Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Indra

Aquest article tracta sobre el déu Indra. Si cerqueu l'empresa, vegeu «Indra (empresa)».
Infotaula personatgeIndra
इन्द्र Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat aquàtica
déu del tro
deïtat de la guerra
divinitat de l'Índia
divinitat vèdica
Buddhist deity (en) Tradueix
figura d'art Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiahinduisme, budisme, jainisme i sikhisme Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeShachi Modifica el valor a Wikidata
FillsJayanti, Arjuna, Vali i Jayanta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Indra era el déu principal de la primitiva religió vèdica (prèvia a l'hinduisme) a l'Índia.[1] Apareix com un heroi i figura central en el llibre Rigveda (vers el segle XI aC).[2] És considerat el déu de l'atmosfera i del cel visible. Indra, dins la mitologia hinduista és el rei dels déus o deves i senyor del cel i la deïtat principal de la primitiva religió hinduista vèdica (prèvia a l'hinduisme) que es va desenvolupar a l'Índia.

També se'l pot anomenar Saudharmakalpa en la tradició del jainisme. Apareix com un heroi i figura central en el llibre Rigveda (vers el segle XI aC). Considerat el déu de la guerra, la atmosfera, el cel visible, la tempesta i el llamp, que era representat com una espasa amb ondulacions (en forma de llamp). Es designa com a patró de la casta guerrera ària, per la religió vèdica. Fill del déu-pare del cel (Dyaus) i la deessa-terra (Prthiví), a conseqüència dels seus atributs de lideratge com la força o el valor que el caracteritzaven, va ser denominat rei dels déus. La seva esposa s'anomena Indrani que encarna el poder i es troba dins del grup de les vuit mares.[3]

Representació

Se'l representa amb la seva vahana (‘vehicle’ o muntura) sobre l'elefant Airavata, que representa el núvol d'allà on Indra fa caure la pluja.[4][5] La seva arma és el llamp. Se l'acostuma a representar amb dos o quatre braços, alguns dels seus atributs són el ganivet del llamp (Vajra) i el bastó acabat en punta. Quan se’l representa amb quatre braços, els altres dos restants formen gestos de promesa de protecció i de concessió dels desitjos.

La seva pell és blanca o groguenca i el seu cos està cobert per parpelles que permeten que pugui veure tot allò que succeeix al món. També és el déu regent de la pupil·la de l'ull dret, mentre que en l'ull esquerre es representat per la seva esposa, Indrani, també anomenada Shachi. L'explicació d'aquests ulls la trobem en una maledicció-benedicció del savi Gotama: es diu que Indra havia seduït a la seva dona, Ajalia (Ahalya), i Gotama l'hauria castigat. El savi el va disciplinar i li va posar tot de vagines que estaven adherides per tot el cos, però després de molta penitència per guanyar el seu perdó, Gotama va decidir canviar les vagines per ulls. Aquests eren disposats arreu del cos i li atorguen omnisciència, ho pot veure tot.

Atributs

Posteriorment, en l'hinduisme anirà perdent importància en la literatura post-vèdica i es convertirà en el rei de tots els semidéus (déus inferiors) i superat per altres déus que esdevindran els més importants; Brama, Vixnu i Xiva.[6] Seguirà sent considerat un personatge poderós però se li atribuiran alguns mals hàbits com l'adulteri, l'embriagament o fins i tot es dirà que molestava als monjos mentre meditava per por a que els éssers humans poguessin arribar a ser més poderosos que ell. En les escriptures hinduistes, s'explica la por que tenia Indra de perdre el seu poder, en alguns episodis quan s'assabenta de que un ésser humà com Vishuámitra realitzava moltes austeritats per tal de guanyar karma perquè se li permetés ascendir al cel en la posterior reencarnació, envià tot un seguit d'apsares, Urvashí, Rambhà o Menakà, per tal que aquestes el seduïssin i perdés l'avenç místic que havia guanyat fins al moment.

Un altre simbolisme iconogràfic alternatiu per ell, inclou un llaç, representat de vegades com un arc de Sant Martí, una espasa, una xarxa, un forat, un ganxo o una petxina.[7] El tro s'anomena Bhaudhara.[8] En el període post-vèdic, va dirigir un gran elefant blanc de quatre canyes anomenat Airavata. En les escultures i altres obres d'art plàstiques que es troben en els temples, se'l situa normalment al costat d'un elefant o el més a prop possible.

En les tradicions de Shatapatha Brahmana i Shaktisme, es diu que Indra és la mateixa deessa Shodashi (Tripura Sundari) i la seva iconografia es descriu similar a la d'Indra.[6]

Orígens

Se'l pot classificar com una deïtat que es troba afí amb altres déus indoeuropeus, com Thor, Zeus, i Perun entre d'altres on comparteixen parts de les seves mitologies heroiques.[9] També és mencionat entre els déus dels Mitanni, un poble hurrita que va governar al nord de Síria entre 1.500 i el 1.270 aC.

