L'illa Sala y Gómez (també anomenada Salas y Gómez, en rapanui Motu Motiro Hiva) és una illa deshabitada al Pacífic oriental, inclosa a la província xilena de l'illa de Pasqua. És una de les anomenades «illes esporàdiques xilenes». Està situada a 3.220 km a l'oest de la costa nord de Xile i a 415 km a l'est de l'illa de Pasqua.
Geografia
Mapa de l'illa Sala i Gómez
L'illa és d'origen volcànic i és la punta emergida d'una carena muntanyosa submarina de 3.500 m des del fons de l'oceà. Està formada per dues roques, de 30 i 26 m d'altitud, unides per un estret istme, d'una amplada mitjana de 30 m, que a vegades queda inundat per les onades i la marea. L'àrea total és de 2,5 km² i amb una allargada de 700 m.
Encara que a l'illa no hi ha cap font d'aigua dolça, en una depressió es recull aigua de pluja i el lloc és utilitzat per la nidificació d'ocells. A més de diverses espècies d'ocells marins, es troben molts insectes.
Història
No hi ha cap prova que l'illa fos habitada, però les tradicions de l'illa de Pasqua diuen que era visitada per recollir plomes i ous d'ocells. El nom preeuropeu Motu Motiro Hiva significa «illa cap al continent». Degut a la seva situació i a les connexions històriques es pot considerar l'illa més oriental de la Polinèsia.
L'illa va ser descoberta per l'espanyol José Salas Valdés, el 1793, i explorada per José Manuel Gómez, el 1805. El nom Sala y Gómez fa honor als dos mariners, però amb una incorrecció en el cognom Salas.
El 1808, Xile va annexionar l'illa, administrada per la Marina xilena des del 1888, i incorporada a la província de l'illa de Pasqua des del 1966.
