Deixa la seva ciutat natal als 10 anys, quan la seva família decideix instal·lar-se a Mar del Plata, Argentina. Va estudiar les carreres d'arquitectura i periodisme, sense completar cap d'elles, donat que, el 1978, perseguit per la dictadura militar instaurada dos anys abans, es veu obligat a exiliar-se a Barcelona, Espanya. Torna a Mar del Plata el 1983 i s'estableix definitivament. Ha estat president de la "Fundación de Poetas" i director del seu òrgan de difusió, "La Blinda Rosada", des de 1995 fins al 2004.
A l'obra de Klinki tot és motiu de dubte, desafecció i confrontació, una recerca incessant de noves alternatives existencials en què, parafrasejant a Dylan Thomas, la mort no tingui domini. Els seus punts de vista són inesperats, motiu pel qual resulta impossible intentar cap classificació estilística. La seva poesia, hilarant i sovint als límits de l'absurd, recorre espais històrics tancats fins a desembocar en una visió caòtica de la realitat. Actualment, es dedica a la realització de projectes audiovisuals en què, mitjançant la inserció d'elements propis de la ciència-ficció en estructures clàssiques, desenvolupa la seva concepció nihilista i anàrquica del món.
Ha publicat sota diversos pseudònims: Rafael San Martín, Jan van der Chucky, María Fernanda Celtasso, Antoine Jossé, Roberto Escoda, Sergei Daviau i altres.
Obres
Abans del meu suïcidi, poesia, 1969.
Els núvols, teatre, 1971.
Poemes de l'endemà , poesia, 1976.
El deshabitant, novel·la, 1979.
Free Moscow, historieta, 1981.
El somni del vent, poesia, 1993.
No tractis d'entendre, llibre d'artista, 1994.
Portes per a Julieta, poesia, 1995.
Ciutat sense nom, poesia, 1997.
La tormentat, col·lecció de deu llibres virtuals, poesia, 1999.
Els dies i els dies, col·lecció de trenta-tres llibres, poesia, 1973 al 2000.
De l'últim país que vaig visitar, manifest precromàtic, 2000.
O, text experimental sobre ¿Tener o ser? de Erich Fromm, 2000.
Vint-i-vuit, poesia, 2000.
La impossibilitat d'estimar, assaig, 2001.
La dificultat de ser dona, assaig, 2002.
Un gos anomenat Laura Ibáñez, guió cinematogràfic, 2003.
Vint poemes para ser llegits al llit amb mi, poesia, 2003.
Primer octubre després, poesia, 2004.
El coneixement. Deconstrucció, assaig, 2005.
Diari d'un deshabitant, història ficció, 2005.
Mai tan a prop va carregar el lluny, assaig sobre Jean-Luc Godard, 2006.
El sol brilla per als maleïts, poesia, 2006.
Filosofia per a la resistència, assaig, 2006.
La naturalesa del joc, assaig, 2006.
Dona bonica, autobiografia, 2006.
Drowsih, guió cinematogràfic, 2006.
Carrousel des mandibules, guió cinematogràfic, 2007.
