Nascut en una família rural va tenir dificultats d'accés a l'estudi. No obstant això, aviat en la seva vida va mostrar un gran interès en les persones que li van envoltar i la seva manera de viure en les dures condicions de les zones del nord.
Va anar a una escola de gramàtica i després va exercir com a tutor privat. Quan va tenir un cert èxit amb les seves obres literàries es va traslladar a Oslo. Allà va ser crític literari i teatral. De 1911 a 1923 també va ser assessor del Nationaltheatret (teatre nacional d'Oslo).[1]
De tota la seva producció narrativa hi ha una que es considera la seva obra més important: Em Vinternat (Una nit d'hivern) així com una peça que va ser ben acceptat pels lectors de l'època, Seminaristen, (1901).[2] Aquests relats es caracteritzen per descriure la vida pagesa de Noruega Oriental de manera plena de realisme.
Obra
Storken (La Cigonya, 1895)
En Vinternat og andre Fortællinger (Una nit d'hivern i altres relats, 1896)
Hanen, 1898
Seminaristen (El seminarista, 1901).
Sidsel Sidsærk 1903
Hanen (El gall, 1906)
Sølve Solfeng 1910
Fortællinger for Barn 1917
Sølve Suntrap 1926
Referències
↑ 1,01,1Aanrud, Hans. A: Gero von Wilpert (ed.), Lexikon der Weltliteratur ('Diccionari de literatura mundial). Tercera edició 1988, p. 1.
