Jacques Mettra

Jacques Mettra
Biografia
Naixement	28 març 1918 ; Villersexel (França)
Mort	3 desembre 1997 (79 anys); L'Illa de Sòrga (França)
Activitat
Ocupació	professor, historiador de la literatura
Ocupador	Institut Francès de Barcelona ; Institut français du Liban ; Institut français de Florence (en)

Jacques Mettra (Villersexel, Alt Saona, França, 28 de març de 1918 – Pònt de Sòrga, Valclusa, França, 3 de desembre de 1997),^[1] fou un professor d'art i literatura francès. Desenvolupà la seva activitat professional, de forma principal, a l'organització Institut Français, de promoció exterior de la llengua i cultura franceses, depenent del Ministeri d'Afers Exteriors de la República Francesa, havent estat destinat als centres de Barcelona, el Líban (director de l'École Superieure des Lettres de Beyrouth) ^[2] i Florència (director de l'Institut de 1969 a 1977).^[3]

Activitat a Catalunya

Fou professor de l'Institut Francès de Barcelona des de l'any 1949 fins al final de la dècada dels anys 50. Hi assumí l'impuls del Cercle literari,^[4] un dels Cercles de l'Institut (com el Cercle Maillol) que, en aquells anys de repressió i censura extremes del primer període del franquisme i sota el lideratge del director Pierre Deffontaines, tingueren un paper rellevant de suport a la cultura i literatura catalanes.^[5] En els darrers anys de la seva etapa barcelonina fou director adjunt de l'Institut.^[6]

La seva col·laboració amb les minvades institucions o iniciatives culturals de l'època fou freqüent. Publicà un article («Franz Kafka. L'autor i la seva obra»)^[7] a Aplec (1952)^[8] (revista cultural en català impulsada per Maria Dolors Orriols^[9] de la qual només se'n pogué publicar un número).^[10] També col·laborà amb la revista Inquietud (1955-1966) de Vic,^[11] i donà conferències a l'Institut d'Estudis Catalans;^[12] l'Institut del Teatre;^[13] el Centre de Lectura de Reus,^[14] i moltes altres institucions. En els seus cursos i conferències d'aquella etapa destaca la temàtica dedicada a l'existencialisme i als autors relacionats amb aquest moviment.^[15]

Referències

↑ «Jacques Mettra» (en anglès). Geneanet. [Consulta: 1r juny 2019].
↑ Paoli, Patrice «Allocution prononcée lors de l'inauguration de la salle Montaigne à Institut français - 20 septembre 2013». La France au Liban - Ambassade de France à Beyrouth (web). Ministère de l'Europe et des Affaires Étrangères [Consulta: 2 juny 2019].
↑ «La naissance de l'Institut français Firenze» (francès). Institut français Firenze (web). Arxivat de l'original el 2019-06-02. [Consulta: 2 juny 2019].
↑ Ardolino, Francesco. ««Sarsanedas participà activament a les activitats del Cercle Literari –promogut per Maurice Matet i Jacques Mettra– ...»». A: La solitud de la paraula: estudi sobre l'obra narrativa de Jordi Sarsanedas. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, pàg. 13 [Consulta: 2 juny 2019].
↑ "El que hi va haver sempre a l'arrel de l'activitat del Cercle fou, a més de la voluntat d'obertura i l'encoratjament de M. Deffontaines, la iniciativa de dos professors de lletres de l'Institut, l'un després de l'altre, Maurice Matet i Jacques Mettra, ...". A: Sarsanedas - 1994, pàg. 143.
↑ Sarsanedas - 1994, pàg. 143.
↑ "Tot seguit, s'oferia un relat de Franz Kafka, «Un metge de poble», introduït pel professor de l'Institut Francès de Barcelona, Jacques Mettra, que caracteritzava l'obra de l'autor, aleshores «relativament poc coneguda», redescoberta per l'existencialisme; ...". Bacardí, Montserrat. Maria Dolors Orriols, viure i escriure. Vic: EUMO Editorial, maig 2019, pàg. 83. ISBN 978-84-9766-662-6.
↑ Triadú, Joan «El Número únic d''Aplec', una revista "normal"». Serra d'Or [Barcelona], Any XXIV, Núm. 278, novembre 1982, pàg. 37 [Consulta: 1r juny 2019].
↑ Cabré i Pairet, Montse; Gili Suriñac, Sílvia; Pallach Estela, Antonia; Sanz Coll, Teresa «Maria Dolors Orriols (entrevista)». DUODA. Revista d'estudis feministes. Universitat de Barcelona, núm. 5, 1993. Arxivat de l'original el 2018-12-28 [Consulta: 27 desembre 2018].
↑ «Noticiari. Notícies de Catalunya». L'emigrant. Esquerra Republicana de Catalunya [Santiago de Xile], 77 i 78, 01-06-1952, pàg. 11 i 12 [Consulta: 1r juny 2019].
↑ «El enigma de Arthur Rimbaud, poeta surrealista» (al núm 6, d'agost de 1956); «La poesía amorosa de Claudel» (al núm. 13, de maig de 1958). vid. Quintana, Armand «La revista Inquietud». AUSA. Patronat d'Estudis Osonencs [Vic], 19, 145, 2000 [Consulta: 2 juny 2019].
↑ A la Societat Catalana d'Estudis Històrics, el 20 de febrer de 1953, hi presentà la comunicació«Victor Hugo et la conscience française au XIX siècle ». Ressenya a: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 3 -4 (1954-1955), 1963, pàg. 45 [Consulta: 1r juny 2019].
↑ Conferències sobre Coppeau i Anouilh. Graells, Guillem-Jordi. «Sota el primer franquisme - L'activitat pública: conferències». A: Institut del Teatre. Els primers cent anys 1913 - 2013 (descarregable en pdf). Diputació de Barcelona - Institut del Teatre, juny 2015, pàg. 107. ISBN 978-84-9803-694-7 [Consulta: 2 juny 2019].
↑ «Nuestros conferenciantes - 16 de març - M. Jacques Mettra. Tema: “Jules Verne, prophète du XIX siècle”». Revista del Centre de Lectura de Reus.. Centre de Lectura de Reus [Reus], Cuarta época, 46, 4-1956, pàg. 47 [Consulta: 6 juny 1961].
↑ Vall, Xavier. «La recepció de l'existencialisme a l'Institut Francès (fins al 1968)». A: Estudis de llengua i literatura catalanes XXXVIII - Homenatge a Arthur Terry - 2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, gener 1999, pàgs. 276-280. ISBN 8478265449.

Bibliografia

Sarsanedas, Jordi. «El Cercle literari». A: Miquel Porter i Moix (coord.). Memòria dels Cercles de l'Institut Francès. Barcelona: Editorial Hacer (Josep Ricou), maig 1994, p. 141 i ss.. ISBN 8488711069.

Obra pròpia

Mettra, Jacques. L'annonce faite à Marie, de Paul Claudel (en francès). Hachette, 1976, p. 94 (Lire aujourd'hui) [Consulta: 1r juny 2019].
Mettra, Jacques «Victor Hugo et la conscience française au XIX siècle (ressenya de la comunicació)» (pdf). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 3 -4 (1954-1955), 1963, pàg. 45 [Consulta: 1r juny 2019].