Les Illes de la Badia és un dels 18 departaments en què es divideix Hondures. Està format per les illes de majors d'Utila, Roatán i Guanaja. Així mateix, formen part d'aquest arxipèlag les petites illes de Barbareta, Morat i Santa Elena i més de 60 cayos situats a tan sols 10 i 40 milles de la part continental d'Hondures en les aigües blaves del Mar Carib.[1][2][3]
Història
Les illes foren descobertes per Cristòfor Colom en el seu quart i darrer viatge al continent americà el 30 de juliol de 1502. Més precisament, Colón va descobrir l'illa de Guanaja a la que va anomenar 'Illa de los Pinos'. Aquestes illes es trobaven densament poblades per indis paya, quan van ser descobertes. No obstant això, aquests van ser capturats, esclavitzats i venuts a altres illes de les Antilles com Cuba. Actualment són el poble pech.
Des del seu descobriment, aquestes illes van ser dominades en diferents períodes curts pels anglesos, holandesos i espanyols. Als espanyols els van seguir els anglesos. Al maig de 1638 William Claibourne de Virgínia va rebre una patent de la Companyia 'Providence' autoritzant-lo a establir una colònia a Roatán. Això, va marcar el començament d'un gran interès per part dels anglesos a les Illes de la Badia, interès que es perllongaria per més de dos-cents anys.[4]
Per trobar-se en la ruta dels enviaments espanyols des de Nova Espanya (Mèxic) cap a Espanya, els assentaments d'espanyols i indis van ser regularment presa de pirates i bucaners.[4] El poder militar espanyol els va permetre governar les illes durant gran part del segle xviii. Però entre 1827 i 1834 els europeus van començar de nou a assentar-se a Roatán, tan bon punt es va prohibir l'esclavitud en les colònies angleses en 1833. En 1859 Anglaterra va cedir el control de les Illes de la Badia a la República d'Hondures.[4][5][6]
.svg&lang=ca)