En el total de 250 himnes presents en el Rigveda, el déu Indra és considerat el déu suprem. Així mateix, es tracta d'una de les divinitats vèdiques més elogiades distingit com un déu heroic.[10]

Tant el déu Indra com el déu Thor presenten diverses similituds: tots dos són els déus de les tempestes amb el poder i control dels llamps i els trons; tots dos són representats amb un mantell o peces de similitud significativa. No només això, sinó que comparteixen l'ésser protectors de la humanitat, gegants benvolents, que estan associats a la força i es consideren líders heroics.

El vedisme

Indra era una deïtat destacada en l'època vèdica de l'hinduisme.

«Rig-veda»

Indra, junt amb el déu Váruna i el déu Mitra, és un dels Aditias, els déus principals que constitueixen en les lectures Rig-veda.

És conegut sobretot pels seus poders i per ser el responsable de matar el gran mal simbòlic, un tipus d'Asura malevolent. Aquest mal s'anomena Vritra i cometia actes malignes com obstrucció de la prosperitat i de la felicitat humana. Indra fou la deïtat encarregada de derrotar aquest ésser malèvol i ho va fer a través de les seves forces enganyoses fent servir la pluja i el sol com a elements afiliats a la humanitat. Se'l va dotar de l'embriagadora beguda soma, obtinguda a partir de la premsa d'una planta, quan el sol ja havia dessecat la terra i l'aridesa amenaçava a les vides humanes. Aquesta beguda era coneguda per donar una força incalculable, però poc a poc va patir alifacs fins que va cedir als dimonis que només podien ser combatuts pels déus hinduistes més importants. Per aquest motiu poc a poc va perdre poder i finalment es va convertir en el protector del punt cardinal de l'est.[3]

Freqüentment, al Rigveda el trobem anomenat com a "Shakrá", poderós. El període vèdic, entre els segles XV i VII aC, és sabut que el nombre de déus era un total de 33 i el déu Indra n'era el senyor, Traias-trimsa-pati. També se'l pot trobar anomenat sota el nom de Vasavá (senyor dels déus Vasus), doncs el Brijadaraniaka-upanishad enumera els déus com els vuit Vasus, els onze Rudras, els dotze Aditias, Indra i Prayapti Brahma.

En l'edat dels Vedanta (c. s.III a.C) Indra va esdevenir el prototip de tots els déus i com a rei també se'l podia anomenar Mānavendra (senyor dels homes). El déu Rama, (l'heroi del Ramaiana) va ser citat sota el nom de Raghavendra (el senyor dels Rághavas). Per tant, l'Indra original també es va anomenar Devendra (senyor dels déus). Tot i així, els noms que corresponen a Shakrá i Vasavá, només van ser utilitzats per Indra original.

Encara que els textos moderns s'adhereixin al nom de Indra, els textos hinduistes tradicionals (els Vedes, les Epopeies i els Puranes) utilitzen el nom d'Indra, Śakrá i Vasavá indistintament i amb la mateixa freqüència.

Indra es presenta sovint com el germà bessó del déu Agni (déu del foc), que va ésser una deïtat vèdica important. També forma part d'una de moltes trinitats vèdiques com "Agni, Indra i Súrya" representant els aspectes de l'existència del pensament hindú "creador-manteniment-destructor".[6]

Textos post-vèdics

En els textos post-vèdics, Indra es representa com un déu hedonista intoxicat, la seva importància disminueix potencialment i evoluciona cap a una deïtat menor en comparació amb altres divinitats del panteó hindú com Shiva, Vishnu o Devi. En els textos hindús, Indra és conegut moltes vegades amb un aspectre de Shiva.[6] Es representa com el pare de Vali al Ramayana i Arjuna al Mahabharata.[11] Es converteix en una font de pluges molestes a les Puranes, guiat per la ira i amb la intenció de ferir a la humanitat. Però Krishna com a avatar de Vishnu, arriba al rescat aixecant el mont Govardhana amb la punta dels seus dits i deixant a la humanitat aixoplugar-se sota la muntanya fins a esgotar la ira de Indra i el seu relleu. També, segons Mahabharata Indra, es va disfressar com un brahmin, es va apropar a Karna i li va demanar el seu kavach i kundal com a caritat. Tot i ser conscient de la seva veritable identitat, Karna va despendre el seu kavach i kundal i va complir el seu desig.[11]

Budisme

En la cosmologia budista, se situa a la deïtat Indra per sobre del Mont Sumeru, en el cel de Trayastrimsha. Resideix i governa sobre els sis regnes del renaixement; el regne de Devas de Samsára, molt popular en la tradició budista. El renaixement del regne d'Indra és conseqüència d'un karma molt bo i d'una sèrie de mèrits acumulats durant la seva vida humana.

En la tradició budista, Indra és conegut comunament pel nom de Śakra o Sakka, com a governador del cel de Trayastrimsha. Els textos budistes també fan referència a Indra amb nombrosos noms i epítets, com en el cas dels textos hindús i jains. Per exemple, en el Buddhacarita d'Asvaghosha, en difefents seccions es refereix a Indra amb termes com "el dels mil ulls",[10] Puramdara, Lekharshabha, Mahendra, Marutvat, Valabhid i Maghavat. Aquesta varietat de noms reflecteixen un gran solapament entre el budisme, l'hinduisme i l'aportació de molts conceptes i terminologia vèdica en el pensament budista.[12] Fins i tot, el terme Śakra (poderós), apareix en els textos vèdics com en l'himne 5.34 del Rigveda.[6]

En algunes escoles del budisme i l'hinduisme, la imatge de la xarxa d'Indra és una metàfora del buit de totes les coses, alhora, una metàfora de la comprensió de l'univers com una xarxa de connexions i interdependències.

