Offenbach va nàixer a Colònia (Alemanya), fill d'Isaac Juda Eberst, un cantor de sinagoga, enquadernador, professor de música i compositor. Son pare va viure en l'època de l'Edicte Napoleònic que requeria que els jueus prengueren cognoms heretables. Com a violinista itinerant, va adoptar el nom d'Offenbach atès que aleshores ja era conegut per les audiències com a nadiu d'Offenbach am Main i anomenat "der Offenbacher". El seu fill va rebre el nom de "Jakob Offenbach", encara que més endavant el canviaria pel de "Jacques" en establir-se a França.
La família d'Offenbach es va traslladar a París l'any 1833 on el músic va continuar els estudis de violoncel. Va trobar treball com a violoncel·lista en l'orquestra de l'Opéra Comique, i va escriure algunes peces per a l'instrument. El 1844, es va convertir al catolicisme i va contraure matrimoni amb Herminie de Alcain. Va fugir a Alemanya amb la seua esposa i filla el 1848 per tal d'evitar la violència revolucionària francesa, però va tornar a França l'any següent, on esdevingué el músic més comunament associat al regnat de l'emperador Napoleó III. El 1850 va esdevenir director musical del Théâtre Français, però el 1855 va aconseguir tenir el seu propi teatre: el Bouffes-Parisiens del carrer de Monsigny, i va començar una llarga i reeixida carrera dedicada a l'opereta i a l'opéra-comique fins a la seua mort. Amb Orphée aux enfers (Orfeu als inferns) (1858) estableix un model d'opereta que farà servir en els seus posteriors treballs. Va treballar, entre d'altres amb els llibretistes Henri Meilhac i Halévy. Amb la caiguda de l'Imperi, els gustos van canviar i l'empresa d'Offenbach se'n va ressentir. Va crear el teatre de la Gaité, però va fer fallida. També va realitzar una gira pels Estats Units sense massa èxit.
El seu origen jueu i la procedència alemanya van ser utilitzats pels seus enemics per sembrar insinuacions (fins i tot de satanisme!) i crítiques sobre el seu estil, sobretot a partir de la guerra de 1870.
En una primera ullada les seues operetes semblen fer referència a personatges i episodis de l'antiguitat, però els seus arguments estan connectats amb la vida contemporània del Segon Imperi i la Tercera República i tracten de reflectir els seus defectes amb una bona dosi d'ironia. Segons Karl Krauss l'obra d'Offenbach compleix la funció de remeiar l'estupidesa de la vida, donar-li un respir a la raó i estimular l'activitat mental.
La darrera òpera d'Offenbach, Les Contes d'Hoffmann, més ambiciosa que les obres precedents, potser reflecteix l'eterna necessitat del còmic de ser considerat amb serietat. Aquesta òpera va quedar inacabada a la mort del compositor, el 1880, sent completada pel seu amic Ernest Guiraud i estrenada el 1881.
Un dels intèrprets favorits d'aquest compositor, fou el cantant belga instal·lat a París, José Dupuis (1831-1900).
Offenbach i la crítica
En general Offenbach va ser un músic molt respectat per la crítica de l'època. Ja en la seva vessant com a solista del violoncel va obtenir crítiques positives, com la crònica del diari "Le Menestrel" del 8 d'abril de 1849 uns dies abans d'un concert: ".. el violoncel·lista Offenbach, el talent pintoresc per excel·lència, dona una cita el dimarts 17 d'aquest mes, a la sala Sainte-Cécile. Serà un concert veritablement notable".
En "La France Musical" del 25 de desembre de 1864, el cronista M. Escudier, valora de forma molt favorable l'estrena de "La Belle Hélène", amb aquestes paraules "...Offenbach, cal reconèixer-ho és una de les personalitats més estranyes, mes sorprenents que es puguin concebré..." i " ... la Belle Hélène sens dubte una de les seves millors obres..".
L'estrena de "Le Docteur Ox" sobre un text de Jules Verne, va ser valorada pel crític de "La Presse" (28 de gener de 1877) dient "... Offenbach s'ha esme-rat ... hi ha coses exquisides.."
Rossini el va definir com "el nostre petit Mozart dels Champs-Élysées". (Encyclopedia Britannica, 10 de juny de 2014).
Obres
Offenbach va escriure 97 obres per als escenaris (94 de les quals van ser estrenades). La llista completa de les seues obres és:
1861, 17 octubre. Apothicaire et Perruquier. 1 acte. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1861, 10 desembre. Le Roman comique. 3 actes. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1862
1862, 11 gener. Monsieur et Madame Denis. 1 acte. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1862, 23 març. Le Voyage de MM. Dunanan père et fils. 3 acte. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1862, 14 octubre. Jacqueline. 1 acte. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1862, agost. Les bavards (també representada com "Bavard et Bavarde" i "Die Schwätzerin von Saragossa"). 2 actes. Estrenada a Ems. El 20 de febrer de 1863 s'estrenà al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1863
1863, 4 febrer. Rheinixe. 3 actes. Estrenada a Viena.
1863, 9 maig. Le Brésilien. 1 acte.
1863. Lischen et Fritzchen. 1 acte. Estrenada a l'Ems. L'estrena al Théâtre des Bouffes-Parisiens fou el 5 de gener de 1864.
1864
1864, 5 gener. L'Amour chanteur. 1 acte. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1864, 13 gener. Il Signor Fagotto. 1 acte. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
1864, 4 febrer. Les Fées du Rhin. 3 actes. Estrenada al Kärntnertortheater de Viena.
1864, 16 març. Les Géorgiennes. 3 actes. Estrenada al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París.
(francès) Sophie-Anne Leterrier, «Jean-Claude YON, Jacques Offenbach», Revue d'histoire du XIXe siècle, 2002-24, Varia, Accedir-hi, posat en línia el 4 juny de 2003. Consultat el 18 de juny de 2006.
(castellà) András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X
(francès) Jacques Offenbach. "Notes d'un musicien en voyage".Paris 1871, Calmann Lévy Editeur.
.jpg)
