|
|---|
|
|
|
|
|
|
Brigants |
|
Campanyes a Escòcia |
|
La invasió de Britànnia per Juli Cèsar del 55 aC, coneguda també com al desembarcament de Dover, fou la primera de les dues expedicions que comandà Juli Cèsar contra els britans. A finals d'estiu del 55 aC, atès que els belgues de Britànnia ajudaven les tribus del continent en les seves lluites contra Roma, Cèsar decidí atacar-los a la seva illa.
Antecedents
Atès que amb excepció dels comerciants, ningú del món romà no viatjava a Britànnia, i els coneixements dels clàssics no s'havien estès més enllà de la costa d'enfront de la Gàl·lia, pensant que trauria molt de profit d'una visita a l'illa Cèsar va enviar-hi Gai Volusè Quadrat amb un vaixell de guerra per a explorar els seus habitants i reconèixer llocs, ports i accessos, gairebé desconeguts per als gals.
Juli Cèsar es va traslladar al territori dels mòrins, on va dur la flota que havia lluitat contra els vènets el 56 aC a la batalla del Golf de Morbihan. Mentre Cèsar preparava l'expedició, alguns comerciants van informar els britans de les intencions del procònsol romà, i aquests, sorpresos per la imminent invasió romana, van enviar ambaixadors a Cèsar, amb la promesa de lliurar ostatges i obeir l'autoritat de Roma. Mentre Gai Volusè Quadrat tornava amb molta informació, Cèsar els va imposar a Commi, rei dels atrèbats, amb la missió de visitar Britànnia per tal d'instar el seu poble a ser fidel a Roma. Els mòrins van presentar-se a Cèsar demanant disculpes pel comportament passat i per tal de fer més segura la situació a la Gàl·lia abans de sortir, César va decretar el lliurament d'un gran nombre d'ostatges.
Batalla
La legió VII Claudia i la legió X Gemina van embarcar amb vuitanta vaixells des de Portus Itius[1] i la cavalleria amb uns divuit vaixells, possiblement des d'Ambleteuse.[2] Els britans havien enviat la cavalleria i els carros de guerra per a esperar Cèsar al mar, mentre el gruix de l'exèrcit s'uniria a ells.
Acostant-se als penya-segats de Dubris, actual Dover, Cèsar es va adonar que l'enemic hi estava apostat observant la flota romana des de dalt dels penya-segats, tenint la vora del mar a tret de javelina. Cèsar no va creure factible un desembarcament en aquelles condicions i va decidir fer-se a la mar i navegar a la recerca d'un escenari millor. Finalment, va arribar a un tram de costa obert i planer on també trobà l'enemic desplegat, però no tan a la vora del mar, i va iniciar-hi el desembarcament, començant una gran batalla quan els britans van tractar d'impedir el desembarcament dels romans. Amb l'ús de ballistes muntades als vaixells, i amb moltes dificultats, els romans van aconseguir baixar a terra on els dos exèrcits es van enfrontar. Després d'una dura batalla, els britans van fugir, però els guanyadors no els van poder perseguir perquè la cavalleria encara era a la Gàl·lia.[3] Els britans, vencedors morals, van decidir enviar ambaixadors per demanar la pau.
Els enviats van alliberar Commi i li van oferir a Cèsar diversos ostatges, però quan es van assabentar que la cavalleria romana s'havia quedat a la costa belga pel mal temps i les marees oceàniques havien malmès seriosament els vaixells de Cèsar, els britans van decidir reprendre les armes contra els invasors, i van sortir d'amagat del camp del procònsol. Cèsar, però, que havia intuït les intencions de l'enemic, va ordenar la reparació dels vaixells i preparar la defensa contra un possible atac, va proveir l'exèrcit del blat necessari i va enviar la legió VII Claudia, que un cop allunyada del camp principal va ser envoltada i atacada per tot arreu.
Cèsar, veient l'incident va prendre vuit cohorts de la legió X Gemina i va anar a gran velocitat, salvant la legió assetjada, i va tornar al campament base, on hauria de suportar l'atac enemic.[4] Finalment, els britans, després d'haver reunit una gran quantitat d'infanteria i cavalleria, van atacar però van ser derrotats novament amb grans pèrdues, essent perseguits pels romans.
Conseqüències
La victòria dels romans va obligar els britans a demanar la pau, i aquesta vegada Cèsar va obtenir el doble d'ostatges, i va tornar a la Gàl·lia amb les seves tropes.
Referències
