Harsh Times: Vides al límit (títol original: Harsh Times) és una pel·lícula estatunidenca policíaca escrita i dirigida per David Ayer, presentada al Festival de Toronto l'11 de setembre de 2005, abans d'una sortida en sales el 10 de novembre de 2006 als Estats Units.[1] Ha estat doblada al català.[2]
Argument
Jim Davis, antic militar, traumatitzat per la seva experiència i a punt d'una crisi nerviosa, espera ser acceptat a la policia, a Los Angeles. Però, l'espera es fa llarga, i la seva vida desesperant, i només una persona l'ajuda: el seu amic Mike, igualment a l'atur. Després de diversos rebutjos, Jim és finalment acceptat al servei de Seguretat del Territori, una nova guerra es prepara… si Jim, que multiplica els excessos, sobreviu fins llavors.[3]
Repartiment
- Christian Bale: Jim Davis
- Freddy Rodríguez: Mike Alvarez
- Eva Longoria: Sylvia
- J. K. Simmons: Agent Richards
- Tammy Trull: Marta
- Adriana Millan: Rita
- Terry Crews: Darrel
- Robert Dahey: l'empleat de la botiga
- Chaka Forman: Toussaint
- Noel Gugliemi: Flaco
- Curtis TÉ. Koller: l'agent de l'FBI infiltrat
- Iris Lozada: Gracie Sonia
- Armando Cantina: el petit ancià
- Lora Chio: la venedora
- Kenneth Choi: Fujimoto
- Paul Renteria: el ranxer
- Samantha Esteban: Letty
- Tania Verafield: Patty
- Geo Corvera: Wilo
- Cesar Garcia: Listo
- Emilio Rivera: Eddy
Al voltant de la pel·lícula
Harsh Times: Vides al límit és el primer llargmetratge de David Ayer, com a director. Ell, però, és respectat pel seu guió de Training day: dia d'entrenament, Dark Blue i Els homes de Harrelson. A més, Harsh Times: Vides al límit és un film independent, segons la voluntat del seu director. D'altra banda es va inspirar en la seva joventut per a aquest film.
L'actor que interpreta Flaco, Noel Gugliemi, no és altre que l'actor que interpreta Hector a la saga "Fast and Furious". Se'l pot veure d'altra banda al film amb la camisa que portava en aquesta saga on es pot veure-hi "Hector" inscrit a dalt.
- Crítica: "Primari, gairebé ingenu estil cinematogràfic, (...) excessos interpretatius de Beli." [4]
Referències
