Invasió de Mateu I de Foix

Invasió de Mateu I de Foix
Tipus	guerra
Data	1396-1398
Casus belli	Conflicte per la successió de Joan el Caçador
Resultat	Victòria de Martí l'Humà
Bàndols
Mateu I de Foix	Martí l'Humà
Comandants
	Pere II d'Urgell ; Hug Roger II de Pallars ; Francesc de Santcliment ; Galceran de Vilanova
Forces
5.000 homes

La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.

Antecedents

Joan el Caçador moria sobtadament el 29 de juliol de 1396 sense descendència masculina, convertint Martí l'Humà en l'hereu de la Corona.^[1]^[2] Quan succeïx la mort del rei, Martí encara no havia acabat de sufocar la revolta a Sicília per reinstaurar a la reina Maria i deixar al seu fill una illa més pacificada.^[3] Mentre Martí s'estava a Sicília un any més abans de tornar a la península, es va encarregar de la regència la reina consort, Maria de Luna, que no obstant les diverses dificultats que trobar-se en iniciar el regnat,^[4] va veure's recolzada per la ciutat de Barcelona, la Diputació del General i altres persones i institucions que s'havien oposat al rei Joan als darrers anys del seu regnat.^[3]^[5] Una de les principals dificultats van ser les demandes per obtenir la corona de Mateu I de Foix, casat amb Joana, filla del recentment mort rei Joan.

La guerra

Les tropes de Mateu I de Foix van intentar una invasió de Catalunya l'octubre de 1396^[6] amb cinc mil homes, fonamentalment de cavalleria, a través de la vall de la Noguera Pallaresa arribant fins a Conca de Tremp, passant a la vall del Segre fins a Camarasa, on els va sortir al pas Pere II d'Urgell, i va defugir la batalla, endinsant-se a l'Aragó per Montsó i Barbastre, retirant-se a Navarra per Ayerbe i d'allà al Bearn, perseguits per Pere II d'Urgell fins que la host va abandonar la Corona.^[7]

La defensa de la Vall d'Aran, on alguns escamots entraren en 1396 la dugueren a terme Hug Roger II de Pallars Sobirà, Francesc de Santcliment i Galceran de Vilanova.^[8]

Una nova expedició en 1398 també fracassà, prenent la vall del riu Tiernas, d'on foren ràpidament expulsats.^[7]

Conseqüències

Els béns de Joana d'Aragó i d'Armanyac al Principat foren confiscats,^[9] incloent Andorra,^[10] i vídua des del 1398 i sense fills, tornà a la cort catalana, després de renunciar als seus drets,^[11] i els seus béns foren restituïts tret de Martorell i Castellví de Rosanes^[9] en 1400.

Referències

↑ Ferrer i Mallol, 1978, p. 146.
↑ Vilar i Batlle, 1988, p. 189.
↑ ^3,0 ^3,1 Ferrer i Mallol, 2001, p. 65.
↑ Mestre i Campi, 1998, p. 658-659.
↑ Ferrer i Mallol, 2001, p. 66.
↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El Piero da Rabat cartelano, corsaro crudelíssimo». A: La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p. 218. ISBN 8480215003.
↑ ^7,0 ^7,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol.V. Ed. Pàtria, 1928, p. 408.
↑ Boix i Sin, Blanca. Arties, una vila aranesa a l ́antic règim. Blanca Boix Sin, p. 81. ISBN 8484094685.
↑ ^9,0 ^9,1 El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417.
↑ Marín González, Gelu. Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones (en castellà). AKAL, 2000, p. 64. ISBN 8470903950.
↑ «Invasió de Mateu I de Foix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Els darrers sobirans del Casal de Barcelona: Joan I i Martí l'Humà». A: Història de Catalunya (PDF). Barcelona: Editorial Salvat, 1978, p. 142-150.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El rei Martí I l'Humà (1396-1410)». A: Llibre de Tona (PDF). Tona: Sant Jordi, 2001, p. 65-71.
Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 658-659, entrada: «Martí I». ISBN 84-297-3521-6.
Vilar, Pierre (Dir.); Batlle, Carme. Història de Catalunya. Volum III. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 84-297-2784-1.