Cinta perforada per a un orgue mecànic. Cada orifici marca la posició d'una nota: quan els forats de la cinta coincideixen amb els tubs, l'aire que surt provoca un so.
Un instrument musical mecànic , també anomenat automàtic o automatófono , és un instrument musical que executa música per si mateix, sense necessitat de l'acció d'un intèrpret. També entren dins d'aquesta categoria aquells instruments, com l'orgue, que poden reproduir música amb l'ajuda d'una palanca o algun tipus de mecanisme que ha de ser accionat per una persona.
Al començament del segle xix, l'alemanyJohann Nepomuk Maelzel va inventar el panarmònic, que podia simular els sons d'una orquestra sencera a través de tubs d'orgue i instruments de percussió automatitzats. Aquestes orquestres rebien el nom de orchestrions . El mecanisme més popular dins d'aquest gènere va ser el cilindre foradat, amb el qual més tard es va permetre gravar en rotllos de paper la música executada per un intèrpret i reproduir automàticament en l'instrument. Aquests cilindres es van començar a utilitzar en espinetes i caixes de música, i es van millorar substancialment amb les pianoles, en què també es va poder recrear factors com la dinàmica i la intensitat del so.