Al Japó, Indra és una de les dotze divinitats deva, com una deïtat guardiana que es troben als temples budistes o en el seu voltant com a deïtat protectora d'aquests.[13] S'uneix a aquestes altre onze Deves del budisme trobats al Japó i parts del sud-est asiàtic: Agni (Ka-ten), Yama (Enma-ten), Nirrti (Rasetsu-ten), Vayu (Fu-ten), Ishana (Ishana -ten), Kubera (Tamon-ten), Varuna (Sui-ten), Prithvi (Chi-ten), Surya (Nit-ten) i Chandra (Gat-ten).[14]

Jainisme

En la mitologia jaina Indra sempre serveix als professors de Tirthankara. Indra apareix freqüentment en històries relacionades amb Tirthankaras, on el propi Indra gestiona i celebra els cinc esdeveniments propis de la vida Tirthankara, com ara Chavan kalyanak, Janma kalyanak, Diksha kalyanak, Kevala Jnana kalyanak i moksha kalyanak.

Existeixen un total de seixanta-quatre Indras a la literatura jaina, cadascun d'ells sobre els regnes celestials diferents on les animes celestials que encara no han guanyat Kaivalya (moksha) reneixen, segons el jainisme. Entre tots aquestes figures d'Indra, el governant del primer cel Kalpa és l'Indra conegut amb el nom de Saudharma a Digambara i Sakra, en la tradició Śvētāmbara. És el més estimat, discutit i representat sovint en les coves jains i en els temples de marbre, sovint acompanyat per la seva dona Indrani.[15] Aquestes històries relacionades amb Indra són promulgades per laics en la tradició del jainisme durant la puja (culte) especials o records festius.[16]

Referències

  1. ↑ Thomas Berry. Religions of India: Hinduism, Yoga, Buddhism. Columbia University Press, 1996, p. 20–21. ISBN 978-0-231-10781-5. 
  2. ↑ Jan Gonda. The Indra Hymns of the Ṛgveda. Brill Archive, 1989, p. 3. ISBN 90-04-09139-4. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Schleberger, Eckard.. Los dioses de la India : forma, expresión y símbolo : un manual de iconografía hinduista. Madrid: Abada Editores, 2004. ISBN 84-96258-22-X. 
  4. ↑ Alain Daniélou. The Myths and Gods of India: The Classic Work on Hindu Polytheism from the Princeton Bollingen Series. Inner Traditions, 1991, p. 108. ISBN 978-0-89281-354-4. 
  5. ↑ T. A. Gopinatha Rao. Elements of Hindu iconography. Motilal Banarsidass, 1993, p. 111. ISBN 978-81-208-0878-2. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Daniélou, Alain.. The myths and gods of India : the classic work on Hindu polytheism from the Princeton Bollingen series. Rochester, Vt.: Inner Traditions International, 1991. ISBN 0-89281-354-7. 
  7. ↑ Daniélou, Alain.. The myths and gods of India : the classic work on Hindu polytheism from the Princeton Bollingen series. Rochester, Vt.: Inner Traditions International, 1991. ISBN 0-89281-354-7. 
  8. ↑ J.B.C. «India: A Reference Annual, 1957. Compiled by the Research and Reference Division, Ministry of Information and Broadcasting, Government or India. (New Delhi: Publications Division, Ministry of Information and Broadcasting. 1957. Pp. 664. $2.00.)» (en anglès). American Political Science Review, 52, 2, 6-1958, pàg. 574–575. DOI: 10.1017/S000305540029758X. ISSN: 0003-0554.
  9. ↑ A companion to Greek mythology. Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell, 2011. ISBN 978-1-4443-9694-2. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Griswold, H. D. (Hervey De Witt), 1860-1945,. The religion of the Ṛigveda. First Indian edition. ISBN 81-208-0745-6. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Doniger, Wendy.. On Hinduism. ISBN 978-0-19-936007-9. 
  12. ↑ The Princeton dictionary of Buddhism. ISBN 978-1-4008-4805-8. 
  13. ↑ «Fall of Heavenly Beings», 30-09-2013. [Consulta: 17 gener 2020].
  14. ↑ Snodgrass, Adrian.. The symbolism of the stupa. 1st Indian ed. Delhi: Motilal Banarsidass, 1992. ISBN 81-208-0781-2. 
  15. ↑ Glasenapp, Helmut von. Jainism: an Indian religion of salvation. 1st edition. Delhi: Motical Banorsidass Publishers, 1891 - 1963. ISBN ISBN 81-208-1376-6. 
  16. ↑ The A to Z of Jainism.. Scarecrow Press, 2009. ISBN 978-0-8108-6337-8. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indra
Kembali kehalaman sebelumnya