Hammad ibn Bulugguín[1] (àrab: حماد بن بلكين, Ḥammād b. Bulukkīn) (mort el 1028) fou el primer emirhammadita (Banu Hammad). Era fill de l'emir zírida Bulugguín ibn Ziri (972-984) i va servir sota el seu nebot Al-Mansur ibn Bulugguín (984-996) i després sota el fill d'aquest, Badis ibn al-Mansur (996-1016) destacant en la lluita contra els amazics zanates que entre 996 i 1001 van assolar el Magrib central i oriental.
El seu besnebot Badis ibn al-Mansur el va enviar el 1004 a l'oest per pacificar la regió i li fou cedit Ashir i el Magrib central amb totes les viles que pogués dominar, sent el seu càrrec irrevocable. Hammad va tenir èxit i va fundar al nord-est de Msila una fortalesa que havia d'esdevenir capital del seu domini, la Qala dels Banu Hammad.
Però quan Badis ibn al-Mansur li va ordenar entregar una part de la regió de Constantina al seu hereu, Hammad s'hi va negar i es va revoltar amb suport del seu germà Ibrahim ibn Bulugguín (1015) i va iniciar la dinastia independent dels Banu Hammad.
↑Bulugguín és un nom amazic amb un so [g] inexistent en àrab, que en aquesta llengua habitualment es representa amb la lletra kaf ([k]) —o amb una lletra derivada d'aquesta, گ, usada per transcriure el so [g]—, raó per la qual és també habitual la transcripció Bulukkín, més fidel a l'arabització del nom. És també habitual la transcripció Buluggín, però és desaconsellable perquè per a una catalanòfon les "g" serien llegides amb el so [ʒ] en lloc de [g]