Hanna Diyab

Hanna Diyab
Biografia
Naixement	1687 ; Alep (Síria)
Mort	valor desconegut
Religió	Església Maronita
Activitat
Ocupació	viatger, Rondallaire

Antun Yússuf Hannà Diyab (àrab: اَنْطون يوسُف حَنّا دِياب, Anṭūn Yūsuf Ḥannā Diyāb) (nascut vers 1688) va ser un escriptor i rondallaire maronita. És l'origen dels famosos contes d'Aladdin i Alí Babà i els quaranta lladres dins Les mil i una nits traduïdes per Antoine Galland.

Durant molt de temps va ser conegut gràcies només a breus mencions al diari d'Antoine Galland, però la descoberta de la seva autobiografia manuscrita el 1993 va incrementar enormement el coneixement sobre ell.

Vida

La major part de la informació sobre Diyab prové de la seva autobiografia, escrita el 1763, quan tenia uns 75 anys. Es tracta del manuscrit Sbath 254 de la Biblioteca de Vaticà, que ha estat descrit com una narrativa picaresca, i un exemple valuós de l'àrab col·loquial sirià del segle xviii, influït per l'arameu i el turc.^[1]^[2]

Diyab va néixer en el si d'una família cristiana maronita a Alep, a la Síria Otomana, al voltant del 1688 i quedà orfe de pare en l'adolescència. Tot treballant per a mercaders francesos, Diyab va aprendre francès i italià; segons Galland, també tenia coneixements d'occità i turc.

Cap al començament de 1707 va conèixer el francès Paul Lucas, que cercava antiguitats per a Lluís XIV de França. Lucas va convidar Diyab a retornar amb ell a França, treballant al seu servei com a criat, ajudant i intèrpret, bo i suggerint que podria trobar feina a la Biblioteca Reial de París.

Deixant Alep el febrer de 1707, van visitar Trípoli, Sidó, Beirut, Xipre i Egipte, d'on van viatjar a Líbia, i després Tunísia. D'allà va anar a Còrsega, Liorna, Gènova i Marsella, abans d'arribar a París a principis del 1708. Diyab va ser rebut als apartaments del rei a Versalles, abillat amb un vestit nacional. Tanmateix no va aconseguir cap prebenda i, cansat, va retornar a Alep el 1710.^[3]^[1]^[4]^[5]

Durant el seu sojorn a París, Diyab conegué l'orientalista Antoine Galland el diumenge 17 de març de 1709. El diari de Galland conté els resums de les històries que Diyab li va contar el 25 de març. Galland en demanà més, i el 5 de maig va rebre per escrit la primera versió (ara perduda) de la història ara coneguda com a Aladdin. El diari de Galland de maig al juny conté més històries de Diyab, segons que sembla explicades de paraula i en francès.^[6] Galland més tard utilitzaria aquestes histories per a continuar la seva traducció al francès d'un manuscrit àrab incomplet de Les mil i una nits.^[7] Tanmateix, l'erudit francès va silenciar el nom i la contribució de Diyab.^[8] Segons l'autobiografia, Galland també volia una plaça a la Biblioteca Reial i, veient Diyab com a rival, va conspirar contra ell.^[9]^[10]

Després del seu retorn a Alep, Diyāb esdevingué un pròsper comerciant de teles amb l'ajuda del seu germà Abdallah. Es va casar el 1717 i va fundar una nombrosa família. Cap al 1740, vivia en una de les cases més grans de la ciutat, amb la seva mare i dos germans grans.^[1]^[4]^[11]

Contes de Diyab

Segons Ulrich Marzolph, els contes relatats per Diyab a Galland, la majoria dels quals van aparèixer a Les mille et une nuits, son:^[12]


Data (dins 1709)	Títol	Tipus de conte de l'ATU	Número en Galland	Número en Chauvin^[13]
25 març	"diversos contes àrabs molt bonics"
5 maig	Aladdin	561	Vol. 9.2	No. 19
6 maig	Qamar al-dīn i Badr al-Budūr	888
10 maig	Les aventures nocturnes del califa	Conte marc, que conté el següent tres	Vol. 10.1	No. 209
	El cec Bābā ʿAbdallāh	836F*	Vol. 10.2	No. 725
	Sīdī Nuʿmān	449	Vol. 10.3	No. 371
	Alī al-Zaybaq	Breu menció només
13 maig	El cavall de banús	575	Vol. 11.3	No. 130
15 maig	La ciutat daurada	306
22 maig	El príncep Ahmed i la fada Perī-Bānū	653Un+465	Vol. 12.1	No. 286
23 maig	El soldà de Samarcanda i els seus tres fills	550+301		No. 181
25 maig	Les dues germanes que envejaven la seva germana petita	707	Vol. 12.2	No. 375
27 maig	Els deu visirs	875D*		No. 48
27 maig	Alí Babà	676+954	Vol. 11.1	No. 241
29 maig	Khawājā Hasan al-Habbāl	945Un*	Vol. 10.4	No. 202
29 maig	Alī Khawājā i el mercader de Bagdad	1617	Vol. 11.2	No. 26
31 maig	El moneder, la banya del dervix, les figues i les banyes	566
2 juny	Hassan el venedor d'infusions

Tots aquests són els anomenats contes "orfes" o apòcrifs de Les mil i una nits, que no consten en manuscrits àrabs antics i la forma més antiga dels quals és la versió francesa de Galland. La cerca de fonts antigues per a aquestes narracions només ha donat falsificacions que es limitaven a traduir el text francès a l'àrab. Per aquesta raó, els contes de Diyab no figuren en cap de les versions àrabs canòniques de les Nits (Bulaq i Calcuta II), tot i que la majoria de traduccions modernes a altres llengües els inclouen, sovint en un apèndix, atès que han esdevingut molt més populars a Occident que no les narracions del corpus àrab original.

