Pitt va ser escolaritzat a diferents escoles dels voltants de Birmingham.[1] Va obtenir una beca per a fer els estudis de grau al Peterhouse de la universitat de Cambridge (1932-1935) on va continuar la seva recerca fins al 1939, fent una estança (1937-38) a la universitat Harvard.[2] Des de 1939 fins a 1942 va ser professor a la universitat d'Aberdeen i el 1942, amb la Segona Guerra Mundial, va començar a treballar pel Ministeri de l'Aire fins que es va acabar la guerra.[3] El 1945, acabada la guerra, va ser nomenat professor de la universitat Queen's de Belfast i el 1950 va passar a la universitat de Nottingham.[4] El 1964 va deixar la recerca acadèmica per a pasar a l'administració acadèmica en ser nomenat vicecanceller (càrrec semblant al de Rector) de la universitat de Reading,[5] càrrec en el qual es va retirar el 1979.
Abans de deixar la recerca, havia publicat una trentena d'articles científics,[6] la major part de ells sobre teoremes tauberians,[7] però també en els camps de l'anàlisi matemàtica[8] i de la teoria de la probabilitat.[9] El seu llibre Tauberian Theorems (1958) es va convertir en un clàssic en la matèria durant molts anys.[10]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Harry Pitt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
