Hepatitis E Virus de l'hepatitis E  |
| Tipus | infecció vírica, infecció per Hepeviridae, hepatitis vírica i malaltia |
|---|
| Especialitat | infectologia i obstetrícia i ginecologia |
|---|
|
| Símptomes | hepatitis, vòmit, nàusea, febre, hepatomegàlia, anorèxia, icterícia, insuficiència hepàtica aguda i encefalopatia hepàtica |
|---|
| Exàmens | reacció en cadena de la polimerasa i ELISA |
|---|
| Tractament | antivíric, desintoxicació i entéro-absorbant (fr)  |
|---|
|
|
| Transmissió patògena | transmissió fecal-oral |
|---|
| Causat per | virus de l'hepatitis E |
|---|
|
| CIM-11 | 1E50.4 |
|---|
| CIM-10 | B17.2 |
|---|
| CIM-9 | 070.4 |
|---|
|
| DiseasesDB | 5794 |
|---|
| eMedicine | 178140 |
|---|
| MeSH | D016751 |
|---|
| UMLS CUI | C0085293 |
|---|
| DOID | DOID:4411 |
|---|
L'Hepatitis E és una hepatitis vírica (amb inflamació del fetge) causada per la infecció per un virus anomenat Virus de l'hepatitis E (Hepatitis E Virus,HEV). Aquest virus és de cadena de RNA simple, icosahèdric i amb un genoma de 7,5 kilobases. El HEV té una via de transmissió fecal-oral. És un dels cinc virus de l'hepatitis coneguts, els altres són els virus, A, B, C i D. La primera infecció amb el virus de l'hepatitis E es va documentar l'any 1955 a Nova Delhi, Índia.[1]
Actualment es classifica com dins el gènere Orthohepevirus de la família Hepevirus.[2]
Epidemiologia
La incidència d'aquest virus és més alta en joves i adults entre els 15 i 40 anys. Els infants agafen la malaltia però poques vegades presenten els símptomes. Les taxes de mortalitat generalment són baixes i generalment el pacient es recupera per ell mateix. A vegades pot ser greu pel fetge i és mortal en el 2% dels casos. En les embarassades sovint és més sever que l'hepatitis A. Les epidèmies es desenvolupen en països amb deficients condicions sanitàries. Està estesa pel sud de l'Àsia, nord i centre de l'Àfrica, l'Índia i l'Amèrica Central. La transmissió persona a persona és poc comuna. Els brots sovint passen quan arriben les pluges del Monsó i altres pluges intenses perquè interrompen el subministrament d'aigua.
Els animals domèstics en són un reservori. Els porcs han arribat a estar infectats en un 95%.[3] També hi ha hagut transmissió per menjar carn poc cuita de senglar i cervol.[4]
També s'han identificat com transmissors altres animals (com la rata negra).[5]
Prevenció
La mesura més important és la millora de la salubritat i la higiene. S'ha desenvolupat, i està en fase de proves, una vacuna basada en proteïnes virals recombinants.[6]
Referències
- ↑ Gupta DN, Smetana HF «The histopathology of viral hepatitis as seen in the Delhi epidemic (1955-56)». Indian J. Med. Res., 45, Suppl., 1957, pàg. 101–13. PMID: 13438544.
- ↑ «Taxonomia vírica» (en angles). [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ Satou K, Nishiura H «Transmission Dynamics of Hepatitis E Among Swine: Potential Impact upon Human Infection». BMC Vet. Res., 3, 2007, pàg. 9. DOI: 10.1186/1746-6148-3-9. PMC: 1885244. PMID: 17493260.
- ↑ Li TC, Chijiwa K, Sera N, et al. «Hepatitis E Virus Transmission from Wild Boar Meat». Emerging Infect. Dis., 11, 12, 2005, pàg. 1958–60. PMID: 16485490.
- ↑ Johne, R.; Plenge-Bönig, A.; Hess M.; Ulrich, R. G.; Reetz, J.; Schielke, A. (2009) "Detection of a Novel Hepatitis E-like Virus in Faeces of Wild Rats Using a Nested Broad-spectrum RT-PCR". J. Gen. Virol.
- ↑ Shrestha MP, Scott RM, Joshi DM, et al. «Safety and efficacy of a recombinant hepatitis E vaccine». N. Engl. J. Med., 356, 9, 2007, pàg. 895–903. DOI: 10.1056/NEJMoa061847. PMID: 17329696.
Enllaços externs
