Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Henry Levin

Plantilla:Infotaula personaHenry Levin
Biografia
Naixement5 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata
Trenton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1980 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Califòrnia (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, director de cinema, director de teatre, realitzador Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0505610 Allocine: 3481 Allmovie: p99497 TCM: 112839 TV.com: people/henry-levin IBDB: 49638 AFI: 69394 TMDB.org: 39743 Modifica el valor a Wikidata

Henry Levin (Trenton, 5 de juny de 1909 - Califòrnia, 1 de maig de 1980) va ser un director, actor i productor de cinema estatunidenc.

Biografia

Levin comença la seva carrera artística com a actor de teatre, encara que seria més reconegut per la seva faceta de director. Va irrompre al món del cinema com a director de diàlegs el 1943 amb Dangerous Blondes i Appointment in Berlin, després obtindria un contracte com a director amb la Columbia Pictures. Una de les seves pel·lícules més reeixides va ser l'adaptació de la novel·la de Jules Verne Viatge al centre de la terra, protagonitzada per James Mason. En la dècada següent va firmar, entre d'altres: la superproducció Genghis Khan; els títols d'agents secrets Se tutte le donne del mondo, Murderers Row i The Ambushers, aquests dos últims protagonitzats per Dean Martin i que suposaven una resposta una mica més despreocupada a la sèrie Bond; i el western Desperados, amb Jack Palance i Vince Edwards.

Al final de la seva carrera, va fer treballs per a la televisió, dirigint alguns capítols de Knots Landing. La seva última feina seria el telefilm Scout's Honor, morint l'últim dia de producció. Encara que va treballar com a actor, només va estar acreditat en una producció, un episodi de la sèrie de televisió de 1974 Planet of the Apes. [1]

Filmografia[2]

Com a director

Cinema

Televisió

Productor

Referències

  1. «biografia de Henry Levin». The New York Times.
  2. «filmografia de Henry Levin». The New York Times.
Kembali kehalaman sebelumnya