Amb l'assistència d'unes dues dotzenes d'altres membres Żegota, Sendler va aconseguir traspassar fora del gueto de Varsòvia, de forma amagada, uns 2.500 nens jueus i després els va proporcionar documents d'identitat falsos i refugi a fora, escapant així de l'Holocaust.[4] Amb l'excepció de diplomàtics que van emetre visats per ajudar els jueus a fugir de l'Europa ocupada pels nazis, Sendler va salvar més jueus que qualsevol altra persona durant l'Holocaust.[5]
Els ocupants alemanys finalment van descobrir les seves activitats i va ser detinguda per la Gestapo, va ser torturada i condemnada a mort, però es va poder escapar de l'execució i va sobreviure a la guerra. El 1965, Sendler va ser reconeguda per l'Estat d'Israel com Just entre les Nacions.[6][7] Al final de la vida, se li va concedir l'Orde de l'Àliga Blanca, l'honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.
Llegat
Es diu que l'any 2007 el govern de Polònia la va presentar com candidata per al premi Nobel de la Pau.[8] Tanmateix, segons els estatuts de la Fundació Nobel, no es pot saber el nom dels nomenats d'un any donat fins a 50 anys després.[9]
Irena Sendler ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[10]
