Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Hets

Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu el poble indígena de l'Argentina, vegeu «Hets (pampes antics)».
Infotaula de pel·lículaHets

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlf Sjöberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióVictor Sjöström Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHilding Rosenberg Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMartin Bodin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOscar Rosander Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema per a adolescents i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstocolm Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0036914 FilmAffinity: 262503 Allocine: 53953 Letterboxd: torment Allmovie: v50477 TCM: 93659 TMDB.org: 51144 Modifica el valor a Wikidata

Hets és una pel·lícula sueca d'Alf Sjöberg, estrenada el 1944. És la primera pel·lícula que va interpretar Ingmar Bergman.

Argument

Widgren, alumne d'institut idealista que somia a esdevenir escriptor, té per professor de llatí un ésser sàdic sobrenomenat Caligula per tots els alumnes. Un vespre Widgren es creua amb Bertha, la noia del despatx de tabac, èbria i desesperada. L'acompanya a casa seva i se n'enamora. Aquesta li explica amb paraules de doble sentit que és hostilitzada i és terroritzada per un misteriós home tirànic, que, diu, l'acabarà matant...

Repartiment

Al voltant de la pel·lícula

  • La pel·lícula és treta d'una novel·la de Bergman, inspirada en el seu últim any a l'institut. Bergman va treballar llavors per fer-ne la pel·lícula.
  • La primera versió de la pel·lícula s'acabava a l'escena dels resultats del batxillerat: tots els estudiants són rebuts, a excepció de Wigdrem, que observa de l'exterior, sota un porxo. S'allunya sota la pluja i es veu Caligula, somrient com un vencedor a la finestra, fent-li signes d'adéu. En lloc d'aquest final, jutjada massa fosca, es va demanar a Bergman d'escriure'n un altre, més optimista. Tenint Sjöberg altres obligacions, és Bergman qui va rodar els últims plans.
  • La pel·lícula evoluciona entre realisme i expressionisme la qual cosa augmenta el costat terroritzant de certes escenes, fent bolcar allò que és quotidià en el malson. El contrast és accentuat, el mal vaga en l'ombra, els decorats es fan aclaparadors.

Premis

Kembali kehalaman sebelumnya