciències socials.[4] Els estudiants passen els tres primers semestres a Itàlia i els tres últims a França al campus de Jouy-en-Josas.[5]
Els cursos «Grande école»
Els cursos de la grande école HEC Paris permeten obtenir el Master of Sciences (MSc) in Management, considerat el millor master en administració i direcció d'empreses d’Europa pel Financial Times.[6]
Concurs d’accés. Els estudiants del Programa grande école d’HEC Paris es seleccionen mitjançant un concurs, considerat un dels més selectius del sistema educatiu francès. Les possibilitats d’accés són:
Admissió a primer curs: després de tres anys de classes preparatòries, s’ofereixen 380 places pel concurs, per a 4000 candidats aproximadament. No es proposa cap llista complementària (és a dir, si un candidat rebutja la plaça obtinguda, aquella plaça queda buida i no s’ofereix als següents classificats del concurs).
Admissió a segon curs: el concurs d’admissió directa ofereix 50 places per a 1100 candidats, aproximadament. Poden participar-hi els millors estudiants de les universitats franceses, titulars, com a mínim, d’una llicenciatura.[7]
Admissions internacionals : Els candidats titulars d’una titulació no francesa poden accedir a HEC si són seleccionats per Servei d’Admissions Internacionals. Els millors estudiants d’algunes institucions líders europees, com ara ESADE, poden ser admesos directament al darrer any del programa grande école, gràcies a l'acord de Doble Diploma entre les universitats.[8]
MSc in Innovation and Entrepreneurship
L'Executive Master Innovation & Entrepreneurship és un programa desenvolupat per HEC Paris en associació amb Coursera.[9] El programa és 100% en línia i té com a objectiu formar executius especialitzats en aquestes dues àrees en 18 mesos.[10] El curs es va inaugurar el març del 2017.[11]
HEC Executive MBA
Anteriorment anomenat Centre de perfectionnement aux affaires (fins a 2002),[12] l'Executive MBA de HEC és un programa dirigit a alts executius.[13] Es beneficia de la triple acreditació AACSB, AMBA i EQUIS.[14]
Cursos en línia oberts massius
HEC Paris també participa a la nova onada d'aprenentatge a distància, creant els seus propis cursos de formació en línia a través de MOOC.[15]
Actualment, hi ha diversos MOOC disponibles, entre ells: "Become a changemaker, build a career with purpose and impact"[16] i "Creating and Developing a Tech Startup".[17]
Accessibles a través de Coursera, es poden combinar per obtenir un Certificat en innovació, emprenedoria, lideratge o gestió.[18]
Olivier Basso, Philippe-Pierre Dornier, Jean-Paul Mounier, Tu seras patron mon fils ! Les grandes écoles de commerce face au modèle américain, Paris, Village Mondial, 2004.
Pierre Bourdieu, Monique de Saint Martin, La noblesse d’État. Grandes écoles et esprit de corps, Paris, Minuit, 1989.
Michel Euriat, Claude Thélot, Le recrutement social de l’élite scolaire en France. Évolution des inégalités de 1950 à 1990, Revue française de sociologie, n° 36, 1995, pp. 403–438.
André Grelon, Le développement des écoles de commerce en France (1800-1914) et les relations avec les formations d’ingénieurs, in Monique de Saint Martin, Mihai Dinu Gheorghiu (dir.), Les écoles de gestion et la formation des élites, Paris, MSH, 1997, pp. 15–33.
Gilles Lazuech, La question de la formation des « managers » dans les écoles de commerce et d’ingénieurs en France depuis le début des années 1980, in Monique de Saint Martin, Mihai Dinu Gheorghiu (dir.), Les écoles de gestion et la formation des élites, Paris, MSH, 1997, pp. 203–222.
Gilles Lazuech, L'exception française. Le modèle des grandes écoles à l’épreuve de la mondialisation, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 1999.
Henri Le More, Classes dirigeantes, classes possédantes. Essai sociologique sur l’École des Hautes Études Commerciales, Paris, EHESS, thèse de doctorat, 1976.
Henri Le More, L’invention du cadre commercial : 1881-1914, Sociologie du travail, n°4, 1982, pp. 443–450.
Philippe Maffre, Les origines de l'enseignement commercial supérieur en France au Plantilla:S-, Paris, Université Paris I, thèse de doctorat, 1983.
Marc Meuleau, Les HEC et l’introduction du management en France, Paris, Université Paris X- Nanterre, thèse d’État, 1992.
Marc Nouschi, HEC. Histoire et pouvoir d’une grande école, Paris, Robert Laffont, 1988.
HEC, derrière la porte étroite de Christophe Lamotte, 1998 Documentaire de 55 minutes sur l'école HEC. Coproduction avec Canal+.