Obres

Dyâb, Hanna, D'Alep à Paris: Les pérégrinations d'un jeune syrien au temps de Louis XIV, editat i traduït per Paule Fahmé-Thiéry, Bernard Heyberger, i Jérôme Lentin (París: Sindbad, 2015) [autobiografia en traducció francesa].
Dyâb, Hanna, Min Halab ila Baris: Rihla ila Bilat Luwis Arrabi' 'Ashir, editat per Mamede Jarouche i Safa Un.-C. Jubran (Bagdad/de Beirut: Al-Jamal, 2017) [edició crítica en Àrab]
Ulrich Marzolph I Anne E. Duggan, 'Ḥannā Diyāb's Tales', Marvels & Tales 32.1 (2018), 133–154 (part I); 32.2 (2018) 435–456 (part II) [traduccions angleses dels resums dels contes de Diyab fets per Galland].
Registre de catàleg i digitalització de Sbath.254 [autobiografia manuscrita de Diyāb en facsímil digital].

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Alastair Hamilton, review of Hanna Dyâb, D'Alep à Paris: Les pérégrinations d'un jeune syrien au temps de Louis XIV, ed. and trans. by Paule Fahmé-Thiéry, Bernard Heyberger, and Jérôme Lentin (Sindbad, 2015), Erudition and the Republic of Letters, 1.4 (2016), 497–98, doi:10.1163/24055069-00104006
↑ Elie Kallas, 'The Aleppo Dialect According to the Travel Accounts of Ibn Raʕd (1656) Ms. Sbath 89 and Ḥanna Dyāb (1764) Ms. Sbath 254', in De los manuscritos medievales a internet: la presencia del árabe vernáculo en las fuentes escritas, ed. by M. Meouak, P. Sánchez, and Á.
↑ Arafat A. Razzaque, 'Who “wrote” Aladdin? The Forgotten Syrian Storyteller', Ajam Media Collective (14 September 2017).
↑ ^4,0 ^4,1 John-Paul Ghobrial, review of Hanna Dyâb, D'Alep à Paris: Les pérégrinations d'un jeune syrien au temps de Louis XIV, ed. and trans. by Paule Fahmé-Thiéry, Bernard Heyberger, and Jérôme Lentin (Sindbad, 2015), The English Historical Review, volume 132, issue 554 (February 2017), 147–49, doi:10.1093/ehr/cew417
↑ Ruth B. Bottigheimer, 'East Meets West: Hannā Diyāb and The Thousand and One Nights', Marvels & Tales, 28.2 (2014), 302–24 (pp. 313–14).
↑ Ruth B. Bottigheimer, 'East Meets West: Hannā Diyāb and The Thousand and One Nights', Marvels & Tales, 28.2 (2014), 302–24 (pp. 304–6).
↑ Ulrich Marzolph, 'The Man Who Made the Nights Immortal: The Tales of the Syrian Maronite Storyteller Ḥannā Diyāb', Marvels & Tales, 32.1 (2018), 114–25, doi:10.13110/marvelstales.32.1.0114
↑ John-Paul Ghobrial, review of Hanna Dyâb, D'Alep à Paris: Les pérégrinations d'un jeune syrien au temps de Louis XIV, ed. and trans. by Paule Fahmé-Thiéry, Bernard Heyberger, and Jérôme Lentin (Sindbad, 2015), The English Historical Review, volume 132, issue 554 (February 2017), 147–49, doi:10.1093/ehr/cew417
↑ John-Paul Ghobrial, 'The Archive of Orientalism and its Keepers: Re-Imagining the Histories of Arabic Manuscripts in Early Modern Europe', Past & Present, Volume 230, Issue suppl_11 (November 2016), 90–111 (p. 102), doi:10.1093/pastj/gtw023
↑ Elie Kallas, 'Aventures de Hanna Diyab avec Paul Lucas et Antoine Galland (1707–1710)', Romano-Arabica, 15 (2015), 255–67.
↑ Paulo Lemos Horta, Marvellous Thieves: Secret Authors of the Arabian Nights (Cambridge, MA: Harvard University Press, 2017), pp. 25–27.
↑ Ulrich Marzolph, 'The Man Who Made the Nights Immortal: The Tales of the Syrian Maronite Storyteller Ḥannā Diyāb', Marvels & Tales, 32.1 (2018), 114–25 (pp. 118–19), doi:10.13110/marvelstales.32.1.0114
↑ Victor Chauvin, Bibliographie des ouvrages arabes [...], vols. 4–7 (Vaillant-Carmanne and Harrassowitz, 1900–1903).