Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Hendrik Verwoerd

Plantilla:Infotaula personaHendrik Verwoerd

(1945) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(af) Hendrik Frensch Verwoerd Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Ciutat del Cap (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de Sud-àfrica
1958 – 1966
← Johannes Gerhardus Strijdom (mul) TradueixTheophilus Ebenhaezer Dönges (mul) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaAutoritarisme i nacionalisme afrikàner Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia reformada neerlandesa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Stellenbosch
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Leipzig
Milton High School (en) Tradueix
Universitat d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, professor d'universitat, personal acadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Stellenbosch Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeBetsie Verwoerd Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8544069 Modifica el valor a Wikidata

Hendrik Frensch Verwoerd (Amsterdam, Països Baixos, 8 de setembre de 1901 - Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 6 de setembre de 1966). Primer ministre de Sud-àfrica entre 1958 i 1966. Va ser un dels creadors del règim segregacionista de l'apartheid.

Va arribar amb la seva família des d'Amsterdam a la Unió Sud-africana l'any 1903. L'any 1937 es va afiliar al Partit Nacional esdevenint ràpidament un dels seus líders i fent seva l'expressió política del nacionalisme Afrikaner.

L'any 1948 el Partit Nacional guanya les eleccions i arriba al poder, sent primer ministre Daniel Malan i Verwoerd esdevé senador. Dos anys després va ser nomenat ministre d'Afers Indígenes, i des d'aquest moment es va convertir en responsable de l'aprovació d'un dels grans paquets de mesures legislatives pro-apartheid.

Com a ministre va establir l'any 1953 el Departament d'Educació Bantu, i hi va crear un sistema totalment nou i separat per als estudiants no-blancs. El propòsit d'aquest sistema era preparar des de primerenca edat als africans no-blancs perquè acceptessin el seu rol de subordinació de cara als blancs.

Elegit cap del seu partit, el 1958 fou nomenat Primer Ministre. Sota el seu mandat l'apartheid evolucionà cap a l'anomenada política de desenvolupament separat. Aquesta apuntava específicament a aconseguir que cadascun dels grups africans (bantu) es constituís en una nació amb el seu propi territori: és en aquell moment que es consolidà formalment el concepte de bantustan que perdura fins avui.

En funció de les noves prioritats incloses en l'agenda governamental, es decidí de dedicar el 13,7% del territori de Sud-àfrica (majoritàriament, les terres menys productives) per a aquests conglomerats, on havia de viure el 72% de la població del país. D'aquesta manera, les ciutats, les àrees industrials, i aquelles amb recursos minerals, eren totes reservades exclusivament per a l'ús i explotació per part dels blancs.

Durant el seu mandat va tenir lloc la Massacre de Sharpeville un episodi de repressió policíaca contra els negres, ocorregut el 21 de març de 1960 a Sharpeville, un township (raval negre) de la ciutat de Vereeniging en el Transvaal. La policia blanca va causar 69 morts i 178 ferits. En record de la massacre de Sharpeville, les Nacions Unides varen fer el 21 de març la jornada mundial de lluita contra la segregació racial.

Durant el seu govern, Sud-àfrica es va separar de la Commonwealth i es va transformar formalment en una república. Verwoer va ser el responsable, com a Primer Ministre, de la sentència dictaminada pel seu ministre de Justícia, B. J. Vorster, que va condemnar a cadena perpètua el 1964 a Nelson Mandela, líder del Congrés Nacional Africà, que havia estat declarat il·legal el 1960.

Fou assassinat el 6 de setembre de 1966 quan un mestís moçambiquès, Demetrio Tsafendas, el va apunyalar al Parlament Sud-africà, provocant-li una ferida mortal que va posar fi a la seva vida.

Kembali kehalaman sebelumnya