Heinz Rutishauser

Heinz Rutishauser
	;
Biografia
Naixement	30 gener 1918 ; Weinfelden (Suïssa)
Mort	10 novembre 1970 (52 anys); Zúric (Suïssa)
Formació	ETH Zürich (1936–1940)
Tesi acadèmica	Über Folgen und Scharen von analytischen und meromorphen Funktionen mehrerer Variabeln, sowie von analytischen Abbildungen (1950 )
Director de tesi	Walter Saxer i Albert Pfluger
Activitat
Camp de treball	Ciències de la computació i anàlisi numèrica
Ocupació	matemàtic, informàtic, professor d'universitat
Ocupador	ETH Zürich (1948–1970)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1951) Superplan; (1958) ALGOL ;
Estudiant doctoral	Jean Descloux, Hermann Brunner, Max Rössler, William Timlake, Paul Streckeisen, Pia Pfluger, Fritz Kneubühl, Christoph Iselin, Jürg Schatzmann, Hans Hügi, Georg Widmer i Urs Hochstrasser
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric CH-001807-7:Hs 912; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric CH-001807-7:Hs 913; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric CH-001807-7:Hs 914 ;
Família
Fills	Hanna Rutishauser

Heinz Rutishauser (Weinfelden, 30 de gener de 1918 - Zúric, 10 de novembre de 1970) va ser un enginyer i informàtic suís.

Els seus pares van morir quan era adolescent i ell i el seus germans van ser acollits per un oncle. Va estudiar matemàtiques al ETH Zürich on va ser assistent del professor Walter Saxer.^[1] Després d'uns anys de professor de matemàtiques de secundària a les viles de Trogen i Glarisegg, va retornar el 1948 a l'ETH Zürich. L'any següent, va ser comissionat als Estats Units per estudiar les màquines de computació automàtica que es començaven a construir en aquella época. El 1950, l'ETH va rebre la Z4 que havia estat construïda per Konrad Zuse a Alemania durant la Segona Guerra Mundial. Juntament amb Eduard Stiefel i Ambros Speiser van constituir un grup de recerca sobre computació automàtica, obtenint resultats rellevants, tan en concepció del procés^[2] com en algorismes eficients, com el qd o el LR.^[3]

Rutishauser va destacar sempre la necessitat de "dialogar" amb la màquina, motiu pel qual es necessitaven programes (compiladors) que permetessin aquest "diàleg".^[4] Per això, va ser el desarrollador de programes com l'ALGOL o el Superplan, que son antecedents del FORTRAN i que el van convertir en un pioner de les ciències de la computació.^[5]

Referències

↑ Zemanek, 1970, p. 305.
↑ Durnova, 2012, p. 1144.
↑ Gutknecht i Parlett, 2011, p. 741 i ss.
↑ Bruderer, 2020, p. 1132-1133.
↑ Bruderer, 2020, p. 1130-1132.

Bibliografia

Bauer, Friedrich L. «My years with Rutishauser» (en anglès). Informatik-Spektrum, Vol. 34, Num. 5, 2011, pàg. 514. DOI: 10.1007/s00287-011-0554-7. ISSN: 1432-122X.
Bruderer, Herbert. Milestones in Analog and Digital Computing (en anglès). Springer, 2020. ISBN 978-3-030-40973-9.
Durnova, H. «A "Language of Mathematics": Neutrality as a Facilitator of Circulation during the Cold War». A: Antoni Roca Rosell (ed.). The Circulation of science and technology (en anglès). Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2012, p. 1141-1146. ISBN 978-84-9965-108-8.
Gutknecht, Martin H.; Parlett, Beresford N. «From qd to LR, or, how were the qd and LR algorithms discovered?» (en anglès). IMA Journal of Numerical Analysis, Vol. 31, Num. 3, 2011, pàg. 741-754. DOI: 10.1093/imanum/drq003. ISSN: 0272-4979.
Zemanek, H. «NACHRUF: Professor Dr. Heinz Rutishauser» (en alemany). Information Technology, Vol. 12, Num. 1-6, 1970, pàg. 305. DOI: 10.1524/itit.1970.12.16.305. ISSN: 2196-7032.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinz Rutishauser

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinz Rutishauser» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Bruderer, Herbert. «Heinz Rutishauser, a Forgotten Swiss Pioneer». Association for Computing Machinery, 2022. [Consulta: 21 novembre 2022]. (anglès)
Lee, J.A.N. «Heinz Rutishauser». IEEE Computer Pioneers, 2013. [Consulta: 21 novembre 2022]. (anglès)
«Heinz Rutishauser». Zuse Institute Berlin. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2022. [Consulta: 21 novembre 2022]. (alemany)